És i no és Lluís Maria Todó

  • Arriba 'El mal francès', Premi Josep Pla 2006

VilaWeb
VilaWeb
Redacció
16.02.2006 - 19:15

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Lluís Maria Todó ha presentat ‘El mal francès‘ (Destino), premi Josep Pla 2006, i ha explicat que, com en els seus llibres anteriors, aquest parla d’ell mateix i, en concret, del moment que descobreix que és gai. El punt de partença és la crisi de creació d’un escriptor (el narrador de la història), que és i no és Lluís Maria Todó. El narrador recupera uns diaris que havia escrit el 1969, en què descriu com eren llavors ell i el país.El narrador de ‘El mal francès’ té dinou anys, l’any 1969, passa una temporada a la Universitat de Pau (Occitània), on té moltes hores per a meditar, s’ensopeix molt, i llegeix i llegeix. Però, sobretot, és un moment molt important per a l’autor, perquè a través de la lectura descobreix que és gai, mentre té la promesa a Barcelona embarassada. Alhora Franco decreta l’estat d’excepció i ell milita en un partit d’extrema esquerra. Tots aquests fets, que apareixen al diari, són escrits en espanyol i el narrador els tradueix al català i els va comentant.

Diu Todó: ‘Que quedi clar que el protagonista de la història sóc joc i no sóc jo. Els diaris són reals, encara que n’he suprimit reflexions que no tenien gens d’interès, alguna descripció massa llarga i alguns aspectes més íntims. També hi ha una subtrama rigorosament certa: Durant les vacances de Setmana Santa del 1969 la policia em buscava i el meu pare em va enviar una carta advertint-me del fet, però jo no la vaig rebre i vaig passar la frontera i vaig arribar a Barcelona, i a casa no hi havia ningú i jo no sabia què passava…’

L’escriptor també explica: ‘Tenia ganes de dir coses que ningú no havia dit i que jo volia dir: parlo dels vint-i-cinc anys de pujolisme, de nacionalisme, de la llengua catalana, de la relació entre la vida i la literatura, de música… I de com aquest jove va negociant la seva identitat gai, les diverses disfresses i models que va adoptant, i fins a quin punt és fort l’odi que ens inculquen contra els homosexuals’.

Per una altra banda, el llibre inclou fragments de la novel·la que el narrador escrivia quan es va travar. En aquests fragments, hi apareix un Vell Poeta Català, que és un personatge histriònic, inspirat en Gabriel Ferrater, que dóna les opinions més radicals sobre el país.

Todó assegura que Josep Pla és el seu model com a escriptor, a banda els clàssics: ‘La manera que tenia Pla de parlar d’ell mateix… Sóc dels escriptors que s’interessen per parlar de si mateixos, i Pla, en aquest aspecte, és un model extraordinari. Ell i Stendhal’. I afegeix: ‘Vaig escriure el llibre en un estat d’eufòria; em vaig divertir moltíssim. El títol fa referència a la passió que tinc per la cultura francesa, una passió accentuada pel meu caràcter mimètic’.

El director editorial de Destino, Joaquim Palau, que ha acompanyat en la conferència de premsa l’autor, ha indicat que el llibre posa sobre la taula qüestions socials i polítiques poc tractades fins ara per instar el lector a analitzar i debatre què ha estat la Catalunya dels darrers vint-i-cinc anys. Per l’editor, el llibre té, doncs, molt de mèrit, i se’n destaca la qualitat literària.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any