Cucarella, Mira, Duarte, i un nou volum de l’OC de Sagarra

  • Són les apostes de l'editorial 3i4 per Sant Jordi

VilaWeb
Redacció
10.04.2006 - 20:30

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Una novel·la contra l’especulació del sòl al País Valencià, ‘Heretaràs la terra’ de Toni Cucarella; un recull d’articles de Joan F. Mira, ‘Paradís, pestes, Kalàixnikovs’; els poemaris ‘Els immortals’ de Carles Duarte i ‘Les habitacions on visc’ de Rafael Vallbona; el dietari ‘Senyals de fum’ de Joan Garí; i la primera entrega del teatre de Josep Maria de Sagarra dins l’Obra Completa, són les apostes de l’editorial 3i4 per aquest Sant Jordi.Narrativa

L’escriptor Toni Cucarella a través del seu bloc té acostumats els internautes a l’anàlisi i l’actualitat política, cultural i de defensa del territori del País Valencià. Els seguidors d’aquest dietari digital potser trobaran elements familiars en la seva nova novel·la, ‘Heretaràs la terra’. Explica Cucarella: A Xàtiva s’acabava l’horta i començava el secà cantava Raimon. Avui, s’ha acabat el secà també. Xàtiva s’ha convertit en una gran zona urbanitzada i això suposa la destrucció de l’espai viscut. S’ha destruït en només trenta o quaranta anys, gairebé com la Mequinensa de Jesús Moncada, sota les aigües del pantà. Tenim problemes per reconèixer-nos i trobar-nos en la nostra ciutat. D’això parla ‘Heretaràs la terra’ alhora que també explica la història d’amor entre un pagès i una monja cubana, una història d’amor trista, i sobre una ciutat destrossada pels negocis i la política, i sobre nosaltres els valencians, gent sense decisió que no sabem on vivim’.

El crític i també escriptor Xulio Ricardo Trigo ha dit de la novel·la: ‘Allò que Cucarella ha volgut anomenar el seu ‘narrador indignat‘, funciona com poques veus ho fan en els llibres recents. És iconoclasta, dur, sardònic, directe, però també ens va desvel·lant l’altre gran encert de la novel·la, deixar veure aquella Xàtiva que el narrador considera una ocasió perduda. Aquells tocs de nostàlgia, de món perdut, que ens fan recordar l’esperit d’autors contemporanis de la literatura europea, autors que viatgen entre l’assaig i la ficció. I no sols Bohumil Hrabal, que és citat al començament, també ressonen les veus de Sebald o de Magris, que avui marquen les coordenades de la nova narrativa. Cucarella proposa un discurs semblant, on també tenen una funció fonamental la terra, la identitat i la recuperació de valors. I alhora, farà passar una estona divertida, des de la intel·ligència, des de la crítica que no té por de construir una realitat nova’.

3i4 també ha publicat el llibre de l’escriptor Joan F. Mira, ‘Paradís, pestes, Kalàixnikovs i altres temes i qüestions’. Aplega més d’un centenar d’articles apareguts al setmanari El Temps i als diaris Avui i El País. El director de l’Avui, Vicent Sanchis, ha presentat aquest volum, i n’ha destacat l’estil propi i personal de Mira, que ‘és un curiós còsmic, i un dels millor columnistes que hi ha i que sap treballar bé totes les distàncies, tan les columnes curtes com l’article mig i llarg. Per a mi són peces mestres, tan per com estan fetes com pel que diuen’.

En l’àmbit de la narrativa també ha aparegut el dietari ‘Senyals de fum’ de Joan Garí. L’autor ha explicat que s’havia proposat un experiment: no deixar passar ni un dia sense escriure. I així va néixer aquest dietari sistemàtic de l’any 2002 escrit en bolígraf. Després l’autor el va editar i en va treure alguns passatges. El crític Sam Abrams ha recordat que no és el primer dietari de l’autor, que ja va publicar ‘Les obres fecundes’ (1997-2001). Però la diferència és que aquest que ara es publica, segons Abrams, és un diari forçat, per l’obligatorietat que l’autor s’imposa. I continua: ‘Surt artísticament d’una voluntat de l’autor de prendre consciència i possessió de la pròpia vida a partir de la reflexió literària. És un retrat d’ell mateix passat per l’autocrítica i la ironia. És un llibre equilibrat, madur, intel·ligent i autèntic, que és un fet que no abunda’.

Poesia

Carles Duarte i Rafael Vallbona s’han presentat mútuament els poemaris. Duarte ha dit de ‘Les habitacions on visc’ de Rafael Vallbona, finalista dels Premis Octubre: ‘Amb aquest poemari Vallbona es referma en un estil i una forma d’entendre la poesia. És un poeta que comença el dia tornant-se a enamorar de la vida, un poeta que ens explica històries, que parla de música (el títol l’ha tret d’una cançó de Leonard Cohen), de cinema, de Lisboa i Portugal… És un portuguès d’adopció malenconiós i vitalment mediterrani. ‘Les habitacions on visc’ és un llibre de vitalisme lúcid, va explica Duarte, ‘sense candideses ni retòriques, molt humà, on l’emoció i el sentiment es reivindiquen com a eix de la condició humana’.

Per la seva banda, Rafael Vallbona ha dit de Carles Duarte, que no li cal reivindicar-se, perquè té una obra prou coneguda, difosa i que es tracta d’un dels poetes catalans vius més traduït. ‘Els immortals’ no és només un llibre que es llegeix, sinó que també es mira, perquè va acompanyat de les il·lustracions de Manuel Cusachs. Segons Vallbona: ‘Des que el món és món l’ésser humà ha lluitat per assolir la condició dels déus. Una de les característiques de la deïtat és la immortalitat, un motor que ha provocat guerres, enfrontaments… Aquesta dialèctica planteja ‘Els immortals’ i Duarte l’executa com un joc de miralls: Fins a quin punt la immortalitat és factible? On ens porta? I, què serà de nosaltres quan haguem mort?’

Obra Completa de Josep M. de Sagarra

Narcís Garolera, responsable de l’edició crítica de l’Obra Completa de Josep Maria de Sagarra, ha presentat el quinzè volum, que suposa el primer de l’obra teatral de l’escriptor. Inclou una introducció extensa del professor Miquel M. Gibert, i les peces: ‘Rondalla d’esparvers’, ‘Dijous Sant’, ‘L’estudiant i la pubilla’ i ‘El jardinet de l’amor’. L’Obra Completa aplegarà una quarantena d’obres acabades, que suposaran deu volums. Gibert considera Sagarra l’autor més conegut de l’època, per la continuïtat en la producció d’obres i l’estrena d’aquestes (la majoria al teatre Romea). El teatre de Sagarra es basa sobretot en la comèdia costumista en vers i el poema dramàtic. Narcís Garolera ha explicat que es continuen publicant dos volum de l’Obra Completa cada any, i que amb aquest ritme es podria finalitzar l’edició el 2011. Finalment constarà de vint-i-cinc volums, a més de set o vuit volums d’apèndix.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any