Joaquim Palau: ‘La literatura en català serà més forta que mai el 2008’

  • Comença la sèrie 'Els editors catalans i Frankfurt' amb una entrevista amb el director general d'RBA

VilaWeb
VilaWeb
Redacció
29.05.2007 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Fins el 13 de juny, data en què es presentarà oficialment el programa de la cultura catalana a la Fira de Frankfurt, VilaWeb publicarà un seguit d’entrevistes amb els responsables d’una desena d’editorials que publiquen en català. A tots, els fem unes mateixes preguntes per aconseguir una panoràmica de la posició dels editors catalans respecte de Frankfurt 2007. El primer és Joaquim Palau, director general d’RBA, de qui depèn la Magrana.La Magrana va néixer fa trenta-un any, i el grup RBA va comprar-la l’any 2000. La Magrana, que té un fons editorial d’uns 1.500 títols, acabarà l’any publicant cinquanta-tres llibres. Entre els autors catalans actuals que publica hi ha Imma Monsó, Joan-Lluís Lluís, Joan Pons, Jordi de Manuel.

—Quants anys fa que va a la Fira de Frankfurt?

Divuit anys.

—Ja sap què hi farà enguany a Frankfurt? Quants contractes, aproximadament, formalitzarà?

Frankfurt no és una fira on es formalitzin contractes. És un lloc de reunió d’editorials, editors, agents… Un lloc d’aplec de professionals. I, és clar, a vegades hi ha interseccions. És un lloc on les velles relacions professionals internacionals es poden consolidar i se’n poden obrir de noves. Això fa, òbviament, que se’n puguin derivar negocis.

—Serà gaire diferent la seva agenda, enguany que la cultura catalana n’és la convidada d’honor?

Sí. Suposo que dedicaré força moments de la setmana als actes institucionals de la cultura catalana. Quan en sabrem el programa ho veurem. Normalment no hi vaig, a aquesta mena d’actes, perquè com a editor, a Frankfurt, vaig a treballar-hi. Nosaltres, RBA, també volem celebrar que enguany la cultura catalana n’és la convidada d’honor i farem un acte, que de moment no puc revelar: és matèria reservada.

—Participarà en cap acte (debat, taula rodona…) del programa institucional de cultura catalana? Li ho han proposat?

A mi, no m’ha proposat ningú res. I no em sembla malament. I a la nostra editorial, que jo sàpiga, tampoc.

—Quins objectius s’ha marcat enguany a Frankfurt?

Com a objectius específics d’aquesta fira tan especial, volem explicar dins i fora de casa nostra que RBA Llibres és un gran grup editorial en català. Volem ensenyar què fem i fer lluir els autors, presumir dels nostres autors. Som un grup jove i, per tant, extravertit.

—Quins autors ha aconseguit que es traduïssin?

Tenim autors del nostre catàleg com Imma Monsó, Joan-Lluís Lluís, Maria Barbal, que tenen un rosari de traduccions prou significatiu i que esperem que vagi a més. Perquè després de Frankfurt no s’acaba el món, ben a l’inrevés. Crec que la literatura en català serà més forta que mai el 2008. Hem de pensar que fa vint anys no hi havia gairebé cap autor català traduït. Ara n’hi ha molts, fins i tot de joves. Això és molt estimulant.

—El nombre de traduccions aconseguides aquests dos darrers anys i les que vindran marcaran l’èxit de ser la cultura convidada?

No, de cap manera. La traducció és un factor important en el món de l’edició, però hi ha moltes més coses. Per exemple, normalitzar l’expressió ‘cultura catalana’ a Europa i al món, perquè sigui una més dins la gran família de les cultures d’Europa, sense complexos. Aquesta és una fita molt important, i crec que l’aconseguirem en aquesta festa que ha de ser Frankfurt 2007.

—On posa el límit de l’èxit i del fracàs de l’esdeveniment?

Cap enfora serà un èxit amb tota seguretat, tenint en compte que els qui anem a la fira a treballar no acostumem a seguir el programa d’actes de les cultures convidades. El problema és a l’interior, on hi pot haver interpretacions malicioses o malintencionades dels fets que s’esdevinguin. El desafiament és que a dins sapiguem donar la imatge positiva que la gent espera de nosaltres. Perquè tenim un sector editorial que és molt atractiu.

—És dels qui creuen que hi haurà un abans i un després de Frankfurt 2007?

Crec que normalitzarem una mica més la cultura en català. Res més. Però Frankfurt 2007 ja va començar l’octubre del 2006, fa molt que hi treballem. És una feina que ve de lluny i que projecta llum per als anys venidors.

—Creu que ens pot acabar perjudicant la cita?

No. Hi hauria d’haver molt mala intenció i una incapacitat preocupant perquè això passés. Però la fira és més professional que no es pensen alguns.

—El fet que s’hagi triat la literatura/cultura catalana de convidada d’honor ja és, de si, un reconeixement?

És un reconeixement tant a una tradició cultural com a un sector realment important de Catalunya (tant de llibres en català com de llibres en castellà, fet que no es pot defugir). Hem de pensar que el català és la cinquena llengua que tradueix més d’Europa!

—Què s’hauria de fer perquè l’esdeveniment situés al mapa la literatura catalana?

Aquest objectiu segur que s’aconseguirà amb les coses que es preparen. Hi haurà equivocacions i encerts, però la suma-resta final donarà un saldo positiu.

—Quins autors creu que haurien de ser presents a Frankfurt com a conjunt representatiu de la literatura catalana actual?

N’hi haurien d’anar pocs més que no pas molts. Perquè és més important ser eficaç que no ser exhaustiu.

—Què li sembla la posició dels qui es neguin a anar-hi?

Respectabilíssima. Tan respectable com la dels qui vulguin anar-hi.

—A Frankfurt, com hi aniria més còmode, amb polítics o sense?

A fer feina, sense. A celebrar la cultura catalana, m’encantarà de ser-hi amb polítics. Al cap i a la fi, són els nostres representants.

—Té ganes que hagi passat la Fira de Frankfurt d’enguany?

No. Tinc ganes que comenci.

M. S.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any