Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  05.06.2007  06:00

Fèlix Riera: 'Frankfurt és una fita no sols de Catalunya enfora, sinó sobretot de Catalunya endins'

Entrevista amb el director editorial del Grup 62, dins la sèrie 'Els editors catalans i Frankfurt'

Men?ame
 

Fèlix Riera, en nom de tots els segells del Grup 62, explica que se sent molt implicat en Frankfurt 2007. Té una bona relació amb l'Institut Ramon Llull, amb qui el Grup 62 farà un acte sobre Mercè Rodoreda: l'editorial presentarà el projecte 'Mercè Rodoreda avui', i l'organisme presentarà l'Any Rodoreda, perquè l'any vinent se celebrarà el centenari del naixement de l'escriptora.

Fèlix Riera és director editorial del Grup 62, constituït l'estiu de l'any passat, després de l'acord a què varen arribar el Grup Planeta, Enciclopèdia Catalana i la Caixa. Grup 62 és el primer gran grup editorial català, i Riera té la responsabilitat de coordinar una vintena de segells, entre els quals hi ha els més importants en llengua catalana: Edicions 62, Proa, Columna i Empúries. També formen part del grup les editorials Selecta, Destino i Planeta en català, Pòrtic, Mina, Timun Mas, Salsa Books, Sagarmata i el segell de butxaca que és a punt de treure els primers vint llibres, LaButxaca. Fèlix Riera diu que el catàleg del Grup 62 compta aproximadament uns 7.500 títols amb disponibilitat de drets.

Grup 62 té previst de publicar enguany uns 500 títols, aproximadament. La llista d'autors catalans actuals que publiquen en aquests segells és llarga. L'editor esmenta Borja Bagunyà, Hèctor Bofill, Lolita Bosch, Jordi Coca, Pere Gimferrer, Gemma Lienas, Francesc Miralles, Baltasar Porcel, Jordi Puntí, Carme Riera, Teresa Solana, Àlex Susanna...

—Quants anys fa que va a la Fira de Frankfurt?
Aquest serà el meu primer any a Frankfurt. Anteriorment, per al projecte editorial que dirigia, aquesta fira no era una prioritat, perquè editàvem sobretot llibres d'actualitat que són difícils de col·locar al mercat internacional.

—Ja sap què hi farà enguany a Frankfurt? Quants contractes, aproximadament, formalitzarà?
Proposem dos eixos. Per l'una banda, l'eix comercial: formalitzar acords sobre llibres interessants per a adquirir, però sobretot oferir els llibres dels nostres autors que són interessants per al mercat internacional. Per l'altra, l'eix cultural: presentarem el projecte 'Mercè Rodoreda avui', que té per finalitat de difondre, promoure i fer conèixer l'obra literària de Mercè Rodoreda, una presentació que farem conjuntament amb l'Institut Ramon Llull. També en l'àmbit comercial, a més de potenciar els nostres principals autors (Baltasar Porcel, Carme Riera, Valentí Puig, Miquel de Palol, Josep Piera...), farem una acció particular sobre els nous autors catalans, a fi que alguna editorial europea s'hi interessi. Perquè tenim una bona generació d'escriptors joves que connecta amb els lectors. Parlo d'escriptors com Borja Bagunyà i Melcior Comes, per exemple. És un compromís amb els nous talents literaris. I hem encarregat el disseny del nostre estand a l'Ignasi Abellí, que farà un treball sobre el món del llibre. D'aquesta manera, a més d'un missatge comercial, reforçarem el fet que el nostre projecte també és cultural.

—Serà gaire diferent la seva agenda, enguany que la cultura catalana és la convidada d'honor?
Canviarà tant que a la inauguració i al tancament de la fira, el nostre grup hi tindrà una presència. I en moltes de les conferències que es faran, hi participaran autors dels nostres segells i serem allà per dar-los suport.

—Participarà en cap acte (debat, taula rodona...) del programa institucional de cultura catalana? Li ho han proposat?
No ho sé, no m'ho han proposat. Però em sento molt integrat en tot el projecte, sobretot per l'acte que farem amb el Llull sobre Mercè Rodoreda, que coincidirà amb la presentació de l'Any Rodoreda, en ocasió del centenari del seu naixement.

—Quins objectius s'ha marcat enguany amb vista a Frankfurt?
Traduir al mercat internacional el projecte de grup. Frankfurt és un bon aparador per a fer conèixer el nou Grup 62. Un altre objectiu és generar negoci amb la venda de drets.

