Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  01.06.2007  06:00

Martina Ros: 'l'Institut Ramon Llull no ens ha convocat a cap reunió informativa'

Entrevista amb la directora d'Angle Editorial, dins la sèrie 'Els editors catalans i Frankfurt'

Men?ame
 

Martina Ros, directora de l'editorial Angle, creu que l'Institut Ramon Llull no ha informat prou les editorials petites i la preocupa que no hi hagi una feina de representació de totes les editorials. També creu que a Frankfurt s'han de difondre, sobretot, els clàssics. Que el país sap promoure molt bé Gaudí i la Costa Brava, posem per cas, però no sap promoure gens la literatura. Per això diu: 'Frankfurt hauria de ser una oficina de turisme literari.'

Angle Editorial, fundada a Manresa per Eduard Tomasa l'any 1992, té un fons editorial de 207 títols. Aquests últims anys ha fet un salt endavant, fins al punt que acabarà l'any publicant 50 novetats. Entre els seus autors hi ha Lluïsa Forrellad, Dolors Borau, Arcadi Oliveras, Agustí Pons, Octavi Fullat.

—Quants anys fa que va a la Fira de Frankfurt?
Deu fer uns deu anys.

—Ja sap què hi farà enguany a Frankfurt? Quants contractes, aproximadament, formalitzarà?
No. Hi aniré com cada any a veure tendències i a fer conèixer Angle Editorial als editors de fora. M'agrada de saludar els editors i agents literaris que conec de fa anys. Amb alguns sempre coincidim a Frankfurt.

—Serà gaire diferent la seva agenda, enguany que la cultura catalana és la convidada d'honor?
No ho crec.

—Participarà en cap acte (debat, taula rodona...) del programa institucional de cultura catalana? Li ho han proposat?
No. De fet, no sé gaire què s'hi farà, perquè l'Institut Ramon Llull no ens ha convocat a cap reunió informativa, encara que el gremi d'editors sí que ha fet algunes reunions.

—Quins objectius s'ha marcat enguany amb vista a Frankfurt?
Ens agradaria d'aconseguir que les editorials semblants a la nostra (independents, que treballen el llibre de gran format i que tenen autors en la mateixa línia que els nostres) ens coneguessin.

—Quins autors ha aconseguit que es traduïssin?
De moment, cap. L'Institut Ramon Llull ha fet gestions amb la Lluïsa Forrellad i la Dolors Borau. Ho sé perquè ens han demanat les seves dades.

—El nombre de traduccions aconseguides aquests dos darrers anys i les que vindran marcaran l'èxit del fet de ser la cultura convidada?
Les traduccions seran un índex, però n'hi ha més: el nombre de visites que tingui l'estand de Catalunya, l'interès i la cobertura que facin els mitjans de comunicació internacionals sobre la cultura catalana, i també les col·laboracions que se'n derivin, perquè marcaran els projectes futurs.

—On posa el límit de l'èxit i del fracàs de l'esdeveniment?
Per mi és un gran èxit haver aconseguit que la cultura catalana sigui la convidada d'honor. I crec que és una oportunitat importantíssima. Però no crec que l'administració tingui els objectius gaire clars. El projecte ha passat per moltes mans i això ha debilitat el consens. Com a editora, l'esdeveniment seria un èxit, si es fes una autèntica feina de representació de totes les editorials en català. No n'hi ha una representació exhaustiva, no hem estat prou informats. Per mi, a més, l'èxit seria que hi hagués una representació exhaustiva del sector editorial de Catalunya, que es fes conèixer què es fa aquí; que s'aconseguís el reconeixement internacional de l'existència de la cultura catalana en tots els ordres.

—És dels qui creuen que hi haurà un abans i un després de Frankfurt 2007?
Sí que crec que hi haurà un després diferent, però com que encara no sé què es farà, no puc concretar en quin sentit. Tot depèn de què facin.

—Creu que ens pot acabar perjudicant Frankfurt?
No. Espero que no. Només ens perjudicaria, si totes les polèmiques que tenim aquí traspassessin les fronteres. S'ha de vetllar molt la imatge que donem a fora.

—Que s'hagi triat la literatura/cultura catalana de convidada d'honor ja és, de si, un reconeixement?
Sí.

—Què s'hauria de fer perquè l'esdeveniment situés al mapa la literatura catalana?
A més dels autors actuals, s'han de promoure molt els clàssics catalans. Això vol dir que hi hagi traduïdes les obres més importants dels nostres clàssics. I fer que siguin reconegudes pels crítics i especialistes d'àmbit internacional. Crec que hem de defensar molt la nostra història. Sabem promoure molt bé algunes coses (Gaudí, la Costa Brava...), però no sabem promoure gens la literatura. Frankfurt hauria de ser una oficina de turisme literari.

—Quins autors creu que haurien de ser presents a Frankfurt com a conjunt representatiu de la literatura catalana actual?
És difícil. Tothom considera molt injustes les llistes, sempre són molt criticades, però fer-les és molt difícil. Crec que hi haurien d'anar els autors més llegits, també els que han tingut molt bones crítiques, i els traduïts. Hi ha d'haver uns criteris clars i han de ser públics. Allò que també crec és que els escriptors que hi vagin han de tenir una funció (conèixer editors estrangers, els altres autors, agents...), i que facin d'ambaixadors i de representants dels escriptors que no hi vagin.

—Què li sembla la posició dels qui es neguin a anar-hi?
Em sembla molt bé. No ha de venir pas de gust a tothom.

—A Frankfurt, com s'hi trobaria més còmode, amb polítics o sense?
Jo hi vaig a fer la meva feina. Si, a més, s'hi parla de Catalunya i dels autors catalans, és positiu. En aquest context, anar-hi amb polítics no em molesta, perquè representen la cultura del meu país.

—Té ganes que hagi passat la Fira de Frankfurt d'enguany?
Tinc curiositat perquè arribi, i vejam què passa.

M. S.

Men?ame