Notícies

Divendres  25.05.2007  06:00

L'editorial Pagès torna a publicar 'Uh' d'Enric Casasses

Un llarg poema de 9.072 versos que el poeta va escriure durant la seva estada a Berlín, fa deu anys

Men?ame
 

A mitjan anys noranta, Enric Casasses s'estava a Berlín. Tenia una llibreta gruixuda, en espiral, que portava més d'un any damunt la taula, sense estrenar, 'escalfant-se'. En aquella època Casasses s'interessava per l'obra dels futuristes russos, que per ell són l'arrel del segle XX. Un dia va agafar l'espiral i va començar a omplir-ne les vint-i-vuit línies de cada pàgina, vint-i-vuit versos per pàgina. La llibreta li cabia a la butxaca i se l'enportava a tot arreu. No va parar fins que no en va haver omplert les 324 pàgines. Naixia 'Uh', un llarg poema de 9.072 versos.

'Volia escriure sense filtres, diu. No a la manera de l'escriptura automàtica, sinó al revés. Em deixava anar, però cada frase que escrivia la contradeia, i com més ràpidament, millor (...intel·ligència de ciment armat / ciment armat de paciència...). Però més que un poema riu, és un poema salmó, perquè neda contra corrent. És un poema inèpic.'

També diu Casasses: 'És un poema sense filtres, ni de qualitat. Encara que em sortís un joc de paraules barat, el deixava. És una escriptura accelerada i entretallada. A qualsevol moment del poema, hi pots entrar i ser un començament. De fet, cada pàgina, cada vint-i-vuit versos, es pot entendre com un poema. Per això, sovint, als recitals, obro a l'atzar una pàgina de 'Uh' i engego.'

L'any 1997 l'associació cultural Container de Vic va fer una edició de 500 exemplars de 'Uh'. Eren difícils de trobar i, malgrat la mala distribució, es van exhaurir de seguida. 'Uh' es va convertir en un llibre fantasma, que els seguidors de Casasses van elevar en una obra de culte. I ara Pagès editors el torna a publicar.

En aquesta dècada aquest poema llarg s'ha fet conèixer a través de la paraula dita, en recitals, perquè Casasses no ha deixat de dir-lo, a trossets. També l'ha enregistrat en un parell de compactes, el darrer, amb Pascal Comelade, 'La manera més salvatge'.

Ara, Casasses adverteix: 'Però quan escric, escric. No penso si són versos per a ser dits. De fa temps que em cau aquesta creu, com a la Dolors Miquel. Com si fóssim efectistes. I no.'

L'espina dels 'Doce poetas'

A més de 'Uh', en aquests mesos a venir es presentaran noves edicions de llibres d'Enric Casasses: Edicions 62 li reeditarà 'Començament dels començaments' amb alguna correcció i amb il·lustracions, i la web de Transports Ciberians publicarà els poemes de 'Cançons d'amor i revolució'. En aquesta web ja es pot trobar en pdf el quadern en què Enric Casasses va escriure els poemes.

Però allò que ara amoïna més el poeta és la dificultat d'editar el llibre 'Doce poetas catalanes del siglo XX', que aplega obra de Guerau de Liost, Carner, Riba, Salvat-Papasseit, Foix, Pere Quart, Bartra, Espriu, Vinyoli, Brossa, Ferrater, Estellés, i de Leveroni, Arderiu i Salvà. Un projecte de l'escriptor mexicà Orlando Guillén, que n'ha fet la selecció i la traducció, més un pròleg sobre la poesia catalana del segle XX. Casasses ha fet de consultor i revisor del volum, i hi ha escrit un epíleg de setanta planes sobre la història de la poesia catalana, dels orígens a Maragall. Per ell, 'no és pas una antologia, sinó una panoràmica de la poesia catalana del segle XX, que és el segle d'or de la poesia catalana. I és una lectura nova de tota aquesta poesia. El volum no és una caseta amb hortet, sinó una catedral! I a la cultura castellana, aquest llibre li obrirà un horitzó que fins ara no tenia. Descobrirà una poesia europea i llatina, una poesia germana. Per una altra banda, el volum, tal com s'ha concebut, és un model a seguir, perquè fins i tot incorpora un apèndix amb textos d'un autor sobre l'altre.'

Men?ame