Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  06.11.2007  14:00

Acusen l'associació catalana Adic d'actuar al Congo com l'Arche de Zoé al Txad

VilaWeb entrevista l'advocat de drets humans congolès Loamba Moké, qui denuncia el tràfic il·legal de menors de l'associació catalana al Congo

Men?ame
 

L'associació de drets humans congolesa Adhuc ha denunciat que l'Associació de Nens Adoptants del Congo (Adic), amb seu a Sabadell, porta a Catalunya nens congolesos de manera il·legal, en els mateixos termes que ho fa l'ONG francesa Arche de Zoé. En unes declaracions a VilaWeb, l'advocat d'Adhuc, Loamba Moké, ha explicat que s'han detectat cinc casos recents de menors congolesos que estaven a punt de sortir del país sense el consentiment dels pares biològics. Segons Moké, Adic ha actuat en col·laboració amb jutges congolesos i un periodista.

El portaveu de les famílies catalanes adoptants de nens congolesos mitjançant Adic, David Parcerisa, ha dit que aquests són alguns dels nens que ells esperaven adoptar, però que d'entrada no sabien que tenien famílies biològiques.

VilaWeb s'ha posat en contacte amb Moké arran d'unes declaracions seves aparegudes avui al diari francès Libération. L'advocat ha dit que les adopcions s'havien tramitat sense el coneixement dels pares, que una vegada ho van conèixer, s'hi van oposar. 'Els cinc nens pels quals s'havia tramitat l'adopció tenien pares biològics, tot i que aquests pares no sabien que els nens havien de ser adoptats. Una de les mares s'assabenta que el nen es volia donar a Espanya, contacta amb nosaltres (Adhuc) i a partir d'aquí trobem els cinc casos que surten en adopció il·legal', explica Moké.

Periodistes i jutges involucrats

També ha explicat que tres magistrats congolesos treballaven per Adic, cosa que facilitava la tramitació de visats dels infants, i que el director de la televisió congolesa va actuar d'intermediari en l'adopció il·legal d'un dels nens, Moeyu Charlin, qui presumptament havia de ser adoptat per una família catalana. Per aquesta operació, el periodista va cobrar 250.000 francs.

Tal com suposadament feia l'ONG francesa l'Arche de Zoé, segons Moké, Adic portava els nens en orfenats, explicava a les famílies que anirien a l'escola i que estarien ben alimentats, i de seguida obria el procés per donar-los la nacionalitat espanyola, gràcies a la col·laboració amb jutges del país. Un cop fet aquest pas, l'infant era declarat abandonat.

Segons explica Moké, 'els nens són ara a l'orfenat estatal, sota el control del Ministeri de Sanitat i d'Acció Social, perquè ja havien obtingut la nacionalitat espanyola. Ara el més important és que recuperin la nacionalitat congolesa'.

Loamba Moké ha denunciat que malgrat que ara s'ha destapat l'escàndol, ja hi ha hagut molts nens que s'han donat il·legalment per adopció i que els seus pares no han tornat a veure. Arran dels casos d'adopcions il·legals, el govern del Congo ha aturat les adopcions.

Més enllà d'irregularitats administratives

La denúncia de l'advocat Moké revela que el conflicte amb les adopcions al Congo destapat l'estiu passat, en el qual es va veure involucrada la conselleria d'Acció Social i Ciutadania, va molt més enllà de les irregularitats administratives explicades aleshores. En aquell moment no es va parlar de tràfic il·legal de menors. Ara, arran del cas de les adopcions il·legals al Txad, el tema ha tornat a la primera plana de l'actualitat, i algunes de les famílies que havien començat processos d'adopció veuen paral·lelismes amb el que han hagut de patir. És el cas de David Parcerisa, portaveu de les famílies adoptants al Congo, amb qui VilaWeb s'ha posat en contacte i a qui no sorprèn el tema que li plantegem. Ara sap quins eren els obstacles per què l'adopció avancés, però fa dos anys no en tenia ni idea. 'El desembre del 2006, les adopcions no avançaven i no sabíem per què. Tot plegat era estrany; el govern del Congo ens deia que no ho veia clar'. Arran de la pressió de les famílies, que veien amb desesperació com s'allargava el procés, el govern va assumir la gravetat del problema. 'Aleshores la Generalitat va tornar a acreditar provisionalment Adic per acabar els processos començats, però no per fer-ne de nous. Després, una delegació de la Generalitat va anar al Congo amb responsables d'Adic, per visitar els nens i veure què passava amb els processos començats. Allà hi havia quatre nens que suposadament havien de ser a la casa bressol d'Adic, però en canvi eren en un orfenat: l'associació no se n'havia fet mai càrrec. Aleshores va començar la desconfiança de les famílies', explica Parcerisa.

La Generalitat no ha volgut entrar en aquesta qüestió, però Parcerisa opina que el govern hauria d'analitzar amb detall els mètodes d'Adic, tenint en compte els paral·lelismes que es poden establir amb el que ha passat al Txad amb l'Arche de Zoé i acceptar les responsabilitats que li correspon per haver acreditat Adic.

Des d'aleshores, vuit famílies han pogut acabar el procés d'adopció i quatre han vist que els nens que els havien assignat tenien família biològica i dos nens tenien el vist-i-plau del Congo per ser adoptats, però el procés va quedar encallat.

Men?ame