24.01.2008 - 18:09
Els acusats pel cas Egunkaria temen que l’Audiència Nacional espanyola els condemni sense proves, segons que han explicat avui en conferència de premsa. I és que l’Audiència Nacional va desestimar la setmana passada la petició tant de la fiscalia com de la defensa que el sumari econòmic del cas es jutgés als tribunals de Guipúscoa. A més, addueixen que el tribunal va condemnar sense proves els implicats en el sumari 18/98, i que el judici a Atutxa no tenia garanties.Hi ha dos sumaris oberts en el cas Egunkaria. En el del tancament del diari, hi ha set acusats de vinculació amb ETA, i els demanen un total de noranta-vuit anys. I en el sumari econòmic, hi ha vuit acusats d’estafes a hisenda i irregularitats en l’obtenció de subvencions. La fiscalia i la defensa argüien que aquests delictes econòmics no s’havien de jutjar pas a l’Audiència Nacional, sinó a Guipúscoa. Però, l’Audiència espanyola s’hi nega, perquè creu els delictes econòmics també tenen finalitat terrorista. És més, als implicats se’ls demanen penes d’entre tretze i vint-i-sis anys de presó, i una multa de dos-cents trenta-cinc milions d’euros.
Possible inconstitucionalitat del tancament d’Egunkaria
El novembre, un informe internacional va concloure que el tancament dels mitjans de comuncació Egin, Egin Irratia i Euskaldunon Egunkaria vulnerava l’article 20 de la constitució espanyola i els articles 10 i 15 del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH). L’estudi estava signat per quatre professors de dret de les universitats de Castelló, Florida (EUA), Utrecht (Països Baixos) i Göttingen (Alemanya), i elaborat a instàncies de la Direcció de Drets Humans de la conselleria de Justícia del govern basc.
L’informe exposava que la llibertat d’expressió era un dret fonamental emparat tant per la constitució espanyola com pel CEDH, i que la censura en els mitjans de comunicació era un atac particularment intolerable, perquè sacrificava aquest dret tant a nivell individual com col·lectiu. És a dir, vulnerava el dret a rebre informació i a conèixer l’expressió del pensament aliè.
Els quatre professors argumentaven que el tancament d’Egin, Egin Irratia i Euskaldunon Egunkaria com a mesura cautelar fou desproporcionat i innecessari. A més, estava fora de la legalitat, perquè la constitució només contempla la suspensió del dret a la llibertat d’expressió en estats d’excepció (article 55.1) i no pas en els de terrorisme (article 55.2). De fet, el Tribunal Constitucional espanyol ja havia sentenciat (199/1987) que el tancament de mitjans de comunicació previst per casos de terrorisme era inconstitucional.
Enllaços
Gara: ‘Egunkaria’ auziko atal ekonomikoa Auzitegi Nazionalean epaituko dute.
Berria: ‘Egunkaria auziko’ atal ekonomikoa ere Auzitegi Nazionalean epaituko dute.
