Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  11.11.2005  15:10

Jaume Cabré i els seus traductors

Onze traductors de les obres de Cabré es troben a Barcelona

Men?ame
 

Jaume Cabré és un autor que ha aconseguit èxit de públic i èxit de crítica. I en els darrers anys, és un dels escriptors catalans més traduït. Segons el seu editor, Isidor Cònsul, a la Fira de Frankfurt d'enguany es van signar o emparaular la traducció a vuit llengües diferents de tres dels seus llibres: 'Les veus del Pamano' al francès, neerlandès, alemany, hongarès i espanyol; 'L'ombra de l'eunuc' al francès i eslovè; 'Senyoria' a l'italià. Ara els traductors són a Barcelona en una trobada sense precedents.
La trobada és organitzada per l'editorial Proa, la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i l'Institut Ramon Llull (IRL).

Durant dos dies (11 i 12 de novembre) onze traductors de les obres de Cabré es troben a Barcelona per debatre problemes i solucions en la traducció de les obres 'Senyoria', 'Les veus del Pamano' i 'L'ombra de l'eunuc'. La idea de la trobada va néixer del mateix Cabré, quan va constatar que diversos traductors identificaven un mateix problema de registre lingüístic. Va proposar la trobada en veu alta pensant-la irrealitzable. 'Estic garratibat de veure que la idea s'ha fet realitat', ha dit Cabré, 'no s'ha fet mai abans i som una mica conillets d'índies, però si surt bé podem convertir-nos en un precedent'.
Xavier Folch, director de l'IRL, preguntat sobre si aquesta iniciativa pot potenciar les traduccions de cara a la Fira de Frankfurt del 2007 i si se'n faran més amb d'altres autors i quins, ha dit: 'Espero que altres editors ens proposin trobades en aquest sentit. No som nosaltres els que hem de triar els autors sinó que la nostra posició és que estem disposats a fer-ho. I no crec que aquest tipus de trobades afavoreixi més traduccions, però sí que pot afavorir la qualitat de les traduccions.
Per la seva banda, Jaume Subirana, director de la ILC, ha concretat més: 'Segur que anirà bé aquesta trobada i en podrem fer més amb d'altres autors. Els noms? Hi ha un criteri objectiu, té sentit que siguin autors amb traduccions en curs o encarregades, com ara el Quim Monzó o l'Albert Sánchez Piñol. I també s'hauria de fer amb autors que ja són morts, però que es tradueixen moltíssim, com la Mercè Rodoreda. Existeix una llista d'autors possibles, però només són uns quants els que compleixen aquesta condició'.
Segons ha explicat Jana Balacciu Matei, traductora al romanès, aquesta trobada serveix sobretot per intentar resoldre tots plegats algunes especificitats culturals. A més de Balacciu, també hi participen: Zsuzsanna Tomcsányi traductora a hongarès); Bernard Lesfargues (traductor al francès); Kirsten Brandt (traductor a l’alemany); Nelleke Geel (traductora al neerlandès); Dolores Martínez Torres (traductora al gallec), Palmira Freixas (traductora a l'espanyol), Simona Skrabec (traductora a l’eslovè), Bob de Nijs (traductor al flamenc) i Bashkim Shehu (traductor a l’albanès), i Francesco Ardolino (traductor a l'italià).
La trobada de traductors ha començat amb un esmorzar en una granja del carrer Petritxol, tot prenent una tassa de xocolata amb melindros, que és l'esmorzar diari del protagonista de la novel·la 'Senyoria', Rafael Massó. Tot seguit els traductors han fet la ruta literària d'aquesta obra per la Barcelona vella (Basílica de l'església del Pi, la Catedral, Palau de la Generalitat, la plaça del blat, la capella d'en Marcús, el Pla del Born...). Després han començat les sessions de treball a l'Ateneu barcelonès.

Men?ame