22.03.2007 - 06:00
– Quina importància té l’aeroport de Barcelona per al conjunt del país?
– En un temps com l’actual, en què les societats, les cultures i les economies s’integren cada vegada més, en això que és coneix com a globalització, augmenten exponencialment les relacions entre la gent de diferents llocs, i augmenten cada vegada més les relacions entre persones de llocs molt distants. Per tant, ara més que mai, els aeroports són el nostre pont al futur. És a dir: els aeroports són el mitjà bàsic, juntament amb internet, per comunicar-nos amb la gent d’altres països, amb la gent d’altres cultures, amb la gent d’altres economies, i és allò que ens permet d’ocupar un espai més important o més marginal a l’espai global.
– Avui en dia, un aeroport sense vols intercontinentals pot ser un aeroport de primera?
– No. I a més a més, per ser un aeroport de primera s’ha de tenir una quantitat i qualitat de rutes intercontinentals que segurament no són a l’abast de ciutats com Barcelona, perquè hi ha molt pocs aeroports que es puguin considerar realment de primera. A Europa, probablement, només són tres o quatre. Però es pot aspirar i s’ha d’aspirar a tenir un aeroport que tingui una certa xarxa de connexions intercontinentals, potser no al nivell d’aeroports altament consolidats com Frankfurt, Londres o París, però sí amb un ventall de destinacions i unes freqüències intercontinentals de llarga distància més ambiciós del que tenim ara. El que tenim ara és realment molt baix en relació al volum de trànsit de l’aeroport i en relació al potencial de Barcelona i el seu àmbit d’influència.
El fet concret és que l’aeroport del Prat és el vuitè o novè d’Europa en quant a tràfic global, i està entre el vint-i-cinc i el trenta en quant a tràfic intercontinental. Això és una cosa que en els darrers anys s’ha anat corregint molt a poc a poc i cal una empenta més forta per corregir-ho, per situar-nos en una posició més intermèdia, que és el que ens toca. A escala aeroportuària europea, som una ciutat que no és la més important d’Europa, però mereixem una xarxa de vols intercontinentals que ens permeti jugar un paper a l’espai global.
– Com hauria de ser la nova terminal del Prat?
– En les decisions sobre l’aeroport, inclosos els accessos preferents a la nova terminal, si es vol tenir un aeroport que jugui a la lliga dels aeroports globals, encara que sigui amb una certa modèstia, el que cal fer des del meu punt de vista és prioritzar aquelles propostes que han mostrat un compromís més gran en l’oferta de vols intercontinentals a Barcelona. I per fer això és tan fàcil com anar ara mateix a una pàgina web i mirar quines companyies ofereixen vols intercontinentals aquest estiu i quines no. És tan fàcil com això, i intentar desenvolupar amb aquestes propostes empresarials el potencial de Barcelona.
Més important que això, però, és que l’aeroport del Prat, com la resta dels aeroports d’Espanya, es gestionin des de la proximitat, i les decisions es prenguin des de la proximitat, perquè és l’única manera d’estar segurs que les decisions respondran a la voluntat d’aprofitar al màxim el potencial de l’aeroport i del territori. En l’actual sistema, el cas d’Espanya és un cas absolutament anormal en els països desenvolupats, l’únic parangó proper que trobaríem és Romania. Ha arribat a passar que les decisions sobre un aeroport s’han pres a partir dels interessos d’un altre aeroport. És molt important canviar aquest sistema de gestió i fer el que és normal a tot el món desenvolupat, que és que els aeroports es gestionin des de la proximitat.
– Com qualificarieu el model de gestió aeroportuari estatal?
– El qualificaria de dolent i de retardat, que són dues qüestions diferents. El model actual de principi dels anys noranta va ser una millora sobre el què hi havia, va ser una reforma interessant perquè hi havia una unitat burocràtica d’un ministeri, que es va convertir en una empresa, que és un entorn públic, estatal, una mica més flexible. En aquest sentit va ser una millora fa quinze anys. Però la qüestió és que ja en aquell moment, fa quinze anys, els països que tenien un model com Espanya estaven fent reformes tendents no cap a una empresa estatal centralitzada, sinó cap a fer el que s’anomena individualitzar la gestió dels aeroports. És a dir, que cada aeroport es gestioni com un aeroport singular, separat de la resta, que és com avui en dia s’estan gestionant a tot el món desenvolupat.
En conseqüència, el model és dolent perquè no serveix per extreure el màxim de potencialitat de cadascun dels aeroports i retardat perquè la resta de països que fa quinze anys tenien una gestió com aquesta, o han transformat ja la seva gestió cap a un model individual, com Canadà, Austràlia, Irlanda i Txèquia, o estan fent-ho actualment, com Polònia o Portugal.
– Podeu explicar alguna vivència personal a l’aeroport de BCN que mostri que l’aeroport ‘necessita millorar’?
– La vivència personal que ho mostra més habitualment és la que no tinc. Per motius de la meva feina em toca volar diferents vegades a l’any a destinacions intercontinentals, sobretot a Amèrica del nord, i la veritat és que voldria utilitzar l’aeroport del Prat molt més del que l’utilitzo per a aquest tipus de vols. Per a destinacions de gran demanda com Chicago, Filadèlfia o Boston, el que em toca fer és anar a buscar per la web quins aeroports em donen la millor connexió, perquè no hi puc volar directament des de l’aeroport de Barcelona.
Amb tota la modèstia que ja he dit abans, perquè tampoc som la capital d’Europa i arribem tard a aquest joc, l’experiència més evident que he tingut és aquella que no tinc: poder volar a destinacions importants sense haver de perdre el temps pels aeroports del món.
