16.04.2007 - 15:00
Joan Roca, de Vic, professor de l’Escola Vedruna de Tona, ha estat el guanyador de la dinovena edició del Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa amb l’obra ‘Cel de tardor’. El premi, atorgat per l’Ajuntament de Mollerussa, està dotat amb 4.000 euros. Per una altra banda, la sisena edició del Premi Rovelló d’Assaig de Literatura Infantil i Juvenil ha estat per al terrassenc, fill de Barcelona, i periodista del Diari de Terrassa, Jordi Manzanares amb l’obra ‘Alegria, l’antiPatufet de Terrassa’.Dins del Novel·la Breu, el jurat ha atorgat un accèssit a l’obra “Interiors” de Montserrat Galícia, mestra de Cornellà (Baix Llobregat) que treballa com a assessora del Servei de Llengua i Cohesió Social de Barcelona.
Josep Borrell, en nom del jurat del Novel·la Breu i en l’acte literari de lliurament de premis, va destacar la varietat temàtica de les obres a concurs. De l’obra guanyadora el jurat va valorar la qualitat i la senzillesa del fil argumental. Es tracta d’una obra intimista que narra l’intercanvi de sentiments entre una parella que viu separada després d’estar 20 anys junts. Borrell va explicar que és una obra mirall ja que és la protagonista, una escriptora, qui narra l’obra tot escrivint una novel·la, en la mateixa obra.
Joan Roca, professor de llengua i literatura catalana a ESO, ha guanyat diferents premis de literatura d’àmbit català, alguns d’elles en la modalitat de poesia, al que ara hi ha de sumar el que atorga l’Ajuntament de Mollerussa, dotat amb 4.000 euros. Roca va explicar que acaba de publicar la seva primera novel·la titulada “Demà encara volaran, les orenetes”.
Pel que fa a l’accèssit, de 1.000 euros, Montserrat Galícia, ha guanyat amb una novel·la lírica amb un text molt poètic. El jurat també va qualificar la novel·la com a impressionista feta de fragments que expliquen emocions, records i sentiments i en la qual la protagonista també és una dona separada que repassa la seva vida. Montserrat Galícia ha publicat setze novel·les, majoritàriament de ciència ficció, així com també contes i llibres de text. Ha format part durant quinze anys del consell de redacció de la revista de pedagogia Perspectiva Escolar de Rosa Sensat i pertany a l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i a la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia.
Rovelló
Oriol Izquierdo, en nom del jurat del Premi Rovelló, va destacar la qualitat de les quatre obres presentades a concurs, tot i que va dir de les tres que no van guanyar que estaven inacabades. Amb tot va encoratjar als seus autors a que les completessin i es tornessin a presentar.
Del treball guanyador el jurat va considerar que està molt ben escrit i que, tot i que el tema pot sorprendre, el treball d’investigació i el relat que construeix ajuda a entendre una època. I es que amb el títol “Alegría, l’anti-Patufet de Terrassa”, Jordi Manzanares analitza aquesta publicació i els valors que va transmetre durant l’època de la dictadura de Miquel Primo de Rivera instaurada al 1923 i que es mantindria fins a 1930. La revista, creada com a resposta a l’èxit d’En Patufet, es va distingir pel seu caràcter confessional, monàrquic i espanyolista.
Homenatge a Vallverdú
En la cloenda de l’acte Toni Bosch, alcalde de Mollerussa, va tenir paraules d’agraïment per Josep Vallverdú, qui l’any vinent ja no formarà part del jurat del Novel·la Breu, del que ho ha estat des de la primera edició. Va anunciar que l’any vinent se li retria un homenatge especial, alhora que va anunciar l’augment de la dotació econòmica del Novel·la Breu , que passara a ser de 6.000 euros.
L’agraïment també el va fer extensiu a la participació de Vallverdú en la creació del Premi Rovelló, al que hi va afegir el que va fer a Oriol Izquierdo, nou director de la Institució de les Lletres Catalanes i que també ha col·laborat des de l’inici del Premi Rovelló.
Com es habitual la cloenda la va fer Vallverdú, qui s’alterna amb Sebastià Serrano, tot fent una petita xerrada que enguany va tractar de l’evolució de la literatura.
En un ràpid repàs a la seva evolució es va aturar en la literatura digital, de la que va dir que representava la “més absoluta universalitat”. També es va referir a la imatge com a transmissora de missatges i va anar del cinema al telèfon mòbil. En aquest darrer va incidir en l’aparició d’un nou llenguatge de textos curts i paraules reduïdes. Un llenguatge que està sortint del seu àmbit natural, el telèfon mòbil, i que pot portar a la desestructuració de la lectura i la llengua. També va dir que la formació literària de molts joves estava mancada de base cultural.
Acabat el seu parlament, Vallverdú va rebre de mans de Bosch una placa que recorda la seva participació en els premis literaris de Mollerussa. L’acte fou presentat pel periodista Santi Roig i amenitzat per la música d’un quartet de l’Escola Municipal de Música de Mollerussa Jordi Piqué.
