22.05.2006 - 06:00
L’any 1999 l’editor André Schiffrin va publicar ‘L’edició sense editors’ (Destino), una anàlisi de la transformació del món editorial, sobretot als Estats Units, amb el naixement dels grans grups i la desaparició progressiva de les editorials independents. Cinc anys després, Schiffrin publica la segona part, ‘El control de la paraula’ (Pagès), on constata que el problema s’agreuja, la concentració precaritza les empreses comprades i afecta la distribució.André Schiffrin fa unes setmanes va passar per Barcelona per presentar ‘El control de la paraula’. Va explicar que quan va publicar el llibre anterior, ‘L’edició sense editors’, els seus interlocutors europeus i ell mateix pensaven que aquesta tendència dels grans grups que absorbeixen i eliminen l’edició independent no arribaria a Europa. Però cinc anys després, Schiffrin constata que, malgrat que la situació és diferent segons els països, la concentració es produeix. I ho fa extensible als mitjans de comunicació.
En aquest sentit, diu ben clar: ‘Els grans grups controlen el pensament més que mai. Quan Bush jr. va començar a preparar la guerra contra l’Irac cap mitjà americà va dir res contra el govern i la seva estratègia. Estic convençut que si els mitjans haguessin fet la seva feina la guerra s’hauria pogut evitar. I és que, en els grans grups les idees es creen en funció dels diners que poden fer guanyar. A més, als Estats Units els grups controlen els media’. Ho explica Schiffrin en el llibre: ‘Als Estats Units, els perills de la concentració dels mitjans es van evidenciar dramàticament durant la guerra d’Irac. No solament la premsa, la ràdio i la televisió van acceptar sense reticències les afirmacions del govern de Bush, sinó que les grans editorials tampoc no van publicar cap anàlisi crítica durant el període crucial dels primers anys’. El llibre dedica diversos capítols a analitzar com es va arribar a produir aquest suport incondicional. Schiffrin també ha constatat que la concentració dins del món editorial i periodístic fa més precàries les empreses que són comprades.
L’autor apunta solucions: ‘El problema de base és treballar perquè hi hagi mitjans de comunicació independents. En un procés de globalització tothom pensa que és lògic que els grans grups ho controlin tot. Jo crec que es pot tornar enrere i dibuixar un panorama diferent: Una solució passa per utilitzar les lleis que ja existeixen. Europa té una política ‘anti-trust’ que podria ser eficaç. Les petites editorials independents podrien crear cooperatives de lectors, que en alguns països funcionen molt bé. El diari Le Monde i altres diaris francesos després de la Segona Guerra Mundial van tirar endavant reconvertint-se temporalment en cooperatives. És clar que ara, Le Figaro pertany a un grup que fabrica armament i la família Rostchild ha comprat el diari d’esquerres Libération… Per altra banda, caldria preguntar-se, si s’ha d’esperar una rendibilitat de la premsa. Als països nòrdics els diaris pertanyen a fundacions que només han d’equilibrar els comptes. S’ha de començar a parlar d’una altra manera de difondre la informació’.
‘Per la salvaguarda de l’edició és fonamental el preu fix’, diu Schiffrin, que explica que als Estats Units s’han venut cinc milions d’exemplars del Harry Potter només en les grans superfícies, però que difícilment en aquests establiments s’hi vendran llibres de poca tirada, d’assaig, poesia… Els canvis en els circuïts de distribució dels llibres també fa perillar les llibreries. Diu l’autor que a Nova York després de la segona guerra mundial hi havia 350 llibreries, ara només n’hi ha 35. I assegura, rotund: ‘Qui controla la distribució controla el món’.
André Schiffrin ve de família d’editors. El seu pare, Jacques Schiffrin va ser el fundador i editor de la Bibliothèque de la Pléiade de clàssics francesos. André Schiffrin durant vint anys va ser el responsable de l’editorial liteària nord-americana Pantheon Books, que havia fundat el seu pare, però arran de la compra de l’editorial pel magnat Newhouse, Schiffrin va fundar The New Press, una editorial independent sense ànim de lucre.
Enllaços
Llegiu la introducció de ‘El control de la paraula’ a la Biblioteca de VilaWeb.
