01.02.2007 - 22:00
Gabriel Janer Manila (Algaida, Mallorca, 1940) ha guanyat el XXVIIè Premi Ramon Llull de novel·la amb ‘Tigres’, la història d’una nissaga de banquers a la Mallorca del segle XX. Janer Manila obté els 90.000 euros que paga el govern d’Andorra, i la seva novel·la es publicarà també en castellà (Planeta) i en francès (Actes Sud). La vetllada literària s’ha celebrat per primera vegada a Andorra la Vella, i l’ha presidit el cap del govern, Albert Pintat.També hi han assistit el ministre de Cultura, Afers Exteriors i Cooperació, Juli Minoves; el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras; i Josep Bargalló, director de l’Institut Ramon Llull.
Minoves s’ha reunit a les quatre de la tarda amb Bargalló per parlar de la relació i implicació del govern andorrà amb aquesta institució, que té com a finalitat la projecció de la cultura catalana a l’exterior. En aquesta trobada, s’ha acordat que, el 12 de febrer, el govern andorrà i el Llull firmaran un conveni perquè Andorra entri a formar part, oficialment, de la representació de la cultura catalana a la fira del llibre de Frankfurt. Minoves i Bargalló també han anunciat que el mateix 12 de febrer començaran les converses oficials per a trobar les modalitats jurídiques que permetin que la relació d’Andorra amb el Llull perduri més enllà de Frankfurt. De les quatre modalitats que s’estan estudiant, totes reconeixen la sobirania del govern andorrà.
Minoves també s’ha reunit, a les vuit del vespre, amb el conseller Tresserras.
Una novel·la dura
Ha explicat Janer Manila: ‘És un relat provocador, arriscat, dur i valent. Vaig estar molts mesos documentant-me. Quan començava a escriure’l em va passar una anècdota, que va determinar la novel·la: tinc un amic que va escriure una novel·la, perquè vol ser escriptor, i la va presentar a un editor. Aquest li va dir que seria molt bona si hi hagués posat un assassinat. Davant d’aquest comentari, vaig decidir no temptar la sort i vaig començar la novel·la amb un assassinat.’
El jurat, format per Dúnia Ambatlle, Isabel Escudé, Pere Gimferrer, Gemma Lienas, Baltasar Porcel, Carles Pujol i Antoni Vilanova, ha escollit ‘Tigres’ per unanimitat. Segons Carles Pujol, ‘és una novel·la complexa, forta en el millor sentit de la paraula. D’entrada em va cridar l’atenció el començament de la novel·la, com si es tractés d’un simulacre de novel·la negra. Segons les lleis d’aquest gènere, la història hauria de buscar qui era l’assassí. I no, ‘Tigres’ deriva cap a moltes altres coses. És una bona jugada novel·lesca el fet que l’autor porti al lector cap a un camp literari on s’hagi d’enfrontar amb la clau de la novel·la: qui era la víctima.’
Janer Manila ha utilitzat una barreja de gèneres (la novel·la negra, la novel·la psicològica, el surrealisme…), com a estratègies narratives: ‘M’agrada jugar amb el lector i atrapar-lo, que no pugui deixar la història fins al final, però que al mateix temps no vulgui que arribi aquest final’. I ha volgut deixar clar que aquesta obra s’integra en el context de la seva narrativa: ‘El 1992 vaig publicar ‘Paradís d’orquídies’ (Columna), crec que amb aquest llibre vaig començar una nova etapa narrativa. I ‘Tigres’ participa d’una certa unitat amb tots els altres llibres que he publicat des d’aleshores.’
‘L’argument ressegueix la història d’una família de banquers mallorquins al llarg del segle XX: ‘Una família agressiva, on es devoren els uns als altres. Són personatges que es destrueixen mútuament, des de la pròpia presó de les seves misèries’.
Al llarg de la novel·la s’hi encavalquen diversos temes com són l’amor i el desamor, el poder dels diners, la incertesa, l’atzar… Segurament l’element protagonista és el diner, però també el mar, el mar de l’illa, a vegades excessiu i fantàstic, que és omnipresent.’
Els mallorquins de la vetllada de seguida han associat la nissaga dels banquers amb la família March. Manila ha dit: ‘Els mallorquins portem els March com una càrrega de la nostra vida, i podrien estar dins l’horitzó de la novel·la. Però no és una història sobre la família March, encara que hi ha coses que la recordin.’
Gabriel Janer Manila, president de l’Institut d’Estudis Baleàrics, té més d’una vintena de novel·les publicades. Ha guanyat disset premis literaris (el Pla, el Víctor Català, el Carlemany, el Néstor Luján de novel·la…). Es dóna la curiositat que el Premi Ramon Llull ja l’havia guanyat la seva filla, Maria de la Pau Janer, el 1999 amb ‘Lola’.
(A l’última foto, Gabriel Janer Manila amb els membres del jurat, amb l’absència de Baltasar Porcel, que ha enviat el vot per correu electrònic).
