Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  17.12.2006  15:09

Ruta per la Barcelona literària de Quim Monzó

La Institució de les Lletres Catalanes ha organitzat una trobada de traductors de l'obra de l'escriptor

Men?ame
 

La Institució de les Lletres Catalanes ha organitzat una trobada de traductors de l'obra de Quim Monzó. N'han participat vuit (al finès, francès, txec, rus, romanès, hebreu, neerlandès i alemany). Coincidint amb aquestes jornades de treball (es repeteix l'experiència que ja s'havia fet amb Jaume Cabré), s'ha presentat una ruta per la Barcelona literària de Quim Monzó, ideada pel periodista i escriptor Xavier Moret.

Del barri de Sants, on Monzó va créixer, al barri de la Ribera amb el mític Zeleste dels setanta, el carrer Balmes, el Tibidabo dels vuitanta amb el bar Merbeyé, fins a la plaça Santa Madrona del Poble Sec, paisatge protagonista de la novel·la curta publicada a 'El millor dels mons'.

Moret ha fet de Cicerone als traductors i Monzó s'ha afegit al final del trajecte. Llavors ha explicat: 'Barcelona m'agrada, però també n'estic fart, perquè me la conec tant que ja no em sorprèn. De tota manera, a part de Manresa, també podria viure a qualsevol altra ciutat del món'. Sobre la trobada de traductors, Monzó ha assegurat que li agrada tenir contacte amb ells; que agraeix que el traductor li faci preguntes sobre allò que no entén, sobre els dubtes que té; i no és partidari de les notes a peu de pàgina, que només creu que s'han d'utilitzar com a últim recurs. Monzó també ha dit que ja té prou narracions noves com perquè pugui sortir un altre llibre, però que les ha de 'netejar' i aquest procés li fa molta mandra.

Comença la ruta (un resum)
D'entrada, Xavier Moret ha advertit que la literatura de Quim Monzó no és gaire costumista, més aviat és abstracta, malgrat que aquest fet es trenca amb claredat tan en la primera novel·la, 'L'udol del griso al caire de les clavegueres' (publicat l'any 1976 i que Monzó s'ha negat sempre a reeditar) com en el darrer llibre de relats publicat, 'El millor dels mons'. En tots dos recupera els seus espais d'infantesa i joventut del barri de Sants, que segons Moret segurament és el barri més tractat per l'escriptor.

La ruta comença al Casc Antic: La Rambla i el barri de la Ribera són els centres neuràlgics de la Barcelona setantera efervescent de Monzó. Recorda Moret que als primers llibres apareixen locals com el Drugstore, el London, els Enfants Terribles, el Jazz Colon, el Cafè de l'òpera, el Liceu, l'American Soda, Casa Beethoven... alguns ja desapareguts. El grup baixa pel carrer Argenteria i s'atura davant del local que havia estat l'antic Zeleste, un bar musical mític dels anys setanta, on tocava Gato Pérez, Pau Riba, Jaume Sisa, on va néixer l'Orquestra Plateria...

Quim Monzó reprodueix l'ambient del Zeleste a 'L'udol del griso...'. Escriu: '(...) La cortina s'obre, teló exagerat, i entra una parella que cerca acolliment entre els corbats dissenys de les cadires i les mampares apergaminades que malden per difuminar quelcom tan boirós com la llum, minsa, mínima, inexistent potser en aquesta cova sense Alí Babà, sense drac, sense pirates, sense soldat americà i monja que draga peix malgrat el fàstic perquè estan voltats de japonesos que beuen sake i són part d'un film de guerra del qual no recordo ni el nom. Ni el protagonista. Decideixo marxar de la barra. Robert Mitchum? (...)'.

La ruta fa una parada davant la catedral. Aquí Monzó situa un dels seus contes, 'La força de la voluntat', del llibre 'El perquè de tot plegat' (1993), que tracta d'un home que vol fer parlar a una pedra. Vol que digui la paraula 'pa'. Ho intenta de moltes maneres fins que ho dóna per perdut i llença la pedra, que va a parar davant la catedral, i que quan pica a terra fa 'pa'. Però l'home no ho ha sentit, perquè ja ha marxat.

El grup agafa un autobús per dirigir-se cap a la zona del Tibidabo, que a la dècada dels vuitanta es posa de moda i fa el relleu de les nits barcelonines, amb locals com el Merbeyé i el Mirablau. Durant el trajecte, l'autocar passa pel carrer Balmes, carrer que serveix a Xavier Moret per parlar del conte 'Cacofonia' del llibre 'Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury' (1980), on el protagonista sempre ha sentit unes ganes boges d'agafar el carrer Balmes en direcció contrària a la permesa.

Al llarg del recorregut Moret parla d'espais i de llibres, i de fets curiosos que relacionen l'obra de Monzó amb Barcelona. Per exemple, el títol 'L'illa de maians' (1985), que era una illa situada davant de Santa Maria de Mar, quan l'església era arran de mar. Aquest llibre inclou un conte que es diu 'Barcelona', però la ciutat no surt en cap moment (coses del Monzó). I a la novel·la 'La magnitud de la tragèdia' (1989), el protagonista, que té una erecció permanent, es dedica a copular per diversos llocs de la ciutat.

Quim Monzó ha triat com a punt final de la ruta una plaça del barri del Poble Sec, el seu barri actual. La plaça Santa Madrona és on l'escriptor situa la novel·la curta 'Davant del rei de Suècia', del llibre 'El millor dels mons' (2001), que és la història d'un escriptor obsessionat per guanyar el Premi Nobel. Monzó, que esperava els traductors assentat tranquil·lament en un banc d'aquesta plaça rectangular, els ha explicat: 'Quan escrivia la novel·la pensava en aquesta plaça: n'hi ha poques de rectangular a Barcelona, i és un món molt tancat, amb la farmàcia, el quiosc, fins hi havia un bar d'intercanvi de parelles... Aquí passa de tot, és tot un món'. I el grup ha marxat a dinar.

Men?ame