Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  04.02.2008  17:18

El govern català i el balear celebren el reconeixement oficial de la llengua al nord

Men?ame
 

El secretari general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Bernat Joan, i la seva homòloga de les Illes Balears, Margalida Tous, han aplaudit que el Consell General dels Pirineus Orientals hagi aprovat la Carta del català, que reconeix oficialment la llengua a Catalunya Nord. Joan creu que s'ha trencat el tabú francès envers les llengües minoritzades i Tous regalarà al Consell General deu exemplars del 'Diccionari Català-Valencià-Balear'.

VilaWeb també s'ha posat en contacte amb el departament de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana, que s'ha negat a fer cap comentari sobre aquest fet.

Bernat Joan destaca la importància de la carta perquè el català abandona el seu estatus de desprotecció absoluta i passa a tenir reconeixement legal per primera volta des del Tractat dels Pirineus de 1659. El català deixa de ser una llengua proscrita per les institucions, però caldrà estar amatent envers amb quines polítiques i dotacions pressupostàries es promourà. Però és optimista, perquè no creu que el consell aprovi la carta i després no la desenvolupi. El contrari seria un contrasentit massa flagrant.

Joan vol contactar amb el consell el més aviat possible i deixa entreveure que la fira Expolangues que comença dimecres a París serà un bon lloc on fer-ho. També és optimista respecte la possibilitat que l'ens se sumi al patronat de l'Institut Ramon Llull. Ressalta que el mapa lingüístic català es va normalitzant i cada cop queda més clar, des del punt de vista legal, quina és l'àrea lingüística pròpia.

Tous també és de l'opinió que la carta posa fi a la discriminació històrica del català i li atorga plena legalitat, alhora que té un gran valor simbòlic perquè reconeix l'autoritat lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans. La carta lliga les accions que el consell ja aplica i les que vol aplicar de cara al futur, i serà la pedra de toc per impulsar nous projectes.

La llei, en vigor

El Consell General dels Pirineus Orientals va aprovar la Carta el 10 de desembre i ha passat pràcticament inadvertida fins que el butlletí del Consell no ha arribat a les cases i n'ha informat a bastament. Pel vice-president de l'ens, Marcel Mateu, no va contra l'article 2 de la constitució francesa, ans és un acte de normalitat.

La Carta del català, a més de reconèixer oficialment el català com a llengua del departament, compromet el consell a ser un transmissor actiu de la llengua catalana (i de la cultura), a garantir-ne la supervivència, a fer-la present en tots els àmbits de la vida pública, a obrir classes bilingües i a signar acords amb les altres administracions perquè també ho facin.

Mateu ho considera un acte de normalitat, que determina punt per punt les iniciatives que ja es porten a terme i les que volen tirar endavant. A tall d'exemple, diu que ja és possible d'adreçar-se en català a alguns funcionaris del consell, que s'han retolat en català totes les carreteres departamentals i que la biblioteca del Consell, que nodreix una vuitantena de biblioteques locals, disposarà aviat d'un fons en català.

La Carta es va aprovar amb vint vots favorables, cap de contrari i sis abstencions, el 10 de desembre de 2007. Si ha passat desapercebuda fins ara és, segons Mateu, perquè l'assemblea del 10 de desembre va aprovar moltes disposicions que van acaparar l'atenció dels mitjans de comunicació francesos.

Respectuosos amb la constitució

Per Mateu, la Carta no contradiu la constitució francesa, que deixa ben clar que la llengua de la república és el francès. Al preàmbul ja s'explica que la promoció del català no va en detriment del francès ni de la unitat estatal, ans es basa en la Declaració Universal dels Drets Humans; també en la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (pdf), que l'estat francès no ha ratificat. El Consell, que n'és conscient, ho critica i defensa que les col·lectivitats territorials haurien de protegir el català, bo i afavorint-ne l'estudi i l'ús, com a patrimoni cultural que és.

El Consell, que únicament té competències en carreteres, en assistència social i escoles, ha aprovat la carta perquè és important: 'Moltes relacions econòmiques van lligades a la llengua ,i promoure-la és important per a desenvolupar el país. No fer-ho seria una bestiesa.'

Bernat Ferrer i Jordi Bacardit

Men?ame