Juergen Boos: ‘Volem els escriptors que no coneixem, els que escriuen en català’

  • Monzó farà el discurs inaugural de la fira i Porcel, el de cloenda

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Redacció
13.06.2007 - 17:30

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El programa definitiu de la cultura catalana a la Fira Frankfurt, presentat avui, no ha descobert cap gran secret. Però el director de la fira, Juergen Boos, sí que ha estat la sorpresa de la vetllada. Boos ha estat contundent: ‘Els escriptors que volem tenir aquí són aquells que no coneixem, els que escriuen en català’. A més, els escriptors que escriuen en castellà han declinat la invitació, segons Bargalló, per cedir tot el protagonisme als autors catalans.Boos ha recordat una frase de Gustau Muñoz: ‘La literatura catalana és una gran desconeguda. Això és injust i indigne.’ A partir d’aquí ha explicat: ‘Jo mateix, fa divuit mesos, no havia llegit cap obra de la literatura catalana. Llavors em vaig posar a llegir un llibre de Vázquez Montalbán, però, és clar, era en castellà. Finalment, vaig llegir la primera part de ‘Tirant lo Blanc’, que em va divertir molt (ara es publicarà el segon volum a l’alemany). Avui, vostès (adreçant-se als periodistes alemanys) es troben en la situació en què jo em trobava fa divuit mesos.’ La posició de Boos ha canviat molt, perquè al principi exigia a l’Institut Ramon Llull que portés autors catalans que escriuen en castellà.

Però el director de la fira ha anat més enllà: ha recordat que la literatura catalana havia romàs soterrada i perseguida durant el franquisme, però que ara tornava ‘amb força’. Creu que la cultura catalana forma part de la identitat europea, perquè Europa sols és possible si hi ha un pensament plural. I ha sentenciat: ‘A la fira això s’ha de reflectir. La literatura s’ha de polititzar, la literatura ha de ser política. La fira no prendrà partit, però oferirà un marc.’

Efectivament, la polèmica feia dies i mesos (més d’un any) que bullia: l’Institut Ramon Llull convidarà els escriptors catalans que escriuen en espanyol o no els convidarà? El programa definitiu de la cultura catalana de la Fira de Frankfurt 2007 no compta amb aquests escriptors, però això no vol pas dir que no els hagi convidats. Fins avui, tan sols Juan Goytisolo tindrà presència a l’exposició, a través d’un vídeo. Segon que ha dit, Josep Bargalló, director del Llull, aquestes últimes setmanes ha parlat amb Juan Goytisolo, Javier Cercas, Eduardo Mendoza, Juan Marsé, Enrique Vilamatas, Carlos Ruiz Zafón, Núria Amat. Tots han estat convidats, però han declinat la invitació perquè han considerat que la literatura catalana havia de ser la protagonista i, per tant, els autors que escriuen en català. També ha puntualitzat que les converses havien estat cordials, i que no se sentien ni marginats ni vetats. Un d’aquests autors li havia dit, fins i tot: ‘Vejam si fas un miracle i aconsegueixes que aquesta polèmica no sigui la protagonista de l’acte, sinó que ho sigui la literatura.’

El programa literari

El discurs inaugural de la cultura catalana de Frankfurt 2007, serà de l’escriptor Quim Monzó, segons Bargalló, un exemple d’escriptor originàriament emmarcat dins la generació ‘beat’ i ‘underground’, amb una obra sòlida i traduïda, amb èxit de lectors i de crítica. I el discurs de cloenda, de Baltasar Porcel, autor que acaba de ser distingit amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que representa una generació anterior, també traduït i que ha tingut una vinculació intensa amb la cultura de tot l’arc mediterrani (Porcel va ser el director de l’Institut d’Estudis de la Mediterrània), i que és ideal per a passar el relleu a la literatura turca, que és la cultura convidada de la fira del 2008.

Dels 130 escriptors que participaran en els actes del programa, n’hi ha disset amb una presència més notable, sobretot perquè tenen obra traduïda a l’alemany. A més de Monzó i Porcel, seran: Maria Barbal (la seva novel·la ‘Pedra de tartera’ figura entre les quinze més venudes aquestes darrers setmanes a Alemanya), Jaume Cabré, Enric Casasses, Narcís Comadira, Miquel de Palol, Pere Gimferrer, Joan Margarit, Joan Francesc Mira, Imma Monsó, Albert Sánchez Piñol (un altre fenomen a Alemanya amb ‘La pell freda’; ara se’n tradueix ‘Pandora al Congo’), Jordi Puntí, Carme Riera i Enric Sòria. I els clàssics que s’hi oferiran són Víctor Català (Caterina Albert), Josep M. de Sagarra, Salvador Espriu, Gabriel Ferrater, Ramon Llull, Joanot Martorell, Josep Pla, Mercè Rodoreda (l’any que ve farà cent anys del naixement), Joan Sales, Llorenç Villalonga, Joan Vinyoli i Eugeni Xammar.

El programa literari, encara no concretat, tindrà tres eixos: clàssics traduïts a l’alemany; grans obres d’autors actuals traduïdes a l’alemany; intercanvis entre autors alemanys i catalans que es duran a terme a Catalunya i a Alemanya. També hi haurà taules rodones sobre: narrativa i guerra del 36-39; traducció dels clàssics (presentació de la col·lecció Bernat Metge); la Barcelona literària, els territoris de la literatura catalana; la novel·la negra catalana; de la llengua materna a la llengua literària (autors que han optat pel català).

