Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  13.11.2007  12:41

«El nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord» (Miquel Mayol i Raynal)

Dimarts 13 de novembre del 2007

Men?ame
 

No fa gaire l'acadèmic Joan Peytaví Deixona presentava a la Casa de la Generalitat el "Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord" (1). Els editors són l'Institut d'Estudis Catalans i la Universitat de Perpinyà.
Evidentment cal saludar aquest treball fet amb rigor científic i en conformitat amb les recomanacions internacionals. No cal dir que per nosaltres nord-catalans, sovint autodidactes en la pròpia llengua, un lèxic de noms de...>>>

,,,>>> llocs és una eina valuosa. És també un fet polític de resistència necessària a la francesització de la nostra terra. Doncs, "xapò" (2)!

Algunes reserves tanmateix.

1) Sobre el títol del treball dues observacions. Em sembla incorrecte i incomplet.
Incorrecte: s'utilitza el nom absurd de Catalunya del Nord enlloc de "Catalunya Nord".
Incomplet: no sense raó els autors hi han afegit el Fenolledès. Però aquesta comarca occitana no pertany a la Catalunya Nord. Doncs és el nomenclàtor de la Catalunya Nord i del Fenolledès.

Tot i el gran respecte que tinc per l'I.E.C. no trobi gens encertat allò de Catalunya del Nord.
a) Si no hi hagués frontera seriem el Nord de Catalunya i no la Catalunya del Nord
b) si en un país de l'Europa septentrional hi hagués un illot lingüístic nostre potser sí que es podria parlar de la Catalunya del Nord
c) ara la frontera imperialista que separa un mateix poble és un fet polític violent. Un fet que a més a més, en el nostre cas, no té en compte les delimitacions històriques. Casos semblant al nostre s'han expressat de la mateixa manera. Per exemple: "Nord-Vietnam, Sud-Vietnam; Euzkadi Nord, Euzkadi-Sud, etc. Aleshores en aquest cas les raons filològiques no poden prevaldre sobre la necessària expressió política.

2) L'autor reparteix els topònims segons les comarques. I crea una comarca nova de trinca: els Aspres! Em sembla que una comarca ha de tenir un punt nodal, un centre.
On és el centre? La Bastida? Bula d'Amunt? Calmella? Cameles? Casafabre? Castellnou? Llauró? Montoriol? Oms? Prunet i Bellpuig? Queixàs? Sant Marçal? Tellet? Teulís? Torderes? Vivers?
És dificil de dir. Em sembla que els Aspres, com la Salanca o el Maresme són més aviat subcomarques.

3) He sentit algunes discrepàncies sobre alguns topònims venint de gent amb formació filològica. Cas de Nyils: el nomenclàtor proposa "Nils". Cas de Sensà. Es proposa Censà. En el primer cas el crític argumenta que Nyils vé del llatí "asilinus" (burret o asenet). I que hi ha hagut palatalització, fenomen típic del català. Aquesta palatalització es dóna també amb Llupià (que vindria de lupus, el llop). Com que el nomenclàtor manté Llupià hi hauria una certa incoherència. Pel que fa de Censà la critica es fonamentava sobre antigues mencions en actes diversos.

Miquel Mayol i Raynal (11-11-2007)
(Podeu opinar, preguntar, discrepar.... o donar opinió pròpia sobre qualsevol altre tema al “Fòrum Nord-Català (FNC)”)

(1) Veure el NetTVCat Catalunya Nord122.
(2) Bravo! Felicitat!

Men?ame