Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  16.01.2008  06:00

Un grup d'editors pot entrar en l'accionariat de l'Arc de Berà

Entrevista amb Joaquim Ensesa, director general d'aquesta distribuïdora de llibres en català

Men?ame
 

L'Arc de Berà, fins ara la distribuïdora tradicional de llibres en català, és la principal perjudicada pel naixement d'Àgora Solucions Logístiques, distribuïdora que començarà a funcionar l'1 de febrer, constituïda pel Grup 62 i Enciclopèdia Catalana. Joaquim Ensesa, director general de l'Arc de Berà, parla de la situació i de les perspectives de l'empresa, que poden consistir a ampliar l'accionariat, amb la participació d'algunes editorials mitjanes de què és distribuïdora.

L'Arc de Berà distribueix uns 140 segells editorials, una vintena dels quals d'un cert nivell de facturació. El 99% de llibres distribuïts són en català. Però, després de Sant Jordi, perdrà Columna, Destino en català i Planeta en català, que són alguns dels principals segells.

—Com queda l'Arc de Berà amb la fundació d'Àgora Solucions Logístiques?
—Ens afecta en un sentit força ample. És un volum de facturació molt important que perdem i que va començar ja fa dos anys, amb la retirada dels segells i llibres de text d'Enciclopèdia Catalana. Aquest seguit de pèrdues afecten això que ha estat fins avui l'Arc de Berà: trenta-set anys, amb una estructura molt professional i molt àmplia, amb unes quantes delegacions i amb tots els elements necessaris per a garantir una bona comercialització. La primera afectació que té és que ens obliga a tancar les delegacions i a concebre una altra manera de treballar. L'Arc de Berà no tornarà a ser una distribuïdora de l'amplitud de la d'ara. El gran volum de facturació feia que hi cabés tothom i que poguéssim arribar pertot arreu, al marge del resultat econòmic. Això és molt important en una cultura tan castigada com la nostra.

—Han tingut contactes amb el Grup 62?
—Aquesta situació no ens ha agafat per sorpresa. Hi ha hagut un diàleg dilatat amb Xavier Mallafrè, director general del Grup 62, i hem buscat punts d'aproximació, però no n'hem trobats. Hi ha hagut molt bona voluntat, tant de part de Xavier Mallafrè com de part nostra, però no ha estat possible. Nosaltres estem molt convençuts de la necessitat de mantenir la nostra independència, en favor dels editors que vulguin continuar amb l'Arc de Berà, que crec que seran la majoria. Aquí sempre hem tractat el gran i el petit amb la mateixa eficàcia i amb el màxim d'expansió possible. Perquè arribar a poblacions petites ens sembla que és essencial per al nostre producte. Nosaltres no creiem que tot s'hagi guanyat, ni que la nostra producció editorial tingui cabuda en una sola plataforma comercial. Em sembla que hi ha d'haver diversitat, perquè s'ha d'establir competència. Hi ha molts editors que, assabentats pels diaris d'aquesta nova distribuïdora del Grup 62, ens han trucat per preguntar-nos: 'Què fareu?' Continuarem fidels a allò que ha estat fins ara l'Arc de Berà.

—Però, a partir d'ara no tindran un sí per a tothom...
—Si et refereixes a projectes editorials, nosaltres continuarem dient que sí a tot, ja vam néixer així. Però haurem d'analitzar més acuradament el rendiment d'aquesta producció. La distribució de revistes, l'hem de fer d'una altra manera, per exemple.

—Ha dit que haurà de tancar les delegacions.
—Les delegacions pròpies són botigues a l'engròs, situades a Reus, Lleida, Girona. Vam tenir una delegació a València durant molts anys, i hi perdíem bous i esquelles (fa temps que ho vam resoldre amb uns professionals que treballen molt bé). Les delegacions tenen un cost elevat i, en canvi, fer les rutes de distribució des de Barcelona avui és molt més fàcil que no pas fa quinze anys o vint. Ara, tancar les delegacions no vol pas dir que desemparem les llibreries d'aquests territoris. El delegat es manté. És clar que hi ha un sacrifici de personal, que és allò que més ens dol, però el delegat continuarà fent la feina. Pensa que en comarques com les de Lleida o Girona, de vuit llibreries a deu facturen entre el 70 i el 80% del total. L'altre 20% és molt costós, però d'una manera o altra s'hi ha d'arribar. Nosaltres diem que, si l'Arc de Berà no hagués existit, l'administració l'hauria hagut de crear.

