Jalea Real

  • BROSSA D'AVUI

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Redacció
24.01.2007 - 17:51

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Marc Gomar

Existeix un grup a la xarxa que desconeixem amb certesa. Inèdit excepte a la xarxa; algun dia, de culte. Han penjat un disc sencer, Vinga va!, on signen com a Jalea Real.Comença amb ‘Avinyó’, un instrumental amb una única expressió, vinga va!, que descarrega tones de guitarra. Si aquest primer tall il·lustra la seua filosofia sonora, ‘Mama no vull’, ens mostra la barreja de costumisme desmesurat mediterrani i reflexió: duc el matí netejant tota la casa com una patena i ara estic preparant el dinar, un arrosset al forn. Amb un enginyós ús del llenguatge: estic jugant al corre que te follo. El tema que ens ocupa acaba amb un jo soles vull.. que quadra amb l’inici de ‘Dinero gratis, free money’, i una citació d’espais, Beniarrés, Gaianes, Riu Viu, Alcoi… entre els que ens envolten. Un mantra social, que no turístic, que segueix ‘Marca Barcelona’, una crítica cínica a Barcelona de sonoritat gòtica. La meua preferida, ‘Alzheimer’: Bip bip, sona un despertador, com cada dia s’alça, es renta la cara i va cap a la cuina. Nova dosi de quotidianeïtat, despertador inclòs. Desdejuni: melmelada de fresa… cal dir maduixa?. El paisatge sonor que dóna forma a les imatges és deliciós. Va a treballar. No es pot viure sense treballar, s’ha de treballar, tots hem de treballar. Perquè, és clar, calen molts diners, s’han de pagar tantes coses: la hipoteca de la casa o el lloguer; el cotxe amb què va a fer faena; les factures de l’aigua, del gas, de la llum; el pàrquing, el gestor i un bon dentista. Vas al mercat i cada volta tot està més car: un quilo de tomaques a tres euros; i, després, la televisió per cable, és clar, que en els canals públics no fan res de bo, xe… Un telèfon mòbil última generació per tenir cobertura; cedés, devedés… I dos bicicletes de muntanya de l’Eroski -el supermercat d’Alcoi? I, després de l’enumeració consumista a compte del minso jornal i l’avorrida rutina, digna d’Ovidi Montllor, una conclusió final: D’aquí 40 quan estiga jubilat tindré tot el temps del món per fer allò que sempre he anul·lat, posposat, cancel·lat… i tots contents a treballar, guanyar-se el pa… Es pot dir amb ska i dolçaina, però no tan clar.

Sé d’ells el que m’ha arribat d’un pardalot cabotista; que són d’Alcoi i obeeixen a diferents noms. Estan relacionats amb “Ix” un grup que, segons aquesta font rampant, formen valencians exiliats a Barcelona que sempre empren la paraula surt a les seues cançons. També Phil de Vient i Arthur Caravan són del mateix camp semàntic, o això he entés. Dels dos darrers noms, he assistit a un concert amb motiu de la Intercomarcal Cabotista que es va celebrar al Teatre del Raval de Gandia. Núvols de distorsió, de canvis de ritme brusc, de modulacions de la veu al servei d’un intens instrumental, perquè saben com se sotmet una veu al servei de la música i no al contrari, com passa en la música que perboca la ràdio-fem. Estic ja en la huit; un alliberament freudià: tota la cançó transcorre entre els crits Sigmund… Freud…. que trenca un infantil T’has fet el gotet de la llet? que ens redueix a la puerilitat més absoluta. Resten més cançons al web que us descobrim. Endiseu-vos en la seua densa atmosfera de solfes i sulfats. Ei, dos més tres, cinc en vénen, ja en som més…

Brossa d’avui © Marc Gomar & Sònia Sellés

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any