La gran exposició sobre la història de la literatura catalana marca un cànon actual

  • Oferim dos vídeos amb fragments dels films i amb entrevistes dels escriptors inclosos a 'Cultura catalana, singular i universal' que s’obre avui

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Redacció
09.10.2007 - 06:01

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Tota cultura convidada a la Fira del Llibre de Frankfurt té l’espai Fòrum (2.500 metres quadrats) a disposició perquè pugui explicar la seva cultura i literatura. I és aquest gran espai que ocupa l’exposició ‘Cultura catalana, singular i universal‘, que recorre vuit segles de llengua i literatura catalanes, descriu la història de l’edició a Catalunya, dóna la paraula a escriptors actuals, enregistrats en vídeo, i ofereix quatre peces de cineastes que il·lustren alguns trets de la cultura catalana actual.Vinculada a aquesta exposició hi ha la intervenció de Perejaume a l’àgora, la gran plaça de la fira: una videoinstal·lació, ‘Paraula’. La manera natural de veure-la és des del balcó de l’edifici Fòrum.

‘Sí, jo he fet un cànon’

Xavier Pla, coordinador general de l’exposició és també el comissari de l’apartat ‘Cultura catalana avui’, que proposa ‘La paraula viva i cinc mirades còmplices’ i ‘Quatre mirades contemporànies’. Totes dues parts van acompanyades d’imatges enregistrades. Diu Pla: ‘A ‘La paraula viva’ hem triat vint escriptors catalans actuals i els hem fet una entrevista de tres minuts perquè expliquin com van començar a escriure, perquè escriuen en català, quines lectures els han influïts més… Hem volgut extreure la poètica de cada escriptor.’ Pla ha triat: Baltasar Porcel, Carme Riera, Francesc Serés, Feliu Formosa, Narcís Comadira, Josep M. Espinàs, Sergi Pàmies, Joan Margarit, Enric Casasses, Imma Monsó, Pere Gimferrer, Jaume Cabré, Josep M. Fonalleras, Maria Barbal, Mercè Ibarz, Joan Francesc Mira, Julià de Jòdar, Albert Sánchez-Piñol, Biel Mesquida i Quim Monzó. Diu que ha seguit el criteri de la qualitat, ‘encara que, evidentment, hi ha homes i dones de tot el territori, si tenen cap llibre traduït millor’. Ha fet un cànon? ‘Sí, he fet un cànon’, diu Pla. Complementant aquestes entrevistes hi ha cinc autors de fora, que són cinc veus còmplices: Jorge Semprún, que parla de Josep Pla i d’Eugeni Xammar; Tahar Ben Jelloun que parla de la Mediterrània i de Porcel; l’irlandès Colm Tóibín que parla de l’evolució social del català; Juan Goytisolo se centra en ‘Incerta glòria’ de Joan Sales i en ‘La plaça del Diamant’ de Mercè Rodoreda; i la traductora txeca Monika Zgustová reflexiona sobre la llengua. (us oferim en vídeo uns fragments de les entrevistes).

Pla també ha dirigit i coordinat ‘Quatre mirades contemporànies’, les de quatre joves cineastes catalans, a qui ha proposat una peça documental o de ficció d’uns sis minuts. ‘La Maria Ripoll ha filmat ‘Un desig’, sobre les identitats contemporànies. A Marc Recha, li vam proposar ‘Paisatge i memòria’, i ha fet una peça sobre el paisatge i sobre la destrucció del paisatge, amb el títol ‘Coses vistes’, títol del primer llibre que va escriure Josep Pla. Cesc Gay ha creat una minificció a partir del tema ‘Ciutat i modernitat’: una història d’amor del dia de Sant Jordi, feta amb humor subtil, titulada ‘Close the door, Alex’. Finalment, Isaki Lacuesta ha abordat el tema ‘El gest de l’artista’ i ha fet ‘Traços/traces’: hi apareixen tot d’artistes, com Antoni Tàpies, Miquel Barceló, Perejaume, Frederic Amat, Cesc Gelabert, Pep Bou, Maria del Mar Bonet i Miguel Poveda, Duquende, Ginesa Ortega, Marcel·lí Antúnez i Ferran Adrià. (Us oferim el ‘CCCB.

