Notícies

Dijous  11.10.2007  06:00

Binocles a Frankfurt: A les llibreries

Les llibreries de la ciutat omplen els aparadors de llibres d'autors catalans

Men?ame
 

A l’altre cantó de l’enorme firal, la ciutat de Frankfurt es mou a un ritme més frenètic que no l’habitual. De totes les fires que arriben a l’edifici de la Messe, la del llibre és la que mou més gent i durant més dies i amb més vida nocturna de sopars, còctels i festes. Però els habitants ens miren amb indiferència, els comerciants amb simpatia desmesurada. Per alguns, la Fira que ha començat és una més. La que fa 59 ja? Caram!

'I vostè d’on és?', demana el taxista. 'De Barcelona. Aquest any som els convidats d’honor.' Em mira pel retrovisor i fa 'uh' i continua mirant el seu GPS per portar-me en aquest recoi de barri suburbial on he llogat una habitació. 'No ha vist la ballarina?' Però no respon i ho deixo estar.

Perquè la ballarina és ben visible a Frankfurt. La Convidada d’Honor es passeja triomfal per autobusos i tramvies com a reclam i s’exhibeix a les llibreries. Les llibreries a Alemanya aposten fort per la cultura convidada, les de Frankfurt, igualment, i sembla que també els lectors: a les dotze del migdia d’un dia entre setmana la llibreria més gran de Frankfurt és plena. Que no treballa la gent, aquí?

Frankfurt, amb gairebé 700.000 habitants, té unes trenta llibreries. Segons els llibreters d’aquí són moltes menys que no fa uns quants anys. N’han tancades moltes. Però les que queden participen en la fira, i es fan seva la literatura convidada. Omplen aparadors i taules de novetats acabades de traduir (Barbal, Monzó, Porta, Puntí...), senyeres, llibres de Gaudí, de cuina, i alguna altra, fins i tot, ha posat la tassa de la fira com a reclam. Enguany la tassa de la fira diu: 'La llibertat és una llibreria. Joan Margarit.'

La ciutat compta amb dues grans llibreries, la Thalia, al nord-oest de la ciutat, i la Hugendubel, a l'Steinweg, al centre de la ciutat. Fa quatre plantes, té un bon cafè i molts sofàs vermells. Un client bada entre els llibres exposats en un gran espai dedicat a la literatura convidada. Miro de reüll el llibre que duu sota el braç: 'La pell freda' d'Albert Sánchez-Piñol, en alemany. M’enxampa, somric i li dic que haig d’acabar una crònica i que volia saber quin llibre s’enduia. Conversem amb aquell anglès tan útil per a no natius. Frivolitza amb el tema de la llengua i compara la situació amb la dels bavaresos... Faig cara de circumstàncies i evitem d'entrar en matèria. M’acomiado, però abans de sortir li faig una foto mentre continua xafardejant 'Tor. Tretze cases i tres morts', també en alemany, s’entén.

Canvio de llibreria i vaig a la Carolus, més petita, més a l’abast del lector. També és plena. No ho entenc, de debò que no treballa la gent? Hi ha una dona que remena els llibres de l’expositor català. Ara m’hi adreço directament. He perdut la timidesa. I em respon en castellà. Traductora retirada, coneix bé els autors castellans i ara se sent encuriosida amb Cabré. Es mira 'Solitud', algun títol de Pla...: 'Aquest, també el posaré a la llista'. Ha vingut a mirar quins llibres vol que li regali el seu marit.

Parlo amb Carme Czaja, llibretera que fa poc ha estat a Barcelona de visita amb el Gremi, i em comenta que ha llegit Rodoreda, Riera i Cabré. No sé si ho fa per quedar bé, però em diu que li han agradat tots i que els recomana als seus clients habituals. Li és útil perquè ha de respondre moltes preguntes dels clients, 'però no tots compren', afegeix, rient. 'Quants dies fa que hi són exposats, aquests llibres?', dic jo, intentant d'aconseguir un to de veu periodístic. 'Un parell de setmanes...'. 'I fins...', segona pregunta periodística. 'Fins al final de la Buchmesse, després aniran a les lleixes, al costat dels altres'. Ho diu com si es disculpés. I jo me’n vaig més contenta que un gínjol de saber que d’aquí a uns quants dies els autors catalans ja no seran una excepció i quedaran endreçats alfabèticament com a 'literatura estrangera': Monzó al costat de Mulisch i Riera al costat de Rushdie i... tots en una lleixa d’una llibreria europea, amb tota normalitat.

Lota Torrents

Men?ame