Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  23.04.2007  20:59

Sant Jordi: Una crònica literària

Fets que han passat durant la diada

Men?ame
 

De la dificultat de fer un cafè a l'Hotel Regina. Esmorzar amb xampany. D'un nas de pallasso. De la perillositat d'escriure un tractat com 'L'art de saber escoltar'. D'un retrobament després de cinquanta anys. D'un mediàtic desaparegut. De Josep M. de Sagarra. D'un Ritz en campanya electoral...

La diada ha començat a quarts d'onze del matí, quan els escriptors protagonistes de la festa literària s'han concentrat a l'hotel Regina de Barcelona. Hi han fet l'esmorzar tradicional abans de començar el pelegrinatge per les llibreries a signar-hi les seves obres. Al Regina, era difícil de moure-s'hi. Més d'un centenar d'autors, editors, agents literaris i periodistes ocupaven unes sales que resultaven petites (i pocs han descobert que se n'havia habilitat una d'annexa per fer menys atapeït l'esmorzar).

Hi havia un Joan Barril molt expressiu, envoltat de periodistes, segurament l'autor més matiner de la jornada: ha començat la peripècia del Sant Jordi a les set del matí esmorzant al bar Pinotxo del mercat de la Boqueria, tripes amb cava (és sabut que aquest periodista esmorza cada dia de la vida amb xampany francès). Barril ha tret el llibre 'Sobre l'amor', un recull d'articles dedicats a aquest tema, llibre pensat de dalt a baix per a vendre aquest 23 d'abril.

Ben a prop, dos insignes membres dels Imparables parlaven animadament: Hèctor Bofill, autor de 'Neopàtria', i Manuel Forcano, que acaba de publicar l'assaig 'A fil d'espasa. Les croades vistes pels jueus'. Més enllà, en un racó, un discret Albert Villaró, autor de 'Blau de Prússia' (Premi Carlemany de novel·la), se sentia desplaçat i fora de lloc, però encuriosit per les escenes teatrals que presenciava. Un exemple: Leo Bassi lluint un nas de pallasso (ha passat el matí de Via Crucis per la ciutat passejant un retrat d'Escrivà de Balaguer amb una frase que comença: 'Los libros no los compres...'). Un altre exemple: la rossa que ha arreplegat més càmeres i flaixos ha estat Sílvia Tortosa, com una estrella de Hollywood. I Sílvia Tarragona la seguia de prop.

Entre els debutants, Guillem Sala Lorda (autor de 'Imagina un carrer', Premi Documenta) que, tot i participar-hi per primera vegada, ho vivia amb calma i tranquil·litat, amb una actitud de tornar de tot plegat. Però hi era. Un altre debutant, amb quaranta anys més, era el Premi Sant Jordi d'enguany, Joaquim Pijoan i el seu 'Sayonara Barcelona'. Ell, més explícit, diu: 'Veig tot això una mica com de circ. M'impressiona la mà de gent que escriu. I és com si fos al mig de l'arena amb el toro al davant i no sabés cap a quin costat escometrà. Però ho visc amb esperit olímpic; la cosa important és de participar-hi'. L'editor ha dit a Pijoan, pintor de professió, que ha de fer dedicatòries artístiques. Les ha assajades i assegura que les fa amb rapidesa, que no hi esmerça més de trenta segons en cadascuna.

A tres quarts d'onze els autors comencen a deixar l'hotel Regina. Un dels darrers a abandonar ell taulell és el doctor Corbella, que ha vingut sol, sense la Maria de la Pau Janer, la seva dona. Si ella arriba a assistir a l'esmorzar, segur que hauria desbancat la Sílvia Tortosa. Però Joan Corbella sí que ha fet una salutació efusiva al seu sogre, Gabriel Janer Manila, autor de 'Tigres', Premi Ramon Llull.

Passeig de Gràcia amunt, entre València i Aragó, la Casa del Llibre té una parada al carrer amb un bon reguitzell d'escriptors. D'onze a dotze, hi trobem, d'esquerra a dreta: Álvaro Pombo (Premi Planeta amb 'La fortuna de Matilde Turpin'), Francesc Torralba ('L'art de saber escoltar'), Josep M. Espinàs ('Relacions particulars'), Lluïsa Forrellad ('Sempre en capella'), Imma Monsó ('Un home de paraula'), i al final de la fila, Ildefonso Falcones ('L'església del mar'). Espinàs ha estat la gran estrella d'aquesta franja horària, qui ha tingut més lectors fidels. La seva fila era més llarga que no pas la del Falcones.

