Joan F. Mira commemora la batalla d’Almansa

  • El llibre, en gran format, 'Almansa 1707. Després de la batalla' (Bromera) té voluntat divulgativa i moltes fotos de qualitat

VilaWeb
VilaWeb
Redacció
29.11.2006 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

‘Almansa 1707. Després de la batalla’ (Bromera) de Joan Francesc Mira, commemora els tres-cents anys de la Batalla d’Almansa, que va tenir per conseqüència l’anihilació del Regne de València, que va perdre tots els drets, furs i lleis pròpies. Mira, que recull en aquest text les investigacions més recents, trenca tòpics importants, dóna al fet dimensió europea i en ressegueix les conseqüències, encara perdurables avui.Joan F. Mira diu que el primer paràgraf de la introducció justifica el llibre. Escriu: ‘Les societats humanes —diguem-ne pobles, països, nacions— amb una història i un territori que consideren propis, tenen quasi invariablement uns punts de referència en l’espai i en el temps que fan el paper d’emblemes o de símbols, de llocs de la memòria i del reconeixement.’

Diu Mira: ‘La voluntat d’aquest llibre és difondre, fer arribar al màxim de gent un element representatiu, simbòlic i emblemàtic de la nostra història col·lectiva. La batalla d’Almansa representa un moment crucial entre els segles XVII-XVIII. He volgut fer un text agradable, llegidor, atractiu. Però aquest volum porta molta lectura al darrere. Hi ha molta documentació nova, perquè aquests darrers anys s’ha estudiat l’època des d’unes altres perspectives, des de la història social, econòmica i de les idees. És una història complexa i calia anar més enllà dels tòpics, dels eslògans de tots dos bàndols.’

Segons Mira, la batalla d’Almansa no és un cas puntual en el context europeu, sinó la Guerra de Successió, una gran guerra europea que determina els grans equilibris territorials i mundials: ‘La guerra ve de fora i el triomf dels borbònics (botiflers) davant dels austriacistes (maulets) té conseqüències molt greus: es trenca l’impuls de modernització intern de la societat catalana i valenciana. El que s’ha repetit tradicionalment, que la monarquia borbònica havia creat una estructura modernitzadora, és totalment fals. El país demanava un altre model, l’anglès i holandès, que partia del gran poder de la burgesia urbana amb un bon control del poder monàrquic, una mena de monarquia constitucional de l’època. Això és el que nosaltres teníem abans de perdre la guerra. Després es va imposar un model centralista, que passava per Castella, i que va estroncar l’impuls modernitzador . Aquest element és el que mostren els estudis internacionals més recents sobre el període. No es tracta només d’una qüestió de batalles i de guerres, sinó de cap on podia anar el país, cap on estava enfocat, i com va ser truncada aquesta via. Per a mi, aquest és l’element més nou del llibre.’ Joan F. Mira afegeix: ‘I la visió d’aquesta realitat històrica, amb 300 anys de distància, es manté fins ara.’

Joan F. Mira també ha tingut molta cura i molta feina a triar les imatges i documents gràfics que, amb els peus de foto, aporten un doble nivell de lectura. L’editorial Bromera ha fet un tiratge de deu mil exemplars del llibre.

Enllaços
Llegiu els apunts del bloc ‘Tirant al cap’, de l’editor de Bromera Joan Carles Girbés: ‘Amb Mira per Barcelona (i més)‘ i ‘Després de la batalla‘.
Més informació a VilaWeb Lletres.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any