05.06.2006 - 07:00
‘El pas, encara que sigui petit, és un pas endavant’, diu Núria Feliu, defensora del vot favorable al nou estatut, tot i mantenir l’objectiu, en el futur, d’assolir el text del 30 de setembre. Lluís Gavaldà, en canvi, considera que la rebaixa de l’estaut del Parlament no és acceptable per a un país amb un mínim de respecte per a si mateix. Heus ací una nova parella de personalitats conegudes, que expressen l’opinió que els mereix aquest estatut.LES PREGUNTES
1. Quin vot demana per a l’estatut i amb quines raons fonamentals el defensa?
2. Aquest estatut és millor o és pitjor que el del 1979?
3. És acceptable la rebaixa d’aquest estatut respecte del que va aprovar el Parlament?
4. Quines conseqüències pot tenir una victòria del sí o del no?
LES RESPOSTES
Núria Felliu
1. Votaré sí, perquè és un pas important en el reconeixement de les aspiracions nacionals catalanes, enforteix les institucions i la capacitat financera i dota la Generalitat de més instruments d’autogovern. El pas, tot i ser petit, és un pas endavant. Ara, l’objectiu ha de ser arribar, tard o d’hora, a l’estatut del 30 de setembre.
2. Crec que aquest és millor. Gent més entesa que jo, de qui em refio, opina
així. En l’aspecte cultural, financer i polític, millorem.
3. Hi ha hagut la rebaixa que hi ha hagut. Si mirem enrere, ni Francesc Macià no va aconseguir res sense retallades. Ara s’ha intentat arribar al màxim, i el senyor Zapatero ha dit ‘fins aquí’. Doncs, és fins aquí. En principi hi estaven tots d’acord. Hi han treballat junts i, a l’últim moment, s’ha cercat un altre pany per a la clau.
4. Si surt que sí vol dir que hem de posar-hi el coll i el fetge per no
deixar-ne passar ni una i perquè es compleixi allò que s’ha acordat. No hem d’abaixar la guàrdia. Si sortís que no, que no ho crec, que ningú es pensi que voldrà dir que som independents. Ho dic perquè he vist que hi ha gent que diu que un no vol dir que som independents. Doncs no, aquesta no és la conseqüencia del no.