L’espai Fòrum de la fira, de 2.500 metres quadrats, es destinarà a una gran exposició: ‘Cultura catalana, singular i universal’, estructurada en tres parts: La cultura catalana avui; Vuit segles de llengua i literatura catalanes; i La indústria editorial catalana. S’hi inclouran quatre peces audiovisuals de cineastes catalans, la mostra d’un miler de llibres sobre cultura catalana de tot el món, que els visitants podran consultar, l’espai ‘La paraula viva’, en què una trentena d’autors parlaran de literatura catalana en uns enregistraments en vídeo. Entre aquests autors hi haurà, per exemple, Sergi Pàmies (que va declinar d’anar a la fira) o Josep M. Espinàs. També hi haurà escriptors procedents de literatures altres, com Jorge Sempún, Colm Toibín, Tahar Ben Jelloun…

I al Hall 3.0, un dels recintes de la fira, es brindarà l’exposició ‘El còmic contemporani: exposició i debats’.

Dellà la literatura

A la part exterior del fòrum, a l’Àgora, l’artista i poeta Perejaume farà una intervenció artística, que el programa tampoc no concreta. A més, hi actuaran dues colles castelleres.

S’han programat 63 espectacles de teatre, música, dansa, exposicions… a tota mena d’espais culturals de la ciutat de Frankfurt. De les exposicions programades, se’n destaca una sobre Joan Miró, la mostra ‘El fons del Macba a Frankfurt’, com a exemple d’un nou concepte museístic pioner a Europa; i ‘Homenatge a Catalunya. Litografies de Günter Grass’, deu dibuixos que el Nobel alemany va fer durant una estada a l’Empordà, acompanyada de textos seus.

En teatre, es representarà l’adaptació del ‘Tirant lo Blanc’ de Josep M. Benet i Jornet, amb direcció de Calixto Bieito; la gala inaugural a càrrec de Joan Oller, ‘Un passeig per la cultura catalana’; i els ninots que va crear Joan Miró per a l’obra ‘Mori el Merma’, amb l’espectacle ‘Merma Nomormai’.

La música serà protagonitzada per les Nits Sonar, però també per un concert de Jordi Savall, la Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI. Hi actuaran Maria del Mar Bonet i Miguel Poveda, també hi haurà els ‘Dies d’òpera catalana’, actuacions de jazz i de pop, i música simfònica catalana a càrrec de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.

Hom no s’ha descuidat de convidar els representants de la cuina catalana d’avantguarda amb estels Michelin, amb una mostra de les seves creacions.

L’Institut Ramon Llull estima en dotze milions d’euros el cost de preparació de la fira, des de l’octubre del 2006 fins a l’octubre del 2007.

Imma Monsó, una literatura perifèrica

Imma Monsó, en un discurs molt literari, ha parlat del fet de ser escriptor català avui. D’entrada s’ha demanat: ‘Som essencialment perifèrics i és això que ens defineix? Ens sentim fonamentalment influïts per la tradició de la literatura que s’ha fet al nostre territori? O bé allò que ens defineix és el fet d’escriure en una sola llengua, el català? Intentaré de glossar què entenc per literatura catalana dient per què no em quadra cap d’aquestes definicions.’ Monsó ha dilucidat que la complexitat de la literatura catalana i el fet que sigui una literatura múltiple no permetien de qualificar-la amb etiquetes simplificadores.

A l’acte de presentació del programa, hi han assistit els batlles de l’Alguer i de Perpinyà i un representant del Ministeri de Cultura d’Andorra, perquè l’Institut Ramon Llull ha signat convenis de participació a Frankfurt amb els territoris que representen. Per l’Institut d’Estudis Baleàrics, que també té signat un conveni de col·laboració, no hi ha assistit cap representant, cosa que Bargalló ha atribuït a la situació postelectoral. Bargalló també ha comentat que alguns ajuntaments valencians s’havien interessat per ser a Frankfurt i que els que volguessin hi serien convidats.

A banda, a la conferència de premsa, hi han assistit una quarantena de mitjans alemanys, que han fet poques preguntes. Després, individualment, han demanat a Imma Monsó per la polèmica i pel fet que els autors en llengua castellana no hi participessin, cosa que alguns veien com un retret a la fira. L’autora ha aclarit: ‘Trobo que les coses si s’expliquen s’entenen. Jo vaig ser a Nova York al festival ‘Voices’ i la receptivitat de la literatura catalana va ser absoluta. S’hauria de ser molt ruc o molt partidista per a no entendre-ho o no voler-ho entendre, perquè s’entén perfectament.’ Josep Bargalló, que també ha parlat amb els mitjans alemanys, ha dit a VilaWeb que aquests s’havien interessat, sobretot, per la indústria editorial catalana, pel programa i, en darrer terme, per la polèmica.

Enllaços
Llista d’escriptors que participaran en la fira de Frankfurt (pdf).
Glossa d’Imma Monsó en la presentació d’avui (pdf en anglès).

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any