Fragmenta, nova editorial dedicada a les religions

  • Té cinc títols publicats entre els quals hi ha 'Déus, creences i neurones' de Ramon M. Nogués

VilaWeb
Redacció
09.05.2007 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’edició compta a Catalunya una nova editorial, Fragmenta, que es defineix com a independent i dedicada a totes les religions. Al davant hi ha dos joves, Ignasi Moreta i Inés Castel-Branco. Moreta aclareix que no és pas una editorial confessional i que, per tant, no es proposa pas d’evangelitzar el lector, sinó d’editar llibres no religiosos que tracten de religió, sigui la que sigui. Les previsions són de publicar de nou a dotze títols l’any.Moreta, a la presentació de l’editorial, ha dit: ‘Fragmenta va néixer fa dos anys i mig, perquè vam veure que hi havia un buit editorial, en un moment en què el fet religiós cada vegada interessa més i les institucions religioses, cada vegada menys.’

Fragmenta ha començat amb tres col·leccions: Assaig, que aplega estudis d’aquí i de fora; Introduccions, petites monografies fetes per encàrrec, amb una part important de títols dedicats a la introducció a les grans religions. La peculiaritat dels llibres d’aquesta col·lecció és que el text lliurat pels autors passa a tres experts que tenen una perspectiva diferent del cas, i que l’exposen en contrapunts. La tercera col·lecció és Sagrats i Clàssics, la més ambiciosa, dedicada a publicar les grans obres de la literatura religiosa universal. Els primers títols, ‘Analectes’ de Confuci i ‘Samkhya Karika’, sortiran a partir del setembre.

L’editorial ja ha publicat cinc títols. A Assaig, ‘Déus, creences i neurones. Un acostament científic a la religió’, de l’escolapi Ramon M. Nogués. L’autor ha dit durant la presentació: ‘El debat sobre les religions es va refent. A Catalunya anem un pas enrere en relació amb les cultures europees laïcitzades. Sense anar gaire lluny, durant les presidencials franceses els candidats han hagut de prendre posició sobre les seves creences. Això era impensable fa uns quants anys. Aquest debat té una altra peculiaritat: és sobre religió, no pas sobre Déu. A sobre, el debat religiós ha anat passant de la filosofia a les ciències. Aquest llibre parla de l’interès de les ciències biològiques per les religions, des del punt de vista evolutiu, històric, paleontològic, també des de la neurobiologia, perquè la religió és un fet mental, etc.’

L’altre assaig és ‘Escletxes de la realitat’ de l’antropòleg i teòleg jesuïta Xavier Melloni. L’autor mira d’entrar en les religions a través de l’experiència revelatòria. Segons Melloni, ‘la vida és feta d’impulsos de transcendiment i les religions en són el vehicle. Però totes les religions corren el risc de creure que, en lloc de pertànyer a la veritat, la veritat els pertany.’

A l’octubre Fragmenta publicarà del francès una selecció de textos de Marcel Légaut, ‘Itineraris’. També prepara un volum sobre les monges, ‘per trencar la imatge deformada que hom en té’, diu Moreta. Inclourà de vint a trenta entrevistes amb monges catalanes. Sortirà l’any que ve.

De monografies, n’han aparegudes tres fins ara: ‘El diàleg interreligiós’ de Raimon Ribera, amb contrapunts de Abdolmumin Aya (islamista), l’arxiprest Joan (ortodox) i Montse Castellà (budista); ‘Els mestres de la sospita. Marx, Nietzche, Freud’ del filòsof Francesc Torralba, amb contrapunts de Norbert Bilbeny, Francisco Fernández Buey i Andrés Sánchez Pascual; i ‘La teologia feminista en la història’ de la monja benedictina Teresa Forcades, amb contrapunts de Míriam Díez Bosch, Marta Pessarrodona i Abdennur Prado.

Ignasi Moreta diu que els llibres que publica ‘van adreçats a tothom i no pas als membres de la confessió religiosa de l’autor’. Tots els autors que han publicat fins ara són creients. Això no vol pas dir, diu l’editor, que no els interessin aproximacions a la religió des de l’ateisme o de l’agnosticisme. L’altra cara d’aquesta moneda és que, precisament perquè es plantegen els temes religiosos des de dins, les obres contribueixen a propiciar una mirada més oberta i plural que no la de la jerarquia eclesiàstica. Els editors també tenen la voluntat del diàleg entre religions, per això el primer títol publicat a Fragmenta, ‘El diàleg interreligiós’, és una mena de declaració d’intencions.

Enllaços
Més informació a VilaWeb Lletres.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any