Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  09.06.2006  06:00

El premi Amadeu Oller 2006 descobreix una nova poetessa

És Mireia Calafell, autora de 'Poètiques del cos', l'obra premiada

Men?ame
 

Mireia Calafell (Barcelona, 1980) ha guanyat el premi de poesia Amadeu Oller per a poetes inèdits amb 'Poètiques del cos', que publica l'editorial Galerada. Aquest premi es va instituir el 1965 per distingir poetes inèdits de menys de trenta anys. Com que des d'aleshores s'ha anat convocant ininterrompudament cada any, ara és un dels més antics i sense intermissions en llengua catalana. Enguany s'hi han presentat tretze reculls poètics.

La parròquia de Sant Medir, del barri de la Bordeta de Barcelona, va instituir el premi en memòria de mossèn Amadeu Oller l'any 1965, ara en fa quaranta-un. No consisteix en una dotació econòmica, com sol ser habitual, sinó en la publicació del recull guanyador. Des de fa tres anys aquesta va a càrrec de l'editorial Galerada. El premi ha estat guanyat, al pas dels anys, per Carles Miralles (1965), Isidre Molas (1966), Miquel Desclot (1971), Carles Torner (1984), Núria Martínez Vernis (2000)...

Lluïsa Julià, membre del jurat, secretària general de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i encarregada enguany de fer el discurs de mantenidora, ha resseguit la història del premi i n'ha destacat tres etapes: des de la fundació al 1989, la dècada dels noranta, i la generació de poetes actual. Explica Julià: 'Fins el 1989 el premi Amadeu Oller té una clara vinculació catalanista. Durant els anys 80 va ser un premi molt dirigit pels autors de la generació del 70; era Llibres del Mall qui publicava les obres guanyadores. El 1989 és una data clau: per una banda, el Mall tanca, i per una altra, durant els vuitanta s'han mort els grans poetes del segle XX (Vinyoli el 1984, Espriu el 1985, Pere Quart el 1986 i Foix el 1987). El 1989 Joan Colomines publica una antologia i fa un estudi dels premiats, que reconeixen com a referents aquests poetes desapareguts. També és l'any en què Montserrat Roig fa el discurs de mantenidora, 'La necessitat de la poesia', en què percep la vacuïtat de la poesia, la sensació de desànim, de fet socialment inútil. Tant és així que molts autors del grup del Mall deixen la poesia i passen a la narrativa. És el cas de Miquel de Palol i de Maria Mercè Marçal. És el 1989 quan l'editorial la Magrana comença a publicar amb un detall important: la fotografia de l'autor a la coberta. A la dècada dels noranta continua aquesta tendència a la baixa i fins i tot tanquen algunes col·leccions de poesia'.

Continua Julià: 'Tanmateix, ara hi ha hagut un canvi notable. S'han obert noves col·leccions de poesia, sobretot d'editorials de les Illes i del País Valencià. I es constata que els poetes d'ara tenen nous noms de referència (Ferrater, Brossa, Estellés, Blai Bonet, Enric Casasses... al costat de poetes d'unes altres cultures). I dins aquest canvi generacional, el premi Amadeu Oller destria una fornada de noies joves, que s'han incorporat amb tota normalitat a la poesia. És el cas de Laia Noguera (amb 'L'obscur', 2002), Àngels Gregori (amb 'Bambolines', 2003), Maria Cabrera (amb 'Jonàs', 2004), Irene Tarrés (amb 'I si ens enfonsem?', 2005) i ara Mireia Calafell amb 'Poètiques del cos'.

El poemari de Mireia Calafell és dividit en dues parts. La primera és encapçalada per una cita de l'artista Barbara Kruger ('Your body is a battleground'). Diu Calafell: 'Són reflexions sobre el cos, de caire filosòfic, el cos com un camp de batalla, porós, un cos llegit i vist a través dels altres, un cos en procés, que podem rescriure i trobar-hi l'espai de llibertat que en queda. Aquesta part va néixer arran d'un seminari que vaig fer a la Universitat Autònoma, que es deia 'Corporitzar el pensament: cossos, gèneres i tecnologies'. I la segona part és encapçalada per una cita de Maria Mercè Marçal ('I t'abraço com si fos tu / que m'abraces com si fos jo'), on em centro en l'àmbit entre el cos i la identitat i com es negocia aquesta relació, en què el desig és el motor. Són poemes que no se sap si els escriu un home o una dona ni a qui van adreçats, ni si és un cos o el cos del text'.

Mireia Calafell és llicenciada en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment fa el doctorat de teoria de la literatura i literatura comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Men?ame