12.10.2007 - 06:00
A l’estand de Suhrkamp, una de les grans editorials alemanyes, la cap de premsa dona la notícia a un Jaume Cabré eufòric: El dia abans, en un programa cultural del segon canal de la televisió pública alemanya, Joschka Fischer, ex-ministre d’afers estrangers, alçant ‘Les veus del Pamano’, deia que aquest era el seu descobriment de la fira del llibre d’enguany.El fet és important i significatiu. Tothom recorda que fa alguns anys, quan Fischer era el ministre de cultura, va recomanar ‘L’ombra del vent’ de Carlos Ruiz Zafón i les vendes d’aquest títol es van disparar. L’èxit alemany també va propiciar la traducció i publicació del llibre a molts altres països europeus. Ara Joschka Fischer ja no és ministre, però encara és un personatge molt respectat i molt interessat pel món de la literatura.
El sofà blau
Exceptuant Quim Monzó, segurament Jaume Cabré és l’autor català més promocionat a Frankfurt. Monzó i Cabré són els únics autors catalans que participen en un espai de la fira que sempre té un gran interès pel públic i pels mitjans de comunicació. Es tracta de ‘Blauen Sofa’, el sofà blau, un programa de televisió que els dies de la fira s’instal·la allí, en un espai veí del centre de premsa. És un programa d’entrevistes, de mitja hora cadascuna, per on van passant escriptors per parlar de la seva obra, un darrera l’altre. És difícil seure al sofà blau. S’hi congreguen sobretot autors alemanys, i també grans noms de la literatura. L’any passat hi va seure Günter Grass i aquest any s’hi asseuran Umberto Eco i Richard Ford, per posar uns exemples. I, precisament, Joschka Fischer va ser el primer entrevistat d’aquesta edició del sofà blau a la Fira de Frankfurt.
Jaume Cabré ha explicat a VilaWeb que l’experiència de participar al sofà bau és molt positiva, encara que confessa amb humor que el sofà és força incòmode: ‘Va ser un acte fantàstic. Vam parlar del conjunt de la meva novel·la, dels personatges, del rerefons històric i de les tècniques narratives. Em van fer una entrevista amb molt de ritme, àgil, gens feixuga. És que vam estar un quart d’hora per preparar-la i mitja hora per fer-la.’
Jaume Cabré és a l’estand de Suhrkamp perquè ha quedat per fer una entrevista amb una periodista alemanya. Just abans, passa per l’estand Albert Pèlach, director general d’Enciclopèdia Catalana. Porta el suplement de llibres de Der Spiegel sota el braç. Obre la revista per la primera plana i li diu: Mira! Un anunci de ‘Les veus del Pamano’ a columna sencera.
Cabré és a Alemanya des de fa sis dies i s’hi quedarà fins el dia 16. Abans d’arribar a Frankfurt ha passat per llibreries i Literaturhaus de diverses ciutats. Diu: ‘La gent paga per venir a la presentació d’un llibre. L’espai s’omple. El públic és puntual. Escolta la lectura de fragments del llibre en veu alta, primer en català, després en alemany. I finalment et fa preguntes. Es crea una atmosfera molt interessant. Després alguns compren el llibre i te’l porten perquè el signis i et diuen: Me’n vaig a casa a llegir-lo. De comentaris curiosos en guardo uns quants. Per exemple, una dona em va dir que feia dos dies que tenia els seus fills a règim de pizzes, perquè no podia deixar de llegir el llibre.’
Jürgen Dormagen, l’editor alemany
Per l’estand de Suhrkamp també passa la traductora de ‘Les veus del Pamano’, Kirsten Brandt. Està contenta. I a prop, molt enfeinat, hi ha Jürgen Dormagen, l’editor alemany responsable del llibre. Explica com va descobrir ‘Les veus del Pamano’ i perquè hi ha apostat tan decididament: Un agent literari jove fa uns dos anys em va dir que era un llibre molt interessant, que l’havia de llegir. Llavors en català la novel·la encara no era tan coneguda com ho ha estat després. Jo no llegeixo el català amb gaire facilitat, així doncs, li vaig encarregar a Kirsten Brandt que me’n fes un informe. Em va presentar un informe molt llarg, de nou pàgines, i després de llegir-lo em vaig adonar que el llibre tenia alguna cosa. Li vaig fer moltes preguntes a la Kirsten i em vaig saber que ‘Les veus del Pamano’ era un llibre amb un dramatisme narratiu autèntic. No era una novel·la de tantes sobre la guerra civil, sinó que de mica en mica anava creant un impacte emocional molt potent. El lector queda atrapat, no pas per un sentimentalisme fàcil, sinó tot el contrari. Perquè Jaume Cabré ha bastit uns personatges que fugen del tòpic, i això el fa molt interessant. I la construcció narrativa és fenomenal, com juga amb el temps… Llavors, quan vaig tenir la traducció feta vaig fer pressió i vaig ensenyar el llibre als responsables de Suhrkamp, per fer una aposta decidida per aquest títol.’
L’editorial va crear una web específica del llibre, fet poc habitual, va elaborar una edició especial dirigida a llibreters i periodistes culturals, n’ha fet una edició amb audio-book. Al juny Cabré va viatjar a Berlín on davant dels responsables de Suhrkamp, de llibreters i premsa especialitzada en va fer la presentació oficial. Jürgen Dormagen explica que els llibreters són una peça fonamental per l’èxit d’un llibre, perquè si els agrada el recomanen i això és un molt bon símptoma. Diu que ‘Les veus del Pamano’ ha tingut una crítica molt favorable, però no és la crítica el que genera el fenomen sinó el boca – orella. El llibre va aparèixer a l’agost i des de llavors ha venut 12.000 exemplars.
Montserrat Serra
Fotos: A dalt, Jaume Cabré davant l’estand de Suhrkamp. Després, l’editor Jürgen Dormagen. A baix, Jaume Cabré al sofà blau.