—Però l'Arc de Berà també és una empresa...
—Sens dubte. Això sempre ho hem vist clar. Des del 1971, quan les coses eren molt complicades, era ben clar que nosaltres havíem de tapar un buit, i hi havia gent que s'hi jugava els calers sense finalitat lucrativa, sinó per fer país. Però no hem perdut mai de vista que això és un negoci. Perquè, si no, al cap d'un any o dos hauríem hagut de tancar.

—En aquests trenta-set anys quines han estat les dificultats més grosses?
—La primera gran dificultat va ser quan la Gran Enciclopèdia Catalana es va deixar de comercialitzar a les llibreries. Era una facturació molt important i va portar també una crisi important. Però no és comparable amb la d'ara. De primer, perquè llavors érem més joves i, segonament, perquè el volum és més gros.

—Malgrat la situació de crisi, tenen una sèrie de projectes nous.
—Hem anat a eixamplar serveis. Ens hem associat amb una altra distribuïdora per distribuir a tot l'estat espanyol els títols que tenim en castellà. Hem ajuntat interessos. Allò que no hem aconseguit amb el català ho hem aconseguit amb el castellà. La societat nova es diu Firex Arc. Ells s'encarregaran del llibre en castellà i nosaltres farem la logística. Aquest és un principi de coses que podem fer conjuntament. És donar una solució als editors que publiquen en castellà i descarregar-nos d'una feina que no acabàvem de fer bé. Un altre projecte molt important és la construcció d'una nau de logística intel·ligent, robotitzada. Molts editors tenen dificultats d'emmagatzematge. Es van fent grans però no ho són prou per a mantenir els costos d'un magatzem. I aquest és un cost que poden externalitzar. A final de febrer estrenarem a Gualba aquesta nau de dos mil metres quadrats que es diu Arlogi.

—Ha dit que tancar les delegacions afectaria els treballadors. De quants treballadors parlem?
—De quatre o cinc. Mirem de trobar solucions. Arlogi pot cobrir un lloc de treball o dos... A l'Arc de Berà som trenta-set o trenta-vuit. Però havíem arribat a ser seixanta-nou. Hem fet una reducció progressiva de personal. L'objectiu és de continuar, de continuar bé i fent un bon servei. Enguany hem superat els onze milions i mig de facturació a preu de venda de llibreria (que a preu de venda al públic vénen a ser divuit o dinou). És una facturació en llibre en català realment considerable.

—Vostès han mantingut reunions amb editors vinculats al seu catàleg. Què temen?
—Entenc que alguns editors puguin sentir inquietud. Però crec que seria un error que un grup d'editors muntés una tercera plataforma. Això no faria sinó empetitir-nos encara més. El mercat no és prou gran per a aguantar certes estructures. I amb aquests editors negociem i cerquem formes de col·laboració: hi ha la possibilitat que entrin a l'Arc de Berà, que es faci d'una altra manera i que l'Arc de Berà hi participi... Tots estan molt convençuts de la continuïtat de l'Arc de Berà, també saben quina és la seva posició en l'empresa, han arrencat de zero i molts ja tenen un volum de mitjà en amunt i, per tant, és normal que vulguin comptar amb una participació més estreta. Tot això es pot fer de moltes maneres, però ha d'enfortir l'estructura. Ara com ara, el camí sé segur que va per aquí.

—Per tant, una de les opcions seria que alguns editors es convertissin en socis de l'Arc de Berà?
—És una possibilitat que considerem amb ganes. És una opció factible a termini mitjà. Si alguns editors formen part de la distribuïdora també veuran la complexitat de la distribució, que no és exactament la dificultat de l'editorial. Per exemple, en el cas de les reedicions.

—El conseller de Cultura de la Generalitat no s'ha manifestat encara sobre Àgora. Ara, un membre del departament, que no s'ha identificat, ha manifestat a un diari: 'Actuarem només segons què faci el mercat: si la plataforma és molt unitària o si 'cau' alguna distribuïdora potent de llibres en català'. Sembla que aquesta darrera opció apunti directament a vostès. Hi han parlat, amb Cultura?
—Hem parlat amb el Departament de Cultura i amb alguns altres departaments. No hem demanat res, els hem explicat la nostra trajectòria, els hem exposat la situació i en quines condicions ens trobem. Ara, jo crec que, si de cas, s'hauria d'actuar abans de caure. Em semblaria més raonable. Però no em preocupa gaire aquesta frase, perquè ni tan sols sé qui l'ha dita.

Montserrat Serra

Men?ame