06.07.2007 - 06:00
Manuel Baixauli (Sueca, 1963) explica que ‘L’home manuscrit‘, Premi Mallorca 2006, va néixer d’una imatge: caminava per un camí, enmig de camps abandonats. Va trobar una casa abandonada, amb la porta oberta. Hi va entrar i va quedar impressionat perquè totes les parets eren escrites, completament plenes de paraules, de frases, de texts. Llavors, Baixauli demana: ‘Us acostaríeu a llegir què hi ha posat en aquestes parets?’Explica l’autor: ‘Quan vaig acabar d’escriure ‘L’home manuscrit’ vaig tenir dues sensacions: estava content del resultat i d’haver escrit aquesta novel·la sense fer concessions, amb tota llibertat. Però també em feia l’efecte que seria un llibre difícil de publicar. Vaig donar-lo a llegir a dues persones, una amiga que és fornera i lectora de best-sellers, i un escriptor molt exigent i crític. A tots dos els va agradar molt i això em va donar molta moral i vaig enviar l’original a una editorial important. Després de vuit mesos no havia obtingut resposta. Vaig telefonar-hi i em van dir molt amablement: És una obra d’una indubtable qualitat literària, però no és prou comercial. Llavors vaig provar amb una editorial més modesta. La resposta va ser la mateixa: És una obra d’una indubtable qualitat literària, però no és prou comercial. Vaig adonar-me que no em restava sinó el camí de presentar-me a un premi. Vaig presentar el manuscrit al Premi Mallorca, el més ben dotat econòmicament, però amb la moral molt baixa, i pensant que potser, al final, el destí de la novel·la seria d’anar a parar en un calaix. Però vaig guanyar.’
‘Durant tot aquell temps vaig anar rescrivint l’obra. Sóc un rescriptor. La novel·la anava creixent literàriament i anava canviant de títols: n’he arribat a posar set. No he parat de rescriure-la fins a l’últim moment.’
El Premi Mallorca no té una editorial vinculada, sinó que és l’autor qui tria l’editorial que vol que li publiqui el llibre. La nit del sopar del premi, cinc editors se li van acostar i li van fer una oferta, un dels quals era de l’editorial que havia rebutjat el seu manuscrit. Manuel Baixauli va acceptar l’oferta de Francesc de B. Moll, director editorial de Moll, que li proposava una doble edició amb Proa, a l’estil de l’acord que tenen amb els Premis Ciutat de Palma. Curiosament, un seguit de problemes han retardat l’edició de Moll i la de Proa s’avança uns quants mesos. Per l’autor, la doble edició és important, perquè la col·lecció A tot vent de Proa és la que l’ha acompanyat en la seva formació lectora i com a escriptor. ‘Només cal veure l’autor que em precedeix i el que vindrà després de mi: els ‘Assaigs’ de Montaigne i el ‘Viatge al fons de la nit’ de Céline (que arribarà a les llibreries la setmana entrant).
Diu Baixauli que ‘L’home manuscrit’ té de protagonista algú que lluita contra la mort, contra l’oblit, amb una única arma, l’escriptura. ‘I puc dir que és un llibre d’alta condensació, sense facilismes, que respecta la intel·ligència del lector per defugir la dictadura del mercat.’
Els editors Isidor Cònsul de Proa i Sebastià Alzamora de Moll s’han posat d’acord a destacar que la novel·la com a gènere es troba en constant evolució i que ara viu un moment en què es repensa i explora els propis límits, un moment d’investigació, d’exploració, de barreja de gèneres, d’exploració del jo… Segons els editors, ho fa Julià de Jòdar amb la trilogia, ho fa Ramon Solsona amb ‘Figures de calidoscopi’, i en aquest context situen també la novel·la de Manuel Baixauli.
La novel·la incorpora algunes fotografies que l’autor s’afanya a aclarir que no tenen una intenció efectista.
Manuel Baixauli, nascut a Sueca, diu que, més que un fill, és un nét de Joan Fuster: ‘A mi, qui m’ha influït són els intel·lectuals que van conviure amb Fuster (no Fuster mateix, que vaig tractar poc), en especial Josep Palacios, que apareix a ‘L’home manuscrit’ convertit en personatge literari, que és una manera de retre-li homenatge.’
Baixauli tenia dos llibres publicats fins ara, el recull de microrelats fantàstics ‘Espiral’ (Premi Ciutat de Badalona, 1998) i la novel·la ‘Verso’ (Premi Ciutat d’Alzira, 2001).
El Premi Mallorca de Narrativa és el més ben dotat de les lletres catalanes, amb 70.000 euros. És el segon any que es convoca, però Baixauli n’és el primer guanyador, perquè el primer any el jurat el va declarar desert.
(Foto: Manuel Baixauli amb els editors Isidor Cònsul, a l’esquerra, i Sebastià Alzamora, a la dreta.)
Enllaços
Més informació a VilaWeb Lletres.