‘Carner és tan bo com Ausiàs March’

Són comissaris de ‘Vuit segles de llengua i literatura catalanes’ l’editor Xavier Folch i Narcís Comadira, amb l’assessorament de Josep M. Nadal. Comadira ha explicat a VilaWeb: ‘Hem partit de la base que el públic que visitarà l’exposició no coneix la història de la literatura catalana; per això hem volgut que quedessin algunes coses ben clares. La primera: la literatura catalana comença a l’edat mitjana amb gran força i produeix una literatura europea de primer ordre. La segona: després d’uns quants segles foscos, torna a agafar embranzida, a final del XIX i tot el segle XX, fins al nivell assolit a l’edat mitjana. Sí, sí, jo crec que Carner és tan bo com Ausiàs March; i Riba, Espriu i Foix són millors que Jordi de Sant Jordi o Joan Roís de Corella. No hem de tenir vergonya de dir-ho. La tercera idea: el segle XXI, gràcies a l’esforç dels autors del segle XX, deixa la llengua prou calibrada, flexible, preparada, perquè puguem fer una literatura amb la mateixa llibertat lingüística que qualsevol llengua actual.’ Una altra de les tesis que defensa l’exposició, segons Comadira, és que la literatura catalana és un literatura oberta: ‘Des de l’edat mitjana, la literatura catalana sempre ha mirat cap enfora, no ha estat mai una literatura tancada en si mateixa, autista. Una prova: ja el 1429 Andreu Febrer va traduir al català la ‘Divina Comèdia’, que és la traducció europea més antiga que es coneix feta en vers a una llengua vulgar.’

La història de la llengua i la literatura catalanes es reparteix en deu gran vitrines: una per a la llengua i les altres, per ordre cronològic, per a la literatura, de l’edat mitjana fins a l’actualitat. En aquestes vitrines hi ha molts volums, manuscrits, primeres edicions, la majoria deixats per la Biblioteca de Catalunya. Complementen aquests volums fotografies, cartells, diaris, revistes, audiovisuals…, que contextualitzen l’època i vinculen els escriptors amb artistes contemporanis seus: Foix amb Miró, Verdaguer amb Gaudí…

Voltant les vitrines, a la paret interior de l’estructura en forma d’onada, s’exposa una altra part important de ‘Cultura catalana, singular i universal’: ‘La indústria editorial catalana’, comissariada per Josep M. Boixareu amb l’assessorament de Sergio Vila-Sanjuán. Aquesta història de l’edició a Catalunya comença amb l’editorial degana, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, la més antiga d’Europa encara en actiu. Ja el 1499 Joan Luschner va imprimir al monestir el primer llibre, ‘Liber meditationum vitae Domini’. L’exposició també parla de la impremta del Quixot; de la primera enciclopèdia, feta per la casa Espasa, que es va començar a publicar a primers del segle XX i que consta de vuitanta-dos volums; del Dia del Llibre; dels anys difícils de la postguerrra; dels premis literaris; de la indústria mundialitzada d’avui…

L’exposició no tindrà catàleg

L’equip que ha afaiçonat l’exposició es queixa que ‘Cultura catalana, singular i universal’, que és l’exposició central de la fira, hagi restat a l’ombra. L’Institut Ramon Llull no n’ha fet cap presentació a la premsa i amb prou feines si es va anomenar a la presentació del programa literari a Barcelona. Però sobretot, Xavier Pla, el coordinador general, lamenta que al final no s’hagi fet un catàleg: ‘Ens ha costat molt i s’hi han invertit molts diners, en aquesta exposició, que només es podrà veure cinc dies. Sense el catàleg no en restarà res. Primer sí que hi havia d’haver catàleg, però després ens van dir que no hi havia pressupost.’ Narcís Comadira també se’n lamenta: ‘Sense el catàleg tota aquesta feina es perdrà. Diuen que no hi ha pressupost per a fer el llibre. Deu ser que les croquetes són molt cares.’

Del sostre del Fòrum, en pengen tot de paraules, un bosc de paraules, conceptes en forma de llibre que defineixen la cultura catalana, amb títols d’obres, autors, moviments, topònims… Diu Xavier Pla: ‘És el bosc de paraules de la literatura i de la cultura catalanes. T’ho imagines recollit en llibre, com si fossin entrades de diccionari escrites pels personatges que marquen avui el món de la cultura catalana? Imagina’t el valor que tindria d’aquí a cinquanta anys. Però, ja ho veus, no tenim perspectiva històrica.’

M. S.

Fotos: En la primera Xavier Pla, coordinació de l’exposició, amb l’artista Perejaume. Les altres mostren diferents imatges de l’exposició.

Enllaços
VilaWeb TV a Frankfurt.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any