(01/08/06). Joan Monjo, un nom en oblit

VilaWeb
Redacció
01.08.2006 - 19:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Escolats al capdavall dels plecs de la memòria menorquina, hi romanen noms gairebé desconeguts i, tanmateix, mereixedors, a pler, de millor ventura dins la nostra història cultural. Diversos atzars, generalment haver viscut i treballat lluny de l’illa, expliquen la desconeixença repatània que recau damunt ells.

Fa temps que mir d’arreplegar dades i notícies lligades a la vida d’aquests infortunats personatges. Ara, només de fer-hi un simple parpelleig d’ulls, em vindria al record un bon manat d’exemples. Heus aquí un reguitzell ràpid de noms, sense sistematitzar-vos-el ara, que van viure a la Barcelona del segle XIX: Nicolau Manent Maurant, portentós compositor i un dels pares de la música lírica en català (òperes i sarsueles); Lluís Tasso Gonyalons, mestre de mestres impressors, i si no el primer, un dels primeríssims de què presumeix la Barcelona de la segona meitat de la centúria en el camp de les arts gràfiques; Esteve Amengual Begovich, patró mercant i empresari navilier i, encara, periodista i escriptor; i, per adduir-vos un altre cas, Antoni Tudurí Pons, director fundador del periòdic La Moralidad de Barcelona. Aquestes quatre figures que us esment a la babalà, a banda llurs mèrits personals específics, comparteixen el denominador comú de la llosa de l’oblit més punyent.

El mateix li passa al gran mestre de pilots navals Joan Monjo Pons. L’encert, clafit de sensibilitat, del conseller de Cultura del Consell de Menorca, Mateu Martínez, ha permès, però, que aviat el puguem veure redimit dels llimbs de la història. Resulta, segons que m’ha contat el conseller mentre irradiava una mirada d’alegria, que la implantació, a Menorca, d’un Centre de Formació de la Mar, serà aprofitat per instituir-lo sota el nom de Joan Monjo Pons. ¿Qui havia estat, emperò, aquest bon senyor, de nom i llinatges aparentment anodins? Al darrere, hi rau un menorquí plausible però desconegut.

Les seves fites biogràfiques no són gens banals, a pesar del silenci que l’embolcalla fa un gavadal d’anys espantós. Havia nascut a Maó el 1818, en el si d’una família de ferrers d’economia deprimida, emperò d’interès tibant pel que feia a la formació escolar dels fills. Emigrats a Catalunya arran del decés del pare, després de la Revolució de 1868 va ser cridat a Arenys de Mar per fundar l’Escola Nàutica i Estudis Agregats, que tanta i reeixida tradició hauria de gaudir a la comarca.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any