07.01.2008 - 02:55
Melcior Comes (Sa Pobla, Mallorca, 1980) ha guanyat el 40è Premi Josep Pla amb ‘La batalla de Walter Stamm’. Ahir a la nit, en recollir el premi, les seves primeres paraules van ser: ‘He escrit una novel·la lúcida i poderosa sobre la capacitat de l’home de sobreviure i suportar el mal amb dignitat. I és un orgull rebre un premi amb el nom de Josep Pla, un dels grans escriptors europeus del segle XX.’I la primera frase d’aquesta novel·la guanyadora diu: ‘La sentència va ser categòrica: vint anys de treballs forçats.’ Melcior Comes recrea l’horror del nazisme a través d’un jove estudiant de lletres nascut a Berlín, Walter Stamm, que els anys quaranta treballa per un oficial nazi i, sense saber-ho, distribueix informació als enemics del Tercer Reich. El condemnen a un camp de treballs forçats i, quan és a punt de morir, l’envien a un batalló disciplinari, a fer la guerra contra Rússia, on ha de dur a terme els actes més arriscats. Walter Stamm passa dos anys lluitant a la batalla de Stalingrad.
Els horrors del segle XX
‘La novel·la tracta dels horrors del segle XX, diu l’autor, i és una aposta per assumir-los i per no repetir-los, perquè nosaltres som tot allò que va passar. I la manera més senzilla que tornessin a passar seria de relegar aquests horrors al passat. ‘La batalla de Walter Stamm’ és una història del mal i de la supervivència. Per això es fixa sobretot en els dos grans horrors de la història del segle XX: l’holocaust i la Segona Guerra Mundial, que va ser especialment cruenta a Rússia. És en aquests episodis en què el mal es va manifestar d’una manera més radical.’
Melcior Comes ha dividit la novel·la, que té unes cent vuitanta pàgines, en dues parts, la del camp de treballs forçats i la de la guerra. Una guerra que mostra sense complaença: ‘Sovint, la guerra es mostra com una gran experiència; jo defujo aquesta visió i parlo de la guerra com de l’antiexperiència per definició’.
No té por Melcior Comes que el seu llibre es compari amb ‘Les benignes’ de Jonathan Littell? ‘No, respon, perquè són llibres molt diferents: ‘Les Benignes’ és narrat des de la complaença d’un botxí. El meu protagonista, en canvi, és una víctima que ha d’agafar una arma per sobreviure. Walter Stamm és un home culte, membre de la cultura il·lustrada, assumpció dels grans valors de la cultura europea, que es veu abocat, per sobreviure, a fer la guerra. El meu protagonista no té ni una gota de cinisme i és un soldat ras, no un oficial. La meva novel·la té un punt de vista moral molt distint.’
Melcior Comes destaca la relació meticulosa que fa de la quotidianitat de la guerra i dels camps de treball. Per això s’ha documentat a consciència: ‘He tardat un any i mig a fer aquesta novel·la i puc dir que ha estat un procés d’emmalaltiment.’
El jurat del Premi Josep Pla era format per Sebastià Alzamora, Rosa Cabré, Baltasar Porcel, Àlex Susanna i Ester Pujol.
Elogi a Baltasar Porcel
Melcior Comes va de premi en premi: va guanyar el Premi Ciutat de Palma 2006 amb ‘Els plaers immensos’ (Moll i Proa), un llibre molt ben acollit per la crítica. També va obtenir el Premi Documenta 2004 (per a escriptors menors de trenta-cinc anys) amb ‘L’estupor que us espera’. I la seva primera novel·la publicada, ‘L’aire i el món’, va obtenir el Premi Ciutat d’Elx 2003. L’any 2005 va publicar el manifest generacional ‘Qui no mereix una pallissa!’ (L’Esfera del Llibres), juntament amb Jordi Rourera, Pere Antoni Pons i Josep Pedrals, escriptors que vorejaven, tots, els vint-i-cinc anys, amb pròleg de Baltasar Porcel.
Per Melcior Comes Baltasar Porcel és un dels seus mestres i més. ‘Per mi representa no sols el millor autor català viu, sinó el millor autor viu del món. Jo llegeixo Philip Roth i el trobo extraordinari, però encara trobo més extraordinari Baltasar Porcel.’ Aquests darrers temps Porcel, sempre que n’ha tingut ocasió, ha parlat molt bé de Comes.
Durant la vetllada literària a l’hotel Palace de Barcelona, a què ha assistit el president de la Generalitat José Montilla, també s’ha atorgat el 64è Premi Nadal: al barceloní Francisco Casavella, per la novel·la ‘Lo que sé de los vampiros’.
