Els flamants consellers entesos prenen possessió

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Redacció
29.11.2006 - 15:06

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Aquest matí, el Palau de la Generalitat de Catalunya era com Menorca durant l’agost: ple a vessar. La gent hi cap físicament, però és complicat bellugar-se. A Menorca costa anar de Maó a Ciutadella perquè la carretera és plena i a Palau costa anar de la porta al Saló de Sant Jordi perquè les escales són plenes de consellers entrants, consellers sortints, les famílies d’uns i altres, i futurs alts càrrecs amb càrrec anhelat, confirmat o per confirmar.

Els Mossos encarregats de supervisar l’accés esbufeguen, l’equip de protocol intenta fer avançar el ramat cap a la sala i que tothom segui allà on li toca i els caps de premsa procuren no perdre de vista els seus protegits. De periodistes n’hi ha molts, gens interessats per l’acte al qual han estat convocats i molt interessats per esbrinar els noms que formaran part de l’organigrama de cada conselleria. Tots a punt, també, per començar a utilitzar l’adjectiu més típic i tòpic quan els polítics estrenen càrrec: ‘flamant’.

La litúrgia de l’acte és avorrida, com ha de ser. El primer nomenament és el de Carod-Rovira, que dóna la mà efusivament a Montilla i s’abraça encara més efusivament amb Benach. La seva alegria és autèntica: en això dels nomenaments, i amb Montilla encara més, allò del blat al sac i ben lligat deu ser molt real. Els consellers van desfilant per davant de Montilla, li prometen fidelitat, li donen la mà i després se saluden entre ells. S’assembla una mica a les presentacions dels equips de bàsquet, però amb Ramon García-Bragado, secretari general de la Presidència, fent de ‘speaker’ i el públic més contingut i sense corejar ‘oeee’ després de cada nom.

Al final, aplaudiments i discurs breu de José Montilla (fets, no paraules), sense poema d’Espriu. Tampoc recita Martí i Pol, tot i que segur que algun dels poemes de ‘La fàbrica’ seria escaient. Tinc la sensació que, a diferència de Maragall, el nou president marcarà de prop el seu equip i el farà treballar. Potser no vol dir res, però el discurs de Montilla avui tampoc acaba amb el popular ‘visca Catalunya’, i sí amb un ‘bon treball a tots i totes’.

Algunes dades curioses. Les conselleres donen la mà a Montilla, però en canvi fan petons a Benach i als consellers. Potser no és políticament correcte petonejar un president. Els nous consellers, o no tenen fills, o consideren més interessant que vagin a escola que no a actes d’aquesta mena: tot just si n’hi ha tres o quatre. La línia Bargalló no té continuïtat: tots els consellers masculins duen corbata. Parlant de corbates, la paritat fa aigües per tot arreu: 11 homes i 4 dones, si comptem el president i el vice-president. En aquest cas: fets no, paraules.

I els noms? Demà se sabran els dels secretaris generals i ben aviat els dels directors generals i resta d’alts càrrecs de cada departament. Avui ja en circulaven molts, de noms, alguns de ja publicats i altres no. Rafael Niubó, que havia estat secretari general de l’Esport, serà el secretari general de la vice-presidència de Carod-Rovira. En aquesta àrea, Albert Royo portarà Relacions Exteriors, Josep Bargalló serà al capdavant de l’Institut Ramon Llull i tot sembla indicar que Montserrat Coll tornarà a Afers Religiosos i Miquel Pueyo a Política Lingüística. A Cultura, Tresserras tindrà Albert Sáez i Eduard Voltas com a secretaris sectorials de Comunicació i de Cultura respectivament.

A Interior, amb Saura, el secretari general serà Joan Boada, i a Governació, amb Puigcercós, Jaume Oliveras. Aquest darrer, fins ara regidor de Ciutat del Coneixement a l’Ajuntament de Barcelona, havia militat a Terra Lliure, per gran alegria dels militants de la ‘brunete’ mediàtica espanyola. Les competències de societat de la informació a Governació les assumirà Jordi Bosch, antic director-gerent del CTTI i breu secretari general de Governació amb Xavier Vendrell. Finalment, el secretari del Govern, en substitució d’Ernest Maragall, serà Ramon Garcia-Bragado, que havia estat secretari general de la Presidència. Per la quantitat de persones que ara ‘són’ però abans ja ‘havien estat’, potser sí que aquest govern és continuista…

Martí Estruch Axmacher

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any