Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  27.11.2007  06:00

Secrets, rumors, venjances

Columna publica 'Dia de caça' de Gerard Guix

Men?ame
 

En un poblet quatre caçadors disparen i maten un noi, accidentalment en aparença, pensant-se que és un senglar. L'alcalde i propietari de la gestoria, l'amo del bar, el mecànic, i un estudiant d'art dramàtic sense feina, són amics i des d'aquest moment còmplices. La situació els portarà a compartir secrets, a escampar rumors i, en un 'in crescendo' de tensió sense control, a la traïció i a la venjança. 'Dia de caça' (Columna) és la tercera novel·la de Gerard Guix (Vic, Osona, 1975).

Gerard Guix manté una web oficial molt completa i diversa en la utilització de les eines del mitjà, en què ofereix un vídeo promocional del llibre, un bloc, un fotobloc, les peces que sobre ell i els seus treballs es poden trobar al Youtube, un recull de premsa, a més del currículum i dels temes que ha indagat fins ara.

Encara que sigui de formació audiovisual i que vagi fer els primers passos en aquest àmbit, Guix es dedica sobretot al teatre: és dramaturg (autor de set obres de teatre), director, ha fet adaptacions, ha treballat d'ajudant de direcció dels Joglars... Abans de 'Dia de caça' havia publicat les novel·les 'Memorias (sucias i hambrientas)' (Edición personal) i 'La deriva dels continents' (Angle editorial).

Pels paral·lelismes professionals, l'editorial Columna va convidar el dramaturg Jordi Galzeran, autor de 'El mètode Grönholm', a presentar 'Dia de caça'. Galzeran considera que és una bona novel·la, que aplega les qualitats del dramaturg i del novel·lista: 'És un narrador de raça, amb un dramaturg que hi surt per sota. Lliga molt bé tots dos gèneres. És una novel·la d'acció i de fets. Fa les descripcions estrictament necessàries. Per això és un llibre que, quan es comença, no es pot deixar'.

Relata Guix: 'Començo el llibre com una novel·la policíaca, però ben aviat m'allunyo de l'esquema clàssic del gènere, em desinteresso del crim i em centro en els caçadors. Si l'hagués de definir, diria que és un 'thriller rural', que vol fer un retrat profund de la condició humana. Parlo de frustracions, de rumors malintencionats, de mentides, de venjances.'

El relat de Gerard Guix és ple de violència, en especial, de violència sexual. L'autor creu que 'el món dels caçadors fa sortir els instints més violents, i la pulsió sexual masculina ha de sortir per alguna banda.'

'És una novel·la molt masculina, confirma Galzeran. Tracta de la masculinitat, del mascle. Les partides de caça representen a la perfecció les qualitats típiques de la masculinitat: audàcia, valentia, camaraderia, ambició. Però aquí les virtuts es converteixen en defectes i misèries. Les qualitats masculines són desdibuixades pel desig insatisfet. Són homes que no saben relacionar-se d'una manera satisfactòria amb les dones. La novel·la presenta una visió crua de la relació entre homes i dones. No hi ha espai per a la satisfacció. Les dones són molt més pràctiques, saben tirar endavant, però resten com a personatges secundaris. I l'autor crea un món versemblant, creïble, amb totes les aberracions.' Continua: 'I m'ha recordat històries de caçadors que s'han mostrat al cinema com 'La caza' de Carlos Saura, 'Un cos al bosc' de Joaquim Jordà, i també m'ha fet pensar en el film 'Very Bad Things.'

Men?ame