09.06.2006 - 18:48
Eumo editorial acaba de publicar ‘Catalunya durant el franquisme. Diccionari’, un volum de 450 pàgines que sintetitza, a través de 542 entrades, els esdeveniments, col·lectius, organitzacions socials, polítiques, culturals, econòmiques, i personatges que van protagonitzar el període de la dictadura franquista a Catalunya (1939-1975). Hi han col·laborat 97 autors, amb un equip de 20 especialistes del Centre d’Estudis sobre Èpoques Franquista i Democràtica de la UAB.L’equip que ha dirigit el projecte l’han format els historiadors Carme Molinero, Manuel Aznar Soler, Montserrat Baras, Maria Campillo, Martí Marín, Borja de Riquer, Francesc Vilanova i Pere Ysàs. La voluntat del projecte ha estat treballar amb un equip interdisciplinar. El criteri, segons els historiadors, ha estat aportar aquelles entrades que siguin rellevants per la història de Catalunya, buscant un equilibri entre àmbits històrics (política, cultura…), per donar una visió global i renunciant a l’exhaustivitat. Per això, les 1500 entrades inicials es van reduir a 542 i s’han dividir en tres categories: veus generalistes (directors de cinema, arquitectes…), grans esdeveniments (visites de Franco a Catalunya…) i biografies i organitzacions. El volum inclou un índex onomàstic fonamental per trobar tots els noms citats.
Carme Molinero ha explicat que ha estat un treball de quatre anys i que considera que és una obra necessària, perquè hi ha molta bibliografia sobre aquest període, però és molt difícil trobar dades concretes, fins i tot pels especialistes, Diu Molinero: ‘L’objectiu era sintetitzar la informació dispersa sobre persones i esdeveniments. Serà de gran utilitat tant pels investigadors del període com pels estudiants universitaris i per a qualsevol persona interessada.
Un dels aspectes més interessants del diccionari és que inclou els fets de l’exili, perquè segons els responsables del volum, l’exili és una conseqüència del franquisme i era necessari incloure’l per tenir una visió global. Diu Maria Campillo: ‘Si fos només un diccionari d’història política o econòmica es podria plantejar no incloure l’exili, però incorporant l’àmbit de la cultura era impossible deixar-lo de banda’.
Pere Ysàs ha recordat que fins ara no ha estat fàcil trobar referències de la classe política franquista a Catalunya (capitans generals, governadors civils…) ‘perquè la majoria eren personatges molt grisos, de poc relleu, encara que eren els que manaven. Després de la transició no van jugar cap paper, i els més vells ja s’havien mort. S’ha treballat molt aquest aspecte, fins al punt que hi ha noms que es troben aquí i segurament només aquí’.
