Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  14.10.2007  17:00

Ajudes urgents per a les 300 famílies que no poden tornar a casa

El sud valencià es recupera del temporal mentre a València recorden la gran riuada de 1957

Men?ame
 

Aquest vespre s'ha reunit el gabinet de crisi del govern valencià al Verger i ha anunciat que donaria ajudes immediates a les 300 famílies que encara no poden tornar a casa perquè ha quedat massa afectada. De les cases afectades, 200 són del Verger, el poble que ha patit més a causa dels aiguats d'abans d'ahir. Demà és previst que es reuneixin a Alacant els responsables de totes les conselleries implicades en la reconstrucció per tal de quantificar les pèrdues.

Uns quatre-cents operaris de les administracions valencianes treballen per netejar els desperfectes causats pel temporal, per drenar aigua i treure la brossa dels carrers. Se'ls ha afegit un centenar de soldats espanyols que també han d'instal·lar un pont provisional per substituir el que es va endur l'aigua a Beniarbeig.

Les ajudes

El Consell aprovarà divendres un paquet especial d'ajudes per a les zones més afectades a per l'aiguat d'ahir, segons va dir ahir el conseller d'Economia Gerardo Camps, qui va afegir que també havien fet una sol·licitud de zona catastròfica al govern espanyol però que encara no en sabien res. El president espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero també va dir ahir que el consell de ministres de divendres aprovaria mesures urgents per tal d'ajudar els afectats de les inundacions.

Els estralls

La pluja va fer estralls, sobretot, a la Marina Alta, però també a la Marina Baixa, la Vall d'Albaida, la Safor i la Costera. La Generalitat ja ha demanat que es considerin zona catastròfica les zones més afectades, però el govern espanyol no ha respost encara la sol·licitud. Ara, encara hi ha carreteres tallades i zones inundades que els bombers lluiten per drenar. A causa de l'aiguat, en algunes poblacions van arribar a caure fins a 400 litres per metre quadrat (a Orba i a l'Atzúvia), els rius es van desbordar i la pluja va inundar tot el que trobava, fins i tot el pont de Beniarbeig i un edifici de tres pisos.

Dos morts

També es va desbordar el barranc de la Gallinera, al municipi d'Oliva, i els bombers van haver de fer nombroses sortides. I a Calp, es va fer desallotjar un càmping perquè va caure un mur de contenció. En total, va caldre desallotjar més de 250 persones. Dues persones van morir a causa del temporal: una dona gran es va ofegar a el Verger i el ven va arrossegar un home que practicava surf amb estel a Eivissa. Avui és previst que torni a ploure al sud valencià, però ni molt menys amb tanta força com les pluges d'abans d'ahir.

El desbordament del Túria va provocar la mort d'un centenar de persones

Tot plegat ha fet inevitable que el record del desbordament del Túria tornés a la memòria de molts valencians que el van viure. Tot just avui el País Valencià recorda la Gran Riuà del 14 d'octubre de 1957, quan el riu Túria es va desbordar a causa de la pluja i va negar tres quartes parts de València. El Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuvIM) recorda la tragèdia amb una interessant exposició que inclou fotografies, llibres, audiovisuals, segells i documents inèdits. La riuada va arribar a més de tres metres en el centre de València i va provocar que un centenar de persones morissin negades.

A causa de les greus conseqüències, el règim franquista va plantejar-se tres solucions: desviar el riu pel nord o pel sud de la ciutat, o ampliar la capacitat del llit tradicional. Finalment es va optar per ampliar-ne la capacitat a 5.000 m3/s, en una gran obra que es coneix com el 'nou llit del Túria' i que fou inaugurada el 19 de gener de 1972. L'obra fou sufragada pels valencians a base d'impostos especials, per exemple, durant uns quants anys, els segells eren més cars a València.

Als anys vuitanta, es construí un jardí al vell llit del Túria, i als últims anys s'hi ha construït la Ciutat de les Arts i les Ciències, a més de nous ponts que el creuen.

Segons estudis de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer publicats el 2004, el règim franquista va subestimar el volum de la riuada i sobreestimar la capacitat del nou llit. Això planteja, segons la Confederació, dubtes sobre la seguretat de la ciutat de València en cas d'aiguats. Com a solució, proposa fer servir el vell llit per a evacuar l'aigua sobrant en casos d'emergència.

Men?ame