És la 54 diada de Sant Jordi ininterrompuda que viu Josep M. Espinàs. Segurament que és el més veterà. Espinàs, puntual de mena, ha arribat un quart d'hora abans. Més tard, ha aparegut Lluïsa Forrellad, que, quan l'ha vist, l'ha abraçat efusivament. Ha estat un retrobament, perquè Espinàs va ser membre del jurat que va premiar Lluïsa Forrellad l'any 1953 amb el Premi Nadal per 'Siempre en capilla', novel·la que ara ha traduït. I Pombo ha recordat que Espinàs va ser el primer que va escriure una crítica d'un dels seus llibres.

Segurament que una de les millors anècdotes d'aquest Sant Jordi s'ha escaiguten aquesta parada. Amb Francesc Torralba: un lector apassionat i pesat l'ha acaparat durant quaranta-cinc minuts. Sí, sí, quaranta-cinc minuts de rellotge. Diu Torralba: 'Em va sentir en una conferència que parlava de la mort i avui volia continuar la conferència, però la feia ell!' I és que és perillós d'escriure tractats sobre 'L'art de saber escoltar'.

Passa el matí: la Rambla, el Passeig de Gràcia, la Rambla de Catalunya es van omplint de gent. S'han tallat els laterals de la Rambla per afavorir el trànsit humà i els peus de molts comencen a sentir-se adolorits. Entre la gentada, un grup de deu editors estrangers convidats per l'Institut Ramon Llull no s'acaben de creure l'espectacle. Els passavolants més espavilats fan una parada tècnica al Palau Moja, que ofereix l'exposició 'El món i un llibre'. El pati d'entrada al palau s'ha convertit en un confortable saló de lectura, on molta gent aprofita per fullejar el llibre adquirit o llegir el diari.

En una parada de la plaça de Catalunya l'editor de Pepe Rubianes, Ernest Folch, lamenta que l'actor li hagi fallat: 'No ha volgut signar llibres. I mira que la venda és impressionant. No m'estranyaria que fos el més venut. Però quan li vaig dir que avui havia de signar llibres, em va dir: "Nen, que no t'has llegit el títol del llibre?' Jo me'n vaig sempre!" Una pena'. Un altre autor d'èxit d'Ara Llibres que sí que signa és Sebastià Serrano. Una parella s'ha comprat el llibre i espera pacient el torn, fent una cua considerable: 'És la primera vegada que hem comprat un llibre de Sebastià Serrano. Per què hem comprat aquest? Pel títol, 'Els secrets de la felicitat'. És un bon títol', diu ell. 'Tothom la cerca', diu ella.

Mentrestant, al plató de TV3 instal·lat a la plaça de Catalunya Núria Feliu recita un poema de Josep M. de Sagarra. Sembla que s'hagi posat d'acord amb Miquel M. Gibert, autor de 'La victòria de la creu', encarregat de fer el pregó de l'Ateneu Barcelonès, pel fet de ser el guanyador del Premi Crexells d'enguany. I l'ha dedicat a Josep M. de Sagarra, insigne ateneista, guanyador també del Crexells, i d'actualitat pel bust polèmic que el seu fill finalment ha dipositat en aquesta institució.

Són les dues del migdia i de mica en mica, com un degoteig, els autors i editors del Grup 62 arriben a l'antic hotel Ritz de Barcelona. El Saló Cugat, lluminós i ample, s'omple d'una part significativa del món literari català. De dues a quatre la concurrència podrà seure i relaxar-se, xerrar a tort i a dret, beure i picar. Tot rutlla, tothom sembla feliç. A les portes de la campanya de les Municipals, dos candidats, Jordi Portabella (ERC) i Xavier Trias (CiU) no s'han pogut estar de passar pel Ritz i fer veure que no feien campanya. És clar, l'alcalde Jordi Hereu ha tirat per la competència (RBA - la Magrana), p el llibre que acaba de publicar amb Oriol Bohigas, 'Converses a Barcelona'. Potser Sandro Rosell, que també hi és, ho aprofita i fa campanya per la presidència del Barça.

El jove Borja Bagunyà (Premi Mercè Rodoreda) no s'acaba de creure que hi hagi gent que ell no coneix que li compri el llibre i li demani que l'hi dediqui. En canvi, la veterana M. Antònia Oliver recorda quan per Sant Jordi els autors amics es trobaven a dalt de tot de la Rambla de Catalunya, a la parada del llibreter Ballester, i sopaven plegats, i escriptors d'edat com en Tísner els donaven consells. El poeta Joan Margarit és un home optimista. Diu que els mediàtics no li fan gens de nosa, que es llegeix més que mai en aquest país, i que el lector que compra mediàtic un dia, pot comprar Margarit més endavant. 'I no valen les lamentacions.'

Montserrat Serra

Fotos:

1. Parada de llibres
2. Espinàs i Forrellad
3. Entrada al Palau Moja
4. La família literària del Grup 62 a l'antic Hotel Ritz (foto: Jordi Play)

Men?ame