18.06.2006 - 09:00
Diuen que la Tia Adelina era molt graciosa, i el So Pepe també n’amollava de valentes. Ara només em queda l’avi Palau com a persona de referència en el món dels majors, i damunt el veig poc. Potser la manca de contacte amb la gent gran (allà al nord els fa cosa que els diguen vells, però en realitat és que són vells) faça que el sentit del humor em falle cada vegada més. I és que una (i la resta de la humanitat) creix (o minva), i se li va fent la sang més amarga al tall que compren o és més conscient de les coses que passen.
Quan era més jove deia que jo només aspirava a comprendre el món que m’envoltava, ja que canviar-lo tota sola és un fracàs mai iniciat per la lògica imperant. Supose que talment jo he esdevingut cada cop més pessimista, és perquè comprenia més, i perquè la gent començava a anar-se’n sense explicació, i perquè no tots els dies una s’alça jovial i feliç, redéu! Reivindique el dret i el deure a estar de mala llet quan a una li done la gana. Au.
