Connexió Simenon

VilaWeb
Redacció
22.03.2007 - 18:07

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’Editorial 3i4 ha presentat els llibres guanyadors dels Premis Octubre 2006. Entre aquests es destaca l’assaig de Xavier Pla, ‘Simenon i la connexió catalana’. També s’han presentat el premi de teatre, ‘Sex n’Drugs n’Johan Cruyff’ de l’actor i dramaturg Josep Julien, que s’estrenarà al Versus Teatre de Barcelona el 5 de maig; el poemari de Jordi Julià ‘Principi de plaer’; i el Premi Andròmina de narrativa, ‘La geografia de les veus’ de David Nel·lo.La perduda tradició cultural popular catalana

El professor de literatura catalana de la UdG, Xavier Pla, ha resseguit, a ‘Simenon i la connexió catalana’ (Premi d’assaig Joan Fuster), la relació que va tenir l’escriptor George Simenon amb Catalunya, a partir de la fascinació que va produir en molts personatges de la vida cultural catalana, i de les relacions que va tenir amb alguns catalans, especialment amb Ferran Canyameres, que va aconseguir un contracte d’exclusivitat per a publicar en català i espanyol totes les seves obres.

Diu Xavier Pla: ‘El llibre neix de la meva passió per la literatura, que va associada a la passió per uns altres llenguatges artístics com el cinema i, en definitiva, a la passió per la vida. El crític Sebastià Gasch va dir una vegada: ‘Simenon és una droga’. Aquest gest de Gasch és el mateix que jo vaig sentir en descobrir Simenon i apassionar-me per les seves novel·les i per tot allò que representava l’escriptor. És el mateix gest de Ferran Canyameres, quan, el 1940, exiliat per republicà i catalanista, va voler conèixer Simenon, un autor que li havia procurat tantes satisfaccions. I aquesta coneixença, que va donar peu a una gran amistat, també va convertir-lo en editor. És el mateix gest de Josep Pla, quan vivia a Marsella i va entrevistar Simenon, el mateix gest de Carles Sentís, Maurici Serrahima, Josep M. Espinàs… En canvi, els pedants menystenien Simenon, perquè menystenien la cultura popular. S’ha de dir que va ser Joan Fuster dels primers intel·lectuals a adonar-se dels valors de la cultura popular i dels valors literaris de Simenon. Però més enllà, és clar que hi ha una connexió catalana de lectors de Simenon, i aquest llibre també és una petita peça que ajuda a explicar la història de la novel·la catalana que afecta, més enllà del escriptors, editors, llibreters, crítics, il·lustradors de cobertes…’

La presentació de l’obra de Xavier Pla, l’ha feta Jodi Balló, un dels membres del jurat del premi d’assaig. Balló ha explicat que ‘Simenon i la connexió catalana’ li havia suscitat la mateixa sensació que havia tingut en veure la peça documental de l’any 1927 ‘Gent i paisatges de Catalunya’: ‘El film recull la frenètica activitat cultural que es vivia en aquella època, i mostra què feien els artistes més enllà de la seva activitat professional. Vaig tenir una sensació de pèrdua, de tota la tradició cultural catalana que havíem perdut amb la dictadura. El llibre de Xavier Pla m’ha fet el mateix efecte. Mostra una bellesa profunda de tot de projectes no realitzats, d’uns processos culturals que queden fora de la nostra percepció, d’una sensibilitat i d’una tradició feta a partir d’iniciatives individuals. El llibre m’ha fet entendre millor què va representar una època i què significa la cultura popular.’

De totes les aportacions que fa Xavier Pla a ‘Simenon i la connexió catalana’, Jordi Balló subratlla l’itinerari documental de la correspondència entre Simenon i Canyameres: ‘Aquesta part es llegeix gairebé com si fos una novel·la de suspens. Transmet unes formes d’amistat i unes formes de lleialtat. Les dificultats que va tenir Canyameres per a publicar Simenon en ple franquisme i la comprensió de l’escriptor.’

L’obra teatral que ja té escenari per a representar-se

Una de les sorpreses que s’han explicat a la presentació dels llibres que van guanyar els Octubre de l’any passat, és que l’obra teatral premiada, ‘Sex n’Drugs n’Johan Cruyff’ de Josep Julien, s’estrenarà el 5 de maig al Versus Teatre. El dramaturg Jordi Galceran, membre del jurat encarregat de presentar l’obra, estava contentíssim de la notícia, perquè, segons ell, el jurat va premiar l’obra per la gran potència teatral que té i perquè estava convençut que damunt d’un escenari havia de funcionar perfectament. També ha dit: ‘Té l’estructura de ‘Tot esperant Godot’. Tracta de dues putes del Barri Vermell d’Amsterdam: el vespre del clàssic del futbol neerlandès, Ajax-Feyenoord, amb Johan Cruyff com a ídol de l’Ajax, elles alimenten la idea i el desig que el futbolista passi a visitar-les després del partit. L’obra parla de la petita il·lusió de què podria passar en cas d’aparèixer Cruyff. És una tragicomèdia, amb molt d’humor, però també molt amarga’. I Julien ha reblat: ‘Les protagonistes no són allò que semblen i detesten allò que són. I esperen que passi alguna cosa que les ajudi a canviar.’

Quatre monòlegs

La novel·la guanyadora del Premi Andròmina, ‘La geografia de les veus’ de David Nel·lo, és, segons el crític i membre del jurat, Ramon Pla, ‘una novel·la preciosa, una novel·la per a estimar’. S’estructura en quatre monòlegs, lligats entre si. Ramon Pla observa: ‘Té una elegància a la manera anglesa, diu més que no explicita, és tendra sense caure en el sentimentalisme, i és plena d’enormes el·lipsis. La coincidència entre monòlegs i el·lipsis també dóna molta elegància al text. I per sota, la novel·la tracta del desarrelament i de la necessitat vital de tenir una comunitat que t’aculli i que sentis com a pròpia.’

Un present que és passat

El professor de teoria de la literatura de la UAB, Pere Ballart, ha elogiat el poemari premiat de Jordi Julià, ‘Principi de plaer’, del qual ha escrit el pròleg. Creu que ja es pot parlar de Julià com d’una veu sòlida i distintiva dins la poesia catalana. L’ha definit com un poeta figurativista, que fa un realisme reflexiu, que és el tret que caracteritza la seva generació. I ha emmarcat la temàtica del llibre amb una cita de l’escriptor Michael Lacroix: ‘atrapats en un món d’emocions sense sentiments’. Ballart diu: ‘El llibre fa una diagnosi de les formes de vida actual, en què preval la gratificació immediata del desig, en una societat escapista en què res no és durador ni profund. És el millor llibre de l’autor, sens dubte.’ Ballart ha insistit en la part central del llibre, constituïda per un poema llarg de més de quatre-cents versos. El poema tracta d’un desig insatisfet, que cerca desesperadament un present que és sempre passat, ‘és un plany del present que se’ns presenta temptador, però que és volàtil’. Jordi Julià: ‘Aquest és el llibre més postmodern que hagi escrit mai i el més crític amb la realitat. He volgut ser descriptiu i simbòlic alhora, crític i irònic.’

(A la foto, d’esquerra a dreta: Xavier Pla, David Nel·lo, Jordi Julià i Josep Julien.)

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any