19.01.2008 - 06:00
‘Què en vaig treure jo de tot plegat? La sensació que els periodistes alemanys no tenen la qualitat que m’imaginava’, va dir Quim Monzó parlant de la seva experiència de la Fira Frankfurt, en un acte al Palau Marc de Barcelona, al costat del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras. El conseller li va donar la raó, apuntant que de cara a altres esdeveniments internacionals, caldrà fer una ‘campanya de comunicació preventiva per desactivar els discursos hegemònics que ens flagelen’.Aquestes declaracions les van fer en l’acte de tancament del cicle ‘La meva experiència a Frankfurt‘, organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes. El cicle s’ha fet a diverses ciutats dels països de parla catalana. Hi han intervingut vint-i-tres escriptors, que van participar en les activitats de la cultura catalana a Frankfurt i arreu d’Alemanya.
Monzó, que durant tota la setmana de la Fira de Frankfurt no va parar d’atendre mitjans de comunicació, ja que va ser l’escriptor encarregat de fer el discurs inaugural, va explicar: ‘Els periodistes alemanys amb moltes coses són molt barroers. Tota aquesta qüestió de la pregunta inevitable: ‘I vostè per què escriu en català?’ Així estem encara? Jo he voltat per mig món i no m’han preguntat això. Però els periodistes alemanys viuen comandats per uns elements que estan destacats a Madrid, que xuclen tota la informació d’allà, de la televisió oficial, del diari oficial d’un partit i del diari oficial de l’altre partit. I ja està. Aquesta és la seva visió que tenen d’Espanya. Aquesta visió sectària la transmeten als periodistes que no tenen la joia de ser corresponsals a Madrid i que viuen a Alemanya. I aquests reprodueixen com a bens la informació donada. Cap sentit de crítica, cap idea posada en qüestió. Jo em vaig quedar sorprès de la manca de qualitat dels periodistes alemanys, en general, evidentment sempre hi ha excepcions.’ I va acabar dient: ‘El nord enllà també grinyola una mica.’
En l’acte de clausura, a Barcelona, també hi van intervenir Maria Barbal (el seu llibre ‘Pedra de tartera‘ ha estat un èxit de vendes a Alemanya); Josep Maria Fonalleras (que va promocionar per Alemanya el seu llibre traduït a l’alemany ‘August & Gustau‘ i va participar en el projecte ‘Geographia: Paisatges literaris‘); Joan Margarit (que va fer diverses actuacions amb la proposta musical i poètica ‘Paraula de jazz’ i va presentar a l’estand del Grup 62 de la fira ‘Joana i altres poemes‘, també traduït a l’alemany); i Narcís Comadira (que va ser comissari de l’exposició ‘Cultura Catalana, singular i universal‘ i va participar en un seminari de traducció entre autors catalans i alemanys).
La majoria d’autors van destacar els actes fets en diverses ciutats d’Alemanya, a les cases de la literatura, llibreries i altres espais, més que la Fira en sí. I que aquests actes eren plens de públic alemany interessat per la literatura, molt atent a la lectura de fragments de la seva obra, encara que després preguntaven poc sobre literatura i molt al voltant de la cultura catalana, la història del país, i no fallava mai la polèmica lingüística.
Al llarg de l’acte van aparèixer algunes anècdotes: Fonalleras guarda una ampolla de vi que porta una etiqueta amb la coberta del seu llibre ‘August & Gustau’ (un simpàtic recurs de promoció que va utilitzar l’editorial alemanya del llibre, A1 Verlag. O bé, la coneixença d’una cantant mulata de Sabadell, afincada a Berlín, que va amenitzar gratament un dels actes literaris on Fonalleras va participar, juntament amb Jordi Puntí. I també a destacar la sorpresa que es va endur Joan Margarit, quan en una tenda de ‘souvenirs’ dins la Fira va descobrir unes tasses on hi havia imprès el seu vers ‘La llibertat és una llibreria’. Va aconseguir-ne tres al preu d’una i va acabar signant tasses per a alguns visitants de la Fira.
Enllaços
Especial ‘2007, traduccions a l’alemany‘.
Especial ‘Frankfurt 2007‘.
