28.03.2006 - 17:18
Què es pot dir que no s’hagi dit ja sobre la vergonya del que ens volen fer amb el nostre territori? Què es pot dir d’una persona, el senyor Abel Matutes, que no té cap remordiment quan veu que molts eivissencs i eivissenques han de sortir de casa seua (Ca na Palleva, Can Malalt i tants d’altres) perquè la nova autovia es desvia per no passar per les seues empreses o perquè pretén que entre tots paguem uns vials de servei dins les seues propietats quan els hauria de fer ell o bé perquè li fan un accés, pagat també amb els nostres sous, per a arribar a un hotel rural de la seva propietat i per aquest motiu han d’expropiar la finca des Puig?
Què es pot dir d’un president del Consell que ho permet, abaixa el cap com un covard i calla? Què es pot dir d’una consellera de vies i obres, la senyora Maria Estela Matutes, que en comptes de defensar l’interès general, com és la seua obligació, actua com a representant de les empreses familiars dins el Consell Insular? Què es pot dir davant tanta indignitat?
Quin sentit té una gran autovia que dividirà l’illa en dos amb un mur de vergonya i formigó? Quin futur ens espera si hem de pagar en 25 anys una hipoteca de 500 milions d’euros per només 22 quilòmetres?
Mai uns projectes havien afectat, en tots els sentits, tanta gent. Mai la traició dels governants cap al seu poble i cap a qui els va votar fa només tres anys havia estat tan clamorosa. El que passa a Eivissa suposarà un abans i un després. Res no serà igual a partir d’ara.
Què podem fer quan, per la via de la paraula i el debat polític, no s’ha aconseguit res? La resposta és resistir d’una manera pacífica pero ferma, i denunciar les irregularitats, cada vegada que sigui necessari, davant els jutjats. Potser ens deixem moltes coses pel camí, pero ho fem convençuts que aquesta no és una batalla només dels més de 500 expropiats. És la lluita de tot el poble d’Eivissa i fins i tot de Formentera. Ens expropien a tots i a totes.
Des de fa més de dos mesos, cada matinada, una colla de gent anem a fer guàrdia a Ca na Palleva, a Can Malalt, a Can Puig a Sant Antoni, allí on faci falta. Ens llevam hores de son, del nostre temps lliure, de les nostres vacances… i ho seguirem fent fins quan sigui necessari i fins les darreres conseqüències. I ens hauran d’escoltar. No tindràn més remei. Els prepotents, els corruptes, els que es pensen que això de tallar el bacallà és per sempre, hauran de rectificar.
Quan escric això ja som 25 els detinguts i molts més els denunciats. Mentrestant, els autèntics infractors de la llei, els lladres que roben la terra, els arbres, les cases de la gent i el futur d’aquesta illa segueixen als seus despatxos, malalts d’avarícia. Però alguna cosa canvia a Eivissa.
Fanny Tur Riera, exconsellera de Cultura i Medi Ambient del Consell d’Eivissa i Formentera