—Quins autors ha aconseguit que es traduïssin?
Negociem obres d'Isabel-Clara Simó, Valentí Puig, Jaume Cabré... Dic aquests tres perquè són els que tinc sobre la taula ara, però n'hi ha més.

—El nombre de traduccions aconseguides aquests dos darrers anys i les que vindran marcaran l'èxit del fet de ser la cultura convidada?
L'èxit de Frankfurt té dues direccions: el mercat internacional, però també el nostre propi mercat, que és Catalunya. Si aconseguim que durant la fira de Frankfurt el nostre país quedi impregnat dels nostres autors i que la gent d'aquí s'adoni de la gran literatura que tenim, els efectes seran molt positius per a la indústria editorial i per a la literatura. Frankfurt és una fita no sols de Catalunya enfora, sinó sobretot de Catalunya endins. Perquè l'efecte Frankfurt durarà un quant temps i després es reduirà molt internacionalment, però a dins no s'ha de reduir. Les oportunitats s'han de cercar tant a fora com a dintre.

—On posa el límit de l'èxit i del fracàs de l'esdeveniment?
L'èxit és el fet que anem a Frankfurt per parlar de cultura catalana. I el fracàs seria que acabéssim parlant de coses estranyes a la raó per la qual hem estat convidats. Jo sóc dels qui creuen que Frankfurt és una gran oportunitat per als editors. Ara, com a cultura convidada, l'oportunitat ha de ser per als nostres clàssics, els que ja no són entre nosaltres. És una gran oportunitat per a figures literàries com Mercè Rodoreda, Ramon Llull, Josep Pla, Jacint Verdaguer, Blai Bonet... Hem de fer conèixer el nostre patrimoni literari i cultural.

—És dels qui creuen que hi haurà un abans i un després de Frankfurt 2007?
Si fem bé les coses, crec que sí, que hi haurà un abans i un després. Em penso que es fa prou bé perquè s'obri un cicle positiu per a la cultura i la literatura catalanes. Però no sóc dels qui creuen que Frankfurt sigui un punt final, ni la culminació de la promoció dels nostres anhels. És una estació més. Hi ha vida després de Frankfurt, i l'administració també n'ha de ser conscient.

—Creu que ens pot acabar perjudicant Frankfurt?
No. De fet, ja és molt positiva. I hi ha bons precedents: els actes de la cultura catalana a Nova York van ser molt importants, tant per la influència que van tenir allà com, sobretot, per l'efecte que van tenir aquí.

—Que s'hagi triat la literatura/cultura catalana de convidada d'honor ja és, de si, un reconeixement?
Frankfurt és important perquè internacionalment hi haurà un coneixement de la cultura catalana que en molts àmbits no hi havia. Però el reconeixement europeu ve d'abans.

—Què s'hauria de fer perquè l'esdeveniment situés al mapa la literatura catalana?
Fer molt bé això que ens disposem a fer, això que es prepara. Crec que serà tan important l'acte d'inauguració com l'acte de cloenda, en què passarem el relleu a Turquia.

—Quins autors creu que haurien de ser presents a Frankfurt com a conjunt representatiu de la literatura catalana actual?
Els autors fonamentals, sense els quals és difícil d'entendre la literatura catalana. Baltasar Porcel, Quim Monzó i Pere Gimferrer haurien de tenir-hi una presència molt important. I autors com Carme Riera, Jaume Cabré, Julià de Jòdar, Miquel de Palol, Jordi Coca, entre molts més, són grans exponents de la qualitat de la nostra literatura.

—Què li sembla la posició dels qui es neguin a anar-hi?
Molt respectable. S'ha de respectar aquesta decisió i no s'ha d'entrar en polèmica sobre el perquè no hi van, si no és que aquests escriptors vulguin obrir un debat a partir d'aquesta presa de posició. I si és així, també em sembla bé que ho facin.

—A Frankfurt, com s'hi trobaria més còmode, amb polítics o sense?
Amb els polítics m'hi trobo còmode. És un error negativitzar la figura dels polítics, perquè són qui ens representa. I és important i significatiu que el president de la Generalitat hi sigui, i també els representants dels partits de l'oposició. És bo que la política sigui a prop de la cultura. D'aquesta manera ens en beneficiarem tots.

—Té ganes que hagi passat la Fira de Frankfurt d'enguany?
No especialment. Com tota fita, hi haurà un dia que tocarà anar-hi. I espero que surti molt bé per a les editorials, els escriptors i la nostra cultura. I hem de pensar que després de Frankfurt hi ha noves fites importants a assolir. S'han d'aprofitar els fruits de Frankfurt i intentar que no desapareguin ràpidament, que perdurin en el temps.

M. S.

Men?ame