Tres investigadors catalans, guardonats per descobrir que les rates no diferencien el japonès de l’holandès parlats del revés

  • Es lliuren els premis científics a les investigacions més inusuals

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Redacció
04.10.2007 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ja s’han lliurat els IG Nobel Prizes, els premis humorístics per a les recerques científics més insòlites i tres catalans de la Universitat de Barcelona, Juan Manuel Toro, Josep B. Trobalon i Núria Sebastián-Gallés, n’han guanyat un a la categoria de lingüística. Els investigadors han demostrat, en una recerca sobre la capacitat de les rates per distingir llengües humanes parlades del revés, que els rosegadors no diferencien entre l’holandès i el japonès.Utilitat científica

Els tres científics formen part del Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva, que ha emès un comunicat de premsa en què explica que investigacions prèvies del grup havien demostrat que els nadons humans i algunes espècies de micos podien captar les diferències de ritme i entonació de llengües tan diferents com l’holandès i el japonès. Quan ho van descobrir van fer un experiment per veure si les rates també notaven les diferències, i va resultar que sí, però que quan les frases es deien al revés, la cosa ja no era tan fàcil, cosa que també els passava als micos i als nadons. De fet, així, els investigadors asseguren que han fet una descoberta important: que el mecanisme que els humans utilitzem per adquirir el llenguatge és compartit amb altres mamífers que no són primats.

Empassar-se espases irrita l’esòfag

Però aquest no és l’únic IG Nobel Prize que s’ha lliurat enguany (vegeu el vídeo de la cerimònia), la revista de ciència i humor Annals of Improbable Research que els organitza cada any, ha reconegut la tasca feta per científics de tot el món en recerques que poden haver dut mesos de feina però que semble increïbles. El radiòleg britànic Brian Witcombe i el nord-americà Dan Meyer (foto 2), per exemple, han rebut l’IG Nobel de medicina per la seva investigació sobre els faquirs que s’empassen espases, que demostra que pateixen irritacions a l’esòfag. L’estudi, en què van participar quaranta-sis menja-espases, presentava el cas d’un home que va patir una inflamació de la membrana protectora dels pulmons quan es va fer mal per una distracció causada pel papagai que duia a l’espatlla.

Viagra per al jet lag i la bomba homosexual

Un altre premi que fa referència a qüestions mèdiques però que s’ha lliurat a la categoria d’aviació és el que s’han endut els argentins Patricia Agostino, Santiago Plano i Diago Golombek, que han demostrat que els hàmsters es recuperen millor del jet lag si se’ls subministra Viagra. En canvi, laboratori de la Força Aèria Patterson Wright (EUA) ha guanyat el premi IG Nobel de la pau pel projecte (pdf) de fabricar una bomba homosexual que pretenia fer que els soldats enemics se’n tornessin per baixar-los la moral i trencar la disciplina. Es tracta d’un projecte real que es va presentar el 1994 i tenia un pressupost de més de set milions de dòlars que no es va fer públic fins el 2005.

Vainilla d’excrement de vaca

El guardó de química també és ben curiós, se l’ha endut l’investigadora Mayu Yamamoto (foto 3), del Centre Mèdic Internacional del Japó, pel desenvolupament d’una tècnica capaç d’extreure essència de vainilla dels excrements de vaca. Però no és l’únic que pot posar els pèls de punta a més d’un: la professora Johanna E. M. H. van Bronswijk de la Universitat de Tecnologia dels Països Baixos s’ha endut el guardó de la categoria de biologia per un exhaustiu cens dels àcars, aranyes, crustacis, bacteris, falgueres, algues i fongs que habiten els llits humans.

Una xarxa per caçar atracadors

El premi de literatura però, tampoc es queda enrere, l’ha guanyat Glenda Browne per un estudi sobre el mot anglès ‘the’ i els problemes que causa quan cal ordenar alfabèticament alguna llista. L. Mahadevan, de la Universitat de Harvard, i Enrique Cerda Villablanca, de la Universitat de Santiago de Xile han rebut el premi de física per un estudi sobre com s’arruguen els llençols, mentre que el d’economia ha estat pel taiwanès Kuo Cheng Hsieh, inventor d’un dispositiu per caçar atracadors de bancs amb una xarxa. Finalment, un altre premi de sentit dubtós ha estat per Brian Wansink, de la Universitat de Cornell, que ha analitzat la gana dels humans en donar-los un plat de sopa sense fons que no s’acabava mai.

Els IG Nobel Prizes

Des de fa setze anys que els IG Nobel Prizes es lliuren cada any poc abans de l’anunci dels famosos Premis Nobel i els organitzen científics reconeguts però amb sentit de l’humor alguns dels quals han rebut un premi Nobel dels de veritat. Segons diuen els promotors dels Annals of Improbable Research, els guanyadors són investigadors que han fet alguna recerca que fa riure, però que també és capaç de fer pensar. A més, sovint es tracta de recerques serioses fetes amb esforç i que fins i tot poden tenir interès real per a la ciència.

Enllaços
Vídeo de la cerimònia dels IG Nobel Prizes de l’any passat.
The Guardian: It’s official: swallowing swords hurts your throat.
BBC News: ‘Gay bomb’ scoops Ig Nobel award.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any