16.10.2007 - 06:00
Durant el XVII Congrés del Partit Comunista Xinès, que es fa aquests dies, s’han publicat unes quants informes que detallen el funcionament de la censura d’internet a la Xina. D’una banda, Reporters Sense Fronteres ha publicat ‘Journey to the heart of Internet censorship’ (pdf), un document fet per un tècnic xinès anònim. Alhora, un grup d’investigadors dels EUA ha analitzat (pdf) a fons el filtre de paraules de la censura xinesa.Una anàlisi des de dintre
L’informe ‘Journey to the heart of Internet censorship’, redactat per un expert en internet xinès que es fa anomenar ‘Mr. Tao’ per por de les represàlies del seu govern, s’ha redactat i publicat amb la col·laboració de Reporters Sense Fronteres i de Chinese Human Rights Defenders. L’informe explica com es controlen les pàgines web i els blocs xinesos i l’estructura dels organismes que s’encarreguen de la censura, començant pel Departament de Propaganda Administrativa i per l’Oficina d’Informació i Opinió Pública.
Segons el tècnic infiltrat, el sistema de censura xinès no es va organitzar fins el 2005, però ara s’envien ordres editorials als portals informatius exigint que no parlin de determinades notícies i que esborrin articles ja publicats: al document n’hi ha uns quants exemples. A més, el text exposa alguns trucs per a esquivar la censura i com es classifiquen les paraules clau que el govern fa servir per copsar continguts inadequats. Per exemple, totes les pàgines amb mots relacionats amb la matança de Tiananmen són blocades sistemàticament.
L’administració de la censura
A la Xina hi ha més de cent seixanta milions d’internautes; d’aquests, un 19% tenen bloc propi. Tots afectats pels mètodes de control xinesos, que han reeixit a promoure l’autocensura i, per tant, a coartar la llibertat d’expressió. A part aplicar tecnologies per a filtrar els continguts d’internet i impedir l’accés a webs o correus electrònics amb paraules prohibides, l’administració xinesa fa un control editorial estricte de les principals pàgines d’informació, segons l’informe de Reporters Sense Fronteres. Més encara, l’Oficina d’Informació i Opinió Pública arriba a imposar la publicació de propaganda governamental a grans empreses com Yahoo! China o Baidu.
Una censura única
També un grup d’enginyers nord-americans ha publicat un estudi sobre el funcionament de l’anomenat Gran Tallafocs de la Xina, que filtra les paraules que el govern xinès considera sospitoses. Per això va desenvolupar un programa anomenat ConceptDoppler, que analitza sintàcticament les frases i determina si poden figurar a la llista negra de paraules sospitoses del govern xinès. La censura xinesa és única perquè no bloca determinades webs o direccions d’internet, sinó les pàgines o correus electrònics que contenen certes paraules. Això estalvia als censors de classificar continguts contínuament i fa el sistema més ràpid.
El Gran Tallafocs de la Xina no és infal·lible
Els científics nord-americans han descobert que el filtre de continguts no sempre funciona bé, i que quan s’intensifica el trànsit de la xarxa, encara menys. De fet, els enginyers van provar d’enviar correus electrònics amb mots prohibits a la Xina i van descobrir que el filtre fallava en un 28% de les vies utilitzades. Tot i amb això, els internautes xinesos saben que, si fan cerques amb certes paraules, probablement no trobaran res, o que, si les publiquen, poden ser blocats i fins i tot detinguts. Molts, doncs, s’autocensuren i no a publiquen continguts que no agradin al govern.
Enllaços
‘Journey to the heart of internet censorship’ (pdf).
‘ConceptDoppler: A weather tracker for internet censorship’ (pdf).
Descobreix quines webs es censuren a la Xina a GreatWallOfChina.org.
RSF.org: Reporters without borders activists rally in front of olympic museum in Lausanne as 17th chinese communisty party congress opens.
Més notícies, a VilaWeb Tecnologia i Ciència.
