07.09.2006 - 06:00
En ocasió del centenari del naixement del lingüista Joan Coromines, VilaWeb us ofereix una selecció de trenta paraules tretes del ‘Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana’, una de les seves obres cabdals. La selecció ha anat a càrrec de Josep Ferrer i Costa, un dels responsables de la Fundació Coromines i curador de l’epistolari.XIRUCA,’sabata de camp amb sola de goma per fora, i de cànem per dins, i emplenya flonja’, mot recent d’origen incert, si bé se li veu una versemblant etimologia basca. 1ª. doc. : devien introduir-se a Bna. c. 1950; jo n’uso des de 1953.
No l’he trobat encara en cap. dicc., català, cast., basc etc., ni tan sols en el ric vocab. Navarrès d’Iribarren. Aquest any, el segon (després d’un exili de tretze anys) en què vaig poder rependre les marxes muntanyenques, un bon amic col·laborador de l’Onom. Cat., català relacionat amb Pamplona, va dir-me que allà també n’usaven, i sospitava que el nom vingués d’allà; ja en portaven llavors molts excursionistes i pagesos catalans, dels tres Països, i després s’ha propagat encara més; el 1957 la fàbrica principal a Cat. era a Tortellà; i ja des d’abans era conegut amb aquest nom a les botigues barcelonines de calçat, o n’hi ha capses amb el nom acastellanat de chirucas; vaig haver-ne de comprar dos cops a Saragossa el 1965 i 66, i encara que allà semblaven estar menys divulgades que a Bna., també en venien en algunes botigues i entenien aquest nom; però aquest any un alumne meu em digué que a Madrid no n’havia trobat, ni entenien el nom; en el P. Val. En vaig veure bastantes els anys 1961-63, però crec recordar que no s’hi usava el nom, a la capital, el 1962.
Sí que era conegut a l’Alt Aragó, almenys el 1966 a Echo n’usaven i coneixien el nom; però conversant allà amb un matrimoni basc (donostiarres) opinaren que no és basc; i ells, o algun aragonès circumstant, creien que venia de més lluny; algú suposava que de Santander o Astúries; un dels bascos suggeria que vingués del cognom d’un fabricant. M’inclino a creure que eren afirmacions a la lleugera, inspirades en la vida del sufix hipocorístic -uco, -uca, de Santander i Astúries, i en algun cognom cast. vagament semblant, com Churruca. Ni una cosa ni l’altra són indicis de valor en un mot així: no hi ha tal cognom ni res semblant en el gran llibre Los Apellidos Vascos de Mitxelena; i, quant a Txurruka, derivat de txurru «chorro», ni té tal variant ni és probable que la tingui: no tant per la -u-/-i-, com perquè r i rr internes són sons que no alternen en basc. No descarto del tot que sigui un cognom basc rar (àdhuc es podria argüir que hi ha txirri com a variant de txurru, i Azkue recull un txirai, no sé si prou segur, com a localisme del Goierri guipuscoà).
En definitiva crec que tanmateix deu tenir algun origen basc dialectal puix que les formacions en -ka són corrents i normals en la llengua (no sols amb caràcter adverbial o gerundial); i és normal que dels copiosíssims substantius en -u vinguin derivats en -uka. Cf. txiro ‘pobre’, molt freqüent en una font arcaica tan important com els Refranes y Sentencias biscaïns de c. 1596: cert que no em consta que tingui variant *txiru, car altrament una formació *txiru-ka ‘calçat de pobre’ fóra ben concebible.
Però veig una pista més atraient. Poc estès està un mot ziro «chichón», propi de Baztan (Azkue), d’on deriva zirotu «levantar un chichón», també d’allà; i llavors hi ha la formació gerundio-adverbial ziroka «tropezando y recibiendo golpes» (però no seria estrany a la resta del navarrès puix que hi havia també zirot egin «desmenuzar» en el Roncal): encara que hipotètic, fóra concebible que hi hagués variant *ziru, amb derivat *ziruka; el qual, a base d’aquest ús baztanès, hauria estat una bona denominació dels esclops o socs (cf. ESCLOP Em pregunto si el basc arcaic zirol ‘sabater’, només conegut pels dits Refranes y Sentencias (però allí repetit), no tindria alguna relació amb tal nom hipotètic de l’esclop; és veritat que se li podria cercar una conexió amb el port.i cat. cerol = cast. cerote ‘pega de sabater’; però suposant que zirotu hagués estat també biscaí amb el sentit de ‘copejar’, una formació basc comú *zirole/biscaí *zirola fóra normal, en el sistema basc, amb el sentit de ‘colpejador, el qui dóna cops’; i, per tant podia esdevenir el nom del sabater, que n’està pegant contínuament, cf. egile (bisc. egila) ‘el qui fa’ (de egin ‘fer’), entzule (bisc. entzula) ‘el qui oeix’ (entzun ‘oir’), eragile/eragila etc.
