04.02.2008 - 12:57
L’ex-president de Catalunya Pasqual Maragall diu, en un article a La Vanguardia, que votarà en blanc a les eleccions espanyoles del 9 de març i exhorta els ciutadans a fer el mateix. L’opció que defensa ha anat a l’alça des del 2004: 35.923 catalans van votar-hi a les estatals de llavors, xifra que es va multiplicar per dos i mig a les locals de l’any passat, quan es van comptabilitzar 89.940 vots en blanc, passant d’un 0,89% a un 3,11%.El salt qualitatiu, però, va ocórrer als comicis parlamentaris de 2006, amb un 2,02% fins llavors inèdit. 35.923 electors del Principat van votar en blanc a les espanyoles del 2004, és a dir, un 0,89% del total. Al País Valencià i les Illes, el percentatge va arribar fins l’1,46% i l’1,93%, respectivament. Des de llavors, els electors catalans cada cop han triat més aquesta opció: un 2,02% a les eleccions al Parlament i un 3,11% a les municipals. La tendència al País Valencià i les Illes s’ha mantingut estable, rondant les mateixes xifres.
Maragall reconeix que no compta amb els mitjans suficients per a presentar el Partit Català d’Europa amb condicions. Per no menysprear la democràcia, s’ha d’anar a votar, en blanc, perquè cap partit no el satisfà. En contra de la creença que el vot en blanc afavoreix la llista més votada, el politòleg Roger Buch diu: ‘un vot en blanc és simplement un vot en blanc i no se suma a cap altra llista’.
Heribert Barrera també hi votarà
La proposta de Maragall se suma a la de l’ex-president del Parlament i dirigent històric d’ERC, Heribert Barrera, que al desembre ja va fer una crida a l’abstenció o al vot en blanc, perquè els partits catalans reaccionin i no se sotmetin més a l’estat.
Maragall critica que la constitució espanyola no reconegui l’existència de les nacionalitats històriques i qualifica de sainet la manera com el Tribunal Constitucional valora la legalitat de l’Estatut. Quant a Catalunya, critica que els partits no fan res per millorar les infrastructures, que cap vol articular l’àrea metropolitana de Barcelona, que la reforma educativa del seu germà, Ernest Maragall, topa amb l’oposició dels mestres, que les llistes d’espera als hospitals són massa llargues i que hi ha excessius cossos policials amb competències.
Veu que hi ha espai polític per a un partit que tingui vocació europea i que tingui relacions amb els demòcrates italians i nord-americans. I insinua que el Partit Català d’Europa podria presentar-se a les eleccions europees de l’any vinent.
Finalitza el termini
Avui és l’últim dia hàbil per a presentar a la junta electoral les candidatures. Va deixar entreveure dijous en un article al diari ADN que podria presentar el Partit Català d’Europa. Finalment, se n’ha fet enrere.
El termini per a presentar les candidatures va començar dimecres i s’acaba avui. Després d’un dia per a validar-les, sortiran publicades dimecres al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).
A l’article deia que votaria el partit que garantís la llibertat de Catalunya per a definir el seu estatut en relació amb Espanya i amb Europa. També deia de Ciutadans pel Canvi que era un simple espai de diàleg, sense voluntat de concórrer a les eleccions amb un programa propi. Però sembla que aquest era, segons el seu entorn, el camí que va temptejar de bon principi.
Candidats suficients
A Catalunya Ràdio Maragall va dir que tenia el compromís de prou batlles i regidors per a omplir les llistes del Partit Català d’Europa, inscrit al registre de partits polítics el 1998, quan encara era cap del PSC. Maragall també comentava que havia pensat en un sistema rotatiu, perquè tots els candidats de la llista poguessin ocupar, en un moment o altre de la legislatura, els escons de la cambra; que volia capgirar la manera de fer política i dissenyar un programa electoral que potenciés les qüestions sanitàries i infrastructurals, encallades per les constants picabaralles entre convergents i socialistes.
VilaWeb va contactar maragallistes destacats que es van sorprendre de la notícia i no es creien que aquest partit es presentés als comicis. Però VilaWeb havia pogut escatir que Maragall tenia, si més no, moltes ganes de provar-ho.
Recordem, finalment, que Maragall va explicar, l’octubre de l’any passat, que no formava part del PSC ni pagava la quota de militant, i que es dedicaria a promoure el Partit Demòcrata amb el suport d’alguns batlles.
Enllaços
Article d’opinió de Pasqual Maragall publicat avui al diari La Vanguardia: Votar en blanco.
Article publicat al diari ADN: Por qué votaré.
Bloc de notes de Pasqual Maragall.
Declaracions de Pasqual Maragall a Catalunya Ràdio (entre el minut 9 i el 10).
Partit Demòcrata Europeu.
Generalitat de Catalunya: Resultats electorals.
Ministeri de l’Interior espanyol: Resultats electorals.
