Acaba de sortir el cinquè llibre de contes de l'escriptor Pere Guixà (Barcelona, 1973), 'No pots no sentir-ho', que ha publicat Quaderns Crema. Són onze relats on Guixà condueix el lector cap a històries quotidianes, 'però sempre amb un caient de literatura fantàstica, que és el que a mi m'interessa'. Són contes on apareix Barcelona, problemes socials com la immigració, les noves relacions a través d'internet..., però sense caure en el costumisme.Els contes de Guixà han evolucionat. Segons l'autor, el fet que ara escrigui per premsa (és col·laborador del suplement Cultura/s de La Vanguardia) li fa mirar la realitat diferent. En molts dels contes que ara presenta utilitza el present, o el passat immediat, perquè 'li dóna ritme, rapidesa, modernitat'. I en la majoria de contes, els personatges s'anomenen amb una inicial. 'L'elecció dels noms és una decisió secundària, explica. Tanmateix, posar inicials no és una decisió gratuïta, m'agrada l'anonimat que donen, creen una certa distància que m'interessa'. I continua: 'Quan vaig escriure el primer conte d'aquest recull, que és el més llarg (el penúltim del llibre, que va aconseguir un dels Premis Literaris de Lleida l'any 2003), llegia Roberto Bolaño, que també fa servir les inicials. I em vaig adonar que provocava un efecte molt estrany i interessant'. 'El clima que crea és la gran virtut d'aquests contes', diu l'editor Jaume Vallcorba, que ha publicat tot els llibres de Pere Guixà. L'autor explica que el que l'interessa és portar el conte a un terreny estrany, fantàstic: 'La literatura fantàstica m'interessa molt, perquè les coses no passen amb la lògica del dos i dos fan quatre'. És bon lector de Bioy Casares, Borges, li ha agradat molt 'Cuentos únicos' de Javier Marías... Els contes de Guixà no tenen un final sorpresa: 'No és el meu propòsit i ho trobo necessari, sobretot en els contes curts. En els llargs busques les virtuts dels contes en d'altres qüestions. I no faig finals sorpresa perquè no m'acaba d'agradar aquest recurs, de fet el tinc totalment descartat'. Un periodista pregunta a Jaume Vallcorba, que és l'editor d'alguns dels contistes més destacats de la literatura catalana actual, quines són les similituds i les diferències entre tres dels seus contistes: Quim Monzó, Sergi Pàmies i Pere Guixà. Vallcorba contesta que tots tres tenen la voluntat comuna de fer contes estrictament contemporanis, que són influïts per la literatura nord-americana breu i per la literatura sud-americana breu. 'De fet, explica Vallcorba, dins la tradició del conte contemporani hi ha dues tendències, la del conte en què cada element és significatiu, i la del conte més obert, en el qual una porta n'obre una altra. Quim Monzó trava més els seus contes, els fa més rodons. Per contra, Pere Guixà té la tendència a obrir portes que el lector haurà d'explorar. I Sergi Pàmies diria que participa de tots dos'. Altres similituds que destaca Vallcorba: 'Tots ells tenen una consciència clara de considerar el conte com a gènere major, i tots treballen amb una gran precisió la llengua'.EnllaçosTots els llibres de Pere Guixà al Qui és qui.
