Els petits detalls de Biel Mesquida

  • VilaWeb ofereix un avançament de 'Els detalls del món' (Empúries), nou llibre de l'escriptor mallorquí

VilaWeb
Redacció
25.11.2005 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

A primers de desembre arribarà a les llibreries la darrera obra de l’escriptor Biel Mesquida, ‘Els detalls del món’ (Empúries). Però ja se n’ha fet una (pre)presentació a Porreres (Mallorca), durant la qual l’escriptor ha llegit una selecció dels seixanta relats que formen el llibre i que Empúries ha aplegat en un opuscle. VilaWeb ofereix aquest opuscle de ‘Els detalls del món’ en format .pdf.
Diu Mesquida: ‘Són contes concentrats, com l’avecrem, i sobretot són contes per a rellegir i rellegir en veu alta. És una escriptura amb voluntat poètica. Són texts carregats que exploten. I sobretot la idea del detall, la cosa minúscula, gairebé secreta, allò en què ningú no es fixa, però que és més versemblant que no allò que és vertader. El detall es converteix en una veritat més veritat que no la veritat.’

‘Els detalls del món’ són contes (o relats o texts) escrits aquests darrers anys, entre el 2002 i el 20005, i aplegats en tres parts: ‘Els detalls del món’, ‘Mallorca és un continent’ i ‘Sea, Sun, Sex and Death’. Alguns dels relats, ja els havia publicats al Diari de Mallorca, alguns altres provenen de la Plagueta de bord (el bloc de l’escriptor), i també n’hi ha d’inèdits. Explica Biel Mesquida: ‘I a tot aquest material, hi he donat una forma definitiva. En tota l’obra hi ha un ciment de lucidesa. Conforme avancen les històries, el llibre es va fent més lúcid, més crític, més implacable. A la primera part apareixen personatges en qui la bondat resplendeix, en la segona part, Mallorca és un continent i, en la tercera part, ja trobem l’illa com un lloc molt sòrdid i on la mort es fa quotidiana i també apocalíptica’. Continua Mesquida: ‘Allò que deia Joyce d’Irlanda, ho dic jo de Mallorca, que és com una truja que es menja la seva pròpia ventrada’. Els texts van acompanyats d’una desena de fotografies anònimes de Mallorca dels anys 1910-1920. ‘Era una Mallorca no destruïda, i les fotos funcionen de reliquiaris i estableixen una tensió més dramàtica amb l’escrit’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any