06.06.2007 - 06:00
Lluís Pagès, director de Pagès editors de Lleida, és també el president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana. Forma part de la comissió executiva, però diu que el silenci imposat per la fira fins el dia 13 de juny l’afecta, a ell i tot, i que hi ha força esdeveniments del programa definitiu que ignora. Es declara optimista quant a Frankfurt, que considera una gran oportunitat, però tem que després de Frankfurt les institucions no continuïn al costat dels editors.Lluís Pagès és el propietari majoritari de Pagès editors, que enguany publicarà més de 150 novetats. El seu fons és a punt de superar els 1.500 títols. Diu que li resulta difícil d’esmentar alguns autors, perquè el seu catàleg en té més de 1.200 de diferents. Ara, posats a dir, anomena el filòsof Francesc Torralba, el poeta Estanislau Torres, l’historiador Josep M. Sans Travé, i també Roberto Fernández, Manel Lladonosa, Joan Bellmunt, Antoni Munné i Jordà. Lluís Pagès també recorda que la seva és l’única editorial que publica llibres en aranès.
—Quants anys fa que va a la Fira de Frankfurt?
Fa deu anys, aquest serà el que fa onze.
—Ja sap què hi farà aquest any a Frankfurt? Quants contractes, aproximadament, formalitzarà?
Nosaltres a la fira anem a exposar el que tenim i a comprar llibres, per millorar el nostre catàleg. Ara, ens agrada més vendre que comprar. Enguany ja hem venut tres títols que es traduïran a l’italià, l’alemany, el francès, l’anglès i el castellà: ‘L’art d’escoltar’ de Francesc Torralba, ‘Aprendre a aprimar-se’ de Pilar Senpau, i ‘Els secrets del Mag Lari’ de Montse Lari i Òscar Fernández. I aquestes traduccions possibilitaran més contactes.
—Li variarà molt l’agenda tenint en compte que enguany la cultura catalana n’és la convidada d’honor?
A mi sí que em variarà. El fet de ser president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana m’obligarà a assistir a molts actes de representació. I seré a la fira tota la setmana (altres anys no m’hi passava tants dies). L’agenda em variarà moltíssim.
—Participarà en algun acte (debat, taula rodona…) del programa institucional de cultura catalana? Li han proposat?
Sóc membre de la comissió executiva i, com ja se sap, fins el dia 13 no podem dir res. Lògicament, pel meu càrrec, participaré en actes de protocol, i en algun altre que encara no sé ni jo mateix. L’Institut Ramon Llull manté el silenci que li ha marcat la fira, fins i tot amb nosaltres.
—Quins objectius a acomplir s’ha marcat aquest any per Frankfurt?
L’objectiu és buscar moltes més traduccions dels tres llibres que dèiem abans i que ens han funcionat tan bé. De fet, a la fira de Tesalònica van fer molts contactes que ara intentarem formalitzar.
—Quins autors ha aconseguit que es traduïssin?
Els citats abans. però jo diria que no és per l’efecte Frankfurt, sinó pel treball editorial que fem. Costa molt vendre, i primer de tot has de tenir bons llibres i de temàtica interessant.
—El nombre de traduccions aconseguides aquests dos darrers anys i les que vindran marcaran l’èxit de ser la cultura convidada?
Jo crec que no, però sí que ajudaran a aconseguir l’èxit. L’any següent de la fira de Guadalajara vam vendre molts més llibres. Crec que l’èxit és aconseguir un ressò important, que ens doni un plus per fer més fàcil vendre els nostres llibres.
—On posa el límit de l’èxit i el fracàs de l’esdeveniment?
El fracàs no hi pot ser. Frankfurt ha de servir perquè la nostra llengua sigui més considerada a tot el món. El que em fa por és que després d’aquest any patim una davallada. Alguna vegada ha passat. I, sobretot, que les institucions no desapareguin, que no continuïn al nostre costat.
—És dels que creu que hi haurà un abans i un després de Frankfurt 2007?
En totes les coses sempre hi ha un abans i un després. Estic convençut que assolirem un graó més alt en el coneixement de la cultura catalana a tot el món. El que no voldria és que l’any que ve decaigués. Amb això hem d’anar en compte.
—Creu que ens pot acabar perjudicant la cita?
Crec que no, només faltaria. Seria molt dolent que no sabéssim aprofitar una oportunitat com aquesta. Sóc optimista. Crec que aquest esforç que s’ha fet conjuntament (cultural i editorial) serà per a bé.
—El fet que s’hagi triat la literatura/cultura catalana com a convidada d’honor ja és de per sí un reconeixement?
Oi tant. Una anècdota: l’octubre de l’any passat, el dia que vam presentar a Frankfurt el pre-programa, el meu fill, que fa deu anys que viu en aquesta ciutat, va sentir a dues periodistes que criticaven que s’hagués convidat una regió. El meu fill els hi va explicar que la catalana era una gran cultura mil·lenària escampada per molts territoris, amb una llengua pròpia, que és de les llengües sense estat més importants d’Europa. I elles van dir que el primer que s’havia de fer era explicar tot això.
—Què s’hauria de fer perquè l’esdeveniment posi en el mapa la literatura catalana?
La literatura catalana ja és al mapa, és una literatura coneguda, per això fa anys que traduïm arreu del món. Ara, aquest tipus d’esdeveniments són bons perquè la conegui molta més gent. Però, sobretot, allò principal és que tinguem bons autors.
—Quins autors creu que haurien de ser presents a Frankfurt com a conjunt que representi la literatura catalana actual?
Lògicament autors que siguin vius, els més potents que tinguem, i que representin tot el territori. Barcelona és una gran capital, però la literatura va més enllà. Per altra banda, hi ha els clàssics, però val la pena apostar per promocionar els autors actuals.
—Què li sembla la posició d’aquells que decideixin no anar-hi?
Un respecte total. Però em va l’efecte que són menys dels que semblen. De fet, jo diria que tothom hi vol anar. Davant d’un esdeveniment d’aquesta envergadura a tots els autors els agradaria anar-hi.
—Hi va més còmode amb o sense polítics a Frankfurt?
Jo hi vaig com a editor, però és bo que hi vagin els polítics que representen la nostra societat. També és important que hi siguin perquè es facin el càrrec de la importància de l’esdeveniment en el sí de la fira de llibres més important del món.
—Té ganes que hagi passat aquesta edició de la Fira de Frankfurt?
Una mica sí, perquè em suposa moltes reunions. Tinc ganes d’arribar al cim, perquè mentre puges és dur. I quan arribes a dalt tens la satisfacció d’haver fet el cim.
M.S.
Enllaços
Altres entrevistes: Joaquim Palau (La Magrana); Joan Carles Girbés (Bromera); Isabel Martí (La Campana); Martina Ros (Angle)
Francesc de B. Moll (Ed. Moll); Fèlix Riera (Grup 62).
