Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  14.09.2006  06:00

'No n'hi ha prou de saber parlar, cal saber escoltar'

Francesc Torralba publica 'L'art de saber escoltar' (Pagès Editors)

Men?ame
 

Francesc Torralba (Barcelona, 1967) és doctor en filosofia i teologia. A 'L'art de saber escoltar' (Pagès) reflexiona sobre les condicions de l'escolta, el discerniment sobre què s'escolta, la por d'escoltar. També s'aventura a apuntar qui hem d'escoltar i els fruits que dóna aquest saber. Torralba creu que la societat no sap escoltar i això porta soledat. Diu que escoltar és un aprenentatge, no pas un do innat, i que per això creu que és 'un art'.

Les dificultats d'escoltar

'Hi ha dificultats que impedeixen de saber escoltar, diu Torralba; com ara molts prejudicis (per exemple, l'aspecte físic d'una persona pot dissuadir-nos d'escoltar-la); el temps (cada dia ens comuniquem d'una manera més ràpida); la incapacitat de desinflar l'ego, que és un dels obstacles bàsics a l'hora d'escoltar. La mentalitat egocèntrica i l'individualisme van lligats. I la tesi de fons del llibre és que aquests trets de la societat actual ens empobreixen. En canvi, escoltar és comprendre. Si no escoltes, el món es fa cada vegada més petit. La persona egocèntrica inevitablement va minvant, no pot créixer'.

Torralba també parla de l'escolta pietosa, 'que demana un exercici de paciència, que pressuposa una ètica, que és una escolta desinteressada que no obeeix a cap càlcul. Em refereixo, per exemple, a la infermera que escolta, per enèsima vegada, la broma d'un vell afectat de demència senil i que la hi riu com si fos la primera vegada'.

Qui hem d'escoltar?

Hi ha un capítol que Torralba considera el més agosarat, aquell en què ell es demana qui hem d'escoltar. Diu: 'Molt sovint escoltem qui no es mereix de ser escoltat; en canvi, molta gent que hauria de ser escoltada passa desapercebuda. Per això és fonamental de saber discernir. I jo aventuro que hauríem d'escoltar els nens, sobretot per les seves preguntes; els avis, que ens aporten l'experiència; els malalts, per la serietat; els amics, que ens diuen les coses sense fer compliments; i els savis'.

Finalment, el llibre es tanca amb una relació de fruits que es poden collir amb l'art de saber escoltar. Torralba creu que escoltar aporta claredat a l'hora de parlar, do de consell, docilitat, amabilitat, delicadesa i coneixement d'un mateix.

La idea del llibre va néixer de l'editor, Lluís Pagès, en constatant la dificultat que tenim d'escoltar, una cosa tan essencial en alguns àmbits de la vida. 'He escrit el llibre amb una voluntat molt pedagògica, explica l'autor, bo i fent un esforç per a contenir els tics pedants que tenim els professors, però també per a no caure en obvietats. La voluntat és que el llibre arribi a un públic ampli, perquè no és ni un manual d'autoajuda ni un llibre d'alta divulgació filosòfica'.

Francesc Torralba ja hi ha editat uns quants llibres, a Pagès Editors, els més celebrats dels quals són 'Rostres del silenci' (1996) i 'Cent valors per viure' (2001).

Men?ame