Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  03.12.2007  23:09

OVIDI TWINS

BROSSA D'AVUI
Marc Gomar

Men?ame
 

‘Som els borrellons i anem per terra…’ Des d’aquell ‘lugar de la mancha de cuyo nombre no quiero acordarme’ no hi ha cap frase que se m’haja quedat més ficada al cap. En l’exemple cervantí, les poques vegades que travesse la frontera imaginària que ens separa de l’ancha Castilla que cantava Machado; en el cas d’Ovidi Twins, cada cop que fixe la mirada en el sòl del meu pis. Ovidi Twins són de les poques coses que paguen la pena en aquest país on res seriós és posible. El seu projecte, en canvi, es ‘justo y necesario’ i m’atreviria a dir que ‘es nuestro deber y salvación’. Que sí, que ‘de vegades cal parar-se… i deixar el temps rotar’ com canten en un dels seus temes.

Reduïts a borrellons per la dreta freake-feixista que ens desgoverna la comunitat de veïns, l’única salvació passa la demència voluntària i massiva davant uns governants que ens tracten com a tals constantment. ‘Dis-me què emets pel teu canal públic i et diré com ets’, que diria el poeta. Ovidi Twins són dos profetes, carn i ungla, els fesols i els naps de l’arròs llorentià, sapsssss?, que amb les seus cançons ens revelen que si Déu va fer el món en set dies, al País Valencià no li va dedicar més d’un minut. De temàtica d’espardenya, però amb estil de guant; sainetescos i àcids al mateix temps, el seu treball “A cabotades” és d’aquells que mai compraria cap integrista ni d’un vessant, ni de l’altre.

Res millor per traure’ns els complexos per haver nascut en aquesta comunitat mesinfot a la ribera del Mediterrani que riure’ns de nosaltres mateixos. Si tot comença en un mateix, que deia Ovidi, el nostre, Montllor, i a qui fa referència el nom artístic de Garcieta i Xavi, no paga la pena que ens prenguem amb seriositat el que amb cada votada es demostra que és una gran broma. No pels que acaben guanyant, sinó per la incapacitiat política dels que en teoria haurien de representar una altra visió del món. De totes formes, aquest disc, ni el compraria Camps ni l’entendria Joan Ignasi Pla, Glòria Marcos o Enric Morera. Mentre ells desvelen els misteris que s’amaguen darrere del gronxador amb que il·lustren la portada, cantem tots a cor que ‘Som els borrellons i anem per terra / I no és que vullgam fer-vos la guerra / ai, amor, anem a rebolcons i vos mirem des del racons’.




Brossa d'avui © Marc Gomar & Sònia Sellés