Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  02.12.2005  18:54

Vicenç Villatoro novel·la el Setge de Barcelona del 1714

Men?ame
 

L'escriptor Vicenç Villatoro publica 'La dona a la finestra' (Edicions 62). L'argument: Un director de cinema negre i jueu, que ha perdut l'estimada en l'atemptat de l'11 de setembre de 2001 a Nova York, roda una pel·lícula sobre el setge de Barcelona de l'11 de setembre de 1714. La història del rodatge s'intercala amb la narració dels fets del XVIII, que és la pròpia pel·lícula, i que se centra en la vida d'un soldat, un idealista i una bella dama.

Diu Villatoro: 'No és una novel·la èpica ni política ni històrica. Parla d'individus i de l'impacte que la 'Història' (en majúscules) té sobre la 'història' (en minúscules). Per això tota la narració passa el 10 de setembre i la matinada de l'11. En aquest moment saps que l'atac és imminent, que ha de passar, però encara no ha passat'.

L'escriptor ha explicat que el llibre neix d'una sèrie de material que li interessava i que al llarg de deu anys ha anat acumulant. En primer lloc, la idea de la ciutat assetjada, que va ser un tema d'alt interès a la guerra de Bòsnia i el setge de Sarajevo. Villatoro va començar a escriure un text que portava el títol 'Últimes notícies del setge de Rabusa', però va ser un document que va abandonar, no així la idea del setge. Un segon tema que també li corria pel cap era el dels atemptats de l'11 de setembre a Nova York: 'La ciutat castigada, un món que s'acaba, la sensació de fragilitat...' Amb tot això, va aparèixer l'historiador, arquitecte i director científic del Born, Albert Garcia Espuche, que va coincidir amb l'escriptor en l'organització d'una exposició del Fòrum de les cultures. En aquell moment es produïa la polèmica sobre la conservació de les restes del Born. Explica Villatoro: 'Espuche em va convèncer de la necessitat de conservar les restes arquitectòniques i em va descobrir el Born com a metàfora històrica i literària. I tots aquest material va anar quallant i conformant aquesta novel·la, que jo considero estranya i que no és fàcil enquadrar-la'.