Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  14.11.2006  18:10

El MareNostrum torna a ser el superordinador més potent d'Europa

Ja pot fer 94,21 bilions d'operacions per segon

Men?ame
 

El superordinador MareNostrum, del Centre de Supercomputació de Barcelona, ha duplicat la capacitat de càlcul i ha passat de 42,35 Teraflops (bilions d'operacions per segon) a 91,21. El director associat del Centre Nacional de Supercomputació, Francesc Subirada, ha dit a VilaWeb que l'augment volia satisfer la gran demanda d'ús del superordinador, que fins ara sols era tres vegades més gran que no la suma d'operacions que podia dur a terme.

Segons Subirada, quan es va estrenar el MareNostrum, fa dos, anys, era 117 vegades més potent que no l'ordinador més avançat del país, que era el de la UPC. Llavors hi hagué qui va dir que no hi hauria prou demanda per al superordinador català. Però no va ser així: al cap de quatre mesos ja treballava al 100% i aviat es va veure superat per la demanda. Des de llavors, el superordinador va anar perdent llocs del rànquing de les màquines més potents. Però ara, amb el pas dels 4.812 processadors vells als 10.240 processadors nous que ocupen la meitat d'espai i tenen la mateixa potència, el MareNostrum ha tornat a ser el superordinador més important d'Europa i el cinquè del món. Això, segons Francesc Subirada, reforça la situació internacional del país.

Per Francesc Subirada, una eina com el MareNostrum impulsa la recerca, perquè permet simulacions molt completes, aptes per a experiments o investigacions en física, química, biologia..., d'una categoria molt més elevada que no les que es podien fer fins ara. Encara que un 90% de les recerques que s'hi porten siguin d'equips del país o espanyols, també hi investiguen equips alemanys, francesos i àdhuc americans. Això fa que el MareNostrum es pugui mantenir entre els primers superordinadors del món, sempre que s'actualitzi regularment. L'actualització, que ha costat devers dotze milions d'euros, l'han pagada a mitges la Generalitat i el govern espanyol.