Conversa amb Josep M. Fonalleras: un univers únic possible

  • Acaba de publicar 'Sis homes' (Empúries)

VilaWeb
Redacció
08.11.2005 - 19:45

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Josep M. Fonalleras ha escrit un llibre format per cinc relats, ‘Sis homes‘ (Empúries). Són protagonitzats per cinc personatges (cada conte en té un de protagonista), que dialoguen amb un narrador-escriptor, el sisè home. L’autor explica algunes claus del llibre, que concep com un volum unitari, algunes obsessions seves amb la forma i la paraula, la seva manera de treballar, el seu microcosmos.La primera història és d’un personatge que ha tingut un atac de cor i que l’explica al narrador perquè vol que la seva experiència sigui l’argument d’una història. Després el narrador dialoga amb un eremita, un personatge excèntric, de posicions estranyes, que acaba volent ser poeta. El tercer, un escriptor local que vol matar a un escriptor d’èxit. El quart, ple de pietat, fa una estada en una residència de gent gran. Finalment el cinquè es manifesta quan ja no hi és, a través del seu llegat, una carpeta plena de papers, papers plens de sinopsis d’arguments, d’històries literàries futures, possibles.

Feia quinze anys que Josep Maria Fonalleras no oferia al públic un llibre de relats, encara que l’any 2003 va presentar ‘Llarga vista’ (Empúries), un volum on va aplegar tots els contes que fins llavors havia publicat, amb algun de nou i alguns més de rescrits. ‘Sis homes’ és un llibre de relats que té uns elements que en fan un llibre unitari (fet que es dóna en tots els seus llibres de relats anteriors. Un recurs que reconeix com un estímul més). Quins elements fan que sigui una obra unitària?

—Tot el llibre té una certa continuïtat. Hi ha una voluntat de coherència, perquè tot lligui, però no matemàticament, sinó perquè es pugui llegir d’una manera homogènia. Encara que els contes també es poden llegir solts, l’una cosa no priva l’altra.

La continuïtat o unitat ve del fet que tots els protagonistes han viscut situacions tràgiques, situacions límit (morals, físiques, la mort…), però tots tornen d’aquestes situacions i les expliquen. Hi ha una vocació de tornar i d’explicar al narrador allò que han viscut. El protagonista de l’últim conte torna a través de la literatura, però representa la confrontació real del narrador mateix.

Ara, de fet, la primera idea que fa néixer el llibre ve del diàleg. Penso en un personatge que dialoga amb un narrador, i aquest és el recurs, la forma, que fa néixer els altres contes. El llibre neix d’una solució tècnica, i això m’agrada molt.

Deu dies després d’aparèixer el llibre, Fonalleras pateix. Ha parlat força de ‘Sis homes’ amb periodistes i té por d’haver dit més que no devia:

–El llibre és tan concentrat, no sols perquè és curt, sinó perquè les històries són tan comprimides, que em fa por de dir massa coses, perquè si en parles massa dónes massa pistes al lector i això és coartar-li la lectura, en el sentit que deia Ferrater, parlant de l’operació de llegir: que és el lector qui dóna el sentit de l’ordre del llibre.

De totes maneres, no és important parlar de l’argument, perquè Fonalleras es troba en un moment peculiar, en què no el preocupa pas l’argument, sinó ben a l’inrevés:

–En allò que realment estic centrat és a escriure frases que no siguin deficients, en el procés que diuen de ‘divinització de la paraula’